Tots n’estau al corrent: des de la renúncia de Biel Torres i Joana Llull als seus escons de regidors, les especulacions apuntaven de manera insistent cap a una renúncia d’UCAP als dos anys de batlia que li corresponien d’acord amb el pacte de legislatura signat amb el PSIB-PSOE. Aquests presagis es confirmaren el dimarts dia 29 de gener de 2013, data a marcar en el calendari com un d’aquells dies que s’han de tenir presents per a entendre la idiosincràsia política d’aquest poble.
UCAP n’ha donat la seva versió en un comunicat que constitueix una peça literària molt interessant de com no s’han de fer per a justificar la pròpia actuació política (per cert, la paraula política està ben vist que li fa urticària a aquest grup... polític). S’apel·la al sentit de la responsabilitat, però no s’acaba d’entendre massa bé per què la responsabilitat es lliga a la renúncia a la batlia en comptes de fer-ho precisament a l’assumpció de la responsabilitat d’un compromís electoral i d’uns pactes que al final han estat paper banyat. La batlia, inicialment, era un càrrec irrenunciable per a PSOE i per UCAP, i al final ha esdevingut un càrrec negociable, renunciable, prescindible...
Tot plegat, el paper dels dos socis de govern no ha estat d’allò que podríem qualificar com a molt reeixit. Amb quatre cadàvers polítics pel camí i amb aquesta sortida de mare final, la imatge que ens arriba als ciutadans és més aviat de deriva i de desconcert. UCAP s’haurà de tapar el nas i haurà de fer mans i mànigues per donar a entendre als seus electors que un grup com el seu (que creu que “només amb propostes locals com la nostra, amb partits que no rebem ordres ni de Palma ni de Madrid, amb persones properes, arribarem a bon port”), ha de governar, vulguis no vulguis, amb un PSOE que rep ordres de Palma i de Madrid, i d’Alemanya, si cal. Coses de la... política!
Dit això, desitjam de tot cor a uns i altres, govern, oposició i votants, que el que resta de legislatura sigui altament positiu en tots els sentits i que els propers dos anys i mesos que tenim per davant ens permetin remuntar, ni que sigui parcialment, la complicada situació social que ara estam patint.
