Ja no estam demandats?

Ens donàrem un any, període durant el qual podien passar dues coses. La primera era que el demandant continuàs amb les actuacions i, davant la falta d’acord, interposàs una querella davant el Jutjat. La segona era que reconsideràs la situació i, creient que la demanda inicial no tenia fonament, es posàs en contacte amb “Cap Vermell” per tal de tancar amistosament el contenciós. Però no ha passat cap de les dues coses, que sapiguem. Entretant, sol·licitàrem informació a l’Ajuntament sobre l’escrit suposadament presentat per Sebastià Sureda en relació a la seva situació laboral (una situació que, no ho oblidem, va ser la causa del litigi), però encara esperam.

Podríem tancar l’incident passant pàgina i oblidant-nos-en. Però, com també diguérem quan fórem demandats, aquell va ser un tràngol pel qual no havíem passat mai els membres de “Cap Vermell” en més de 30 anys de tasca cultural i informativa, i com que, a més, consideràvem absolutament injusta aquella situació, volíem que el final no fos ambigu ni deixàs cap ombra de dubte sobre la nostra associació.

En Sebastià Sureda ha tengut un any per reconduir el problema i minimitzar-ne els efectes. En el poble, tots ens coneixem i, per tant, a nosaltres no ens calia cap gran gest, ni tan sols un comunicat públic en què el regidor es desdigués de les seves acusacions a “Cap Vermell”. Ens hauria bastat una fer un cafè plegats, dues paraules de compromís i una encaixada de mans. I nosaltres hauríem publicat una cosa com que després d’una entrevista amb el regidor Sureda, els possibles malentesos per ambdues parts s’havien superat amistosament. I punt.

Però, ja deim, no ha passat res d’això. És més, aquesta situació sembla haver esperonat el regidor Sureda i, amb connivència amb l’equip de govern, no sols no ha mirat de suavitzar un assumpte que volem entendre com a fruit d’una revolada, sinó que s’ha refugiat en un silenci i un distanciament impropis. D’aleshores ençà, la seva actuació en relació a “Cap Vermell” ha estat la de perdonavides i a alguns ni ens saluda, com si li deguéssim alguna cosa. Està ben vist que la humilitat no és la virtut que més prolifera entre la classe política i que demanar excuses no entra en el codi d’actuació dels nostres representants. Nosaltres no provocàrem aquest problema i qui sí ho va fer deu trobar que ja està bé així.

Sàpiga Sebastià Sureda, i sàpiguen els nostres lectors, que tot això ens dol i que ens mantenim oberts a tancar l’afer de manera acceptable per a ambdues parts. Qui hauria de fer la primera passa, ens té a la seva disposició.

Aquest és l’estat de coses. Vàrem prometre que n’informaríem i així ho feim.