(en aquesta crònica incloem les paraules pronunciades pel fins ara portaveu del PP)
i Sant Bartomeu.
Capdepera Ràdio no funciona, ni poc ni molt. I per tant, els plenaris no es poden escoltar des de la distància. Això ens obliga a un seguiment presencial que no sempre ens és possible, i a més es furta als ciutadans d'aquest poble la possibilitat d'escoltar en viu i en directe els seus representants municipals en l'exercici de les seves funcions. Per a què ens serveix una emissora municipal, si no és per a aquestes coses?
D'altra banda, d'aquest Ple, possiblement allò que en quedarà en la memòria dels ciutadans serà el comiat de Joan Ferrer com a regidor. Després de 19 anys de dedicació a la política ha decidit posar-hi punt i final. Amb llums i ombres, com no pot ser d'altra manera, no hi ha dubte que del pas d'en Joan per la política local ens en quedarà la imatge d'un home vehement i lluitador, que ha treballat per aquest poble des de la seva trinxera ideològica amb gran generositat.
I quan pensàvem que a l'hora dels precs i preguntes seria na Pilar García qui agafaria la paraula, vam veure que era en Miquel Riera qui exercia de portaveu. No sabem si aquesta va ser una intervenció puntual o definitiva. Ja es veurà.
"Efectivament, com diu el meu escrit de renúncia, he dedicat els darrers 19 anys de la meva vida a la política local amb total dedicació i vocació de servei, sense mirar en cap moment les hores que he dedicat a aquesta fantàstica labor i de la qual em sent plenament orgullós i satisfet per la tasca duta cap endavant.
S’ha celebrat l’últim ple ordinari per a mi, és el darrer desprès de 19 anys de regidor; alternant govern i oposició, ara bé, dels que estic més satisfet són els de govern, i molt principalment la legislatura 2003 a 2007, en què vaig esser el batle del meu poble. En aquella legislatura es dugueren endavant un grapat de projectes i altres que s’acabaren a la següent legislatura, els quals en certa manera han canviat un poc el nostre municipi, dotant-lo de certes infraestructures que l’han modernitzat. Vull dir que en el transcurs dels 19 anys he tingut la sort de poder participar activament en un projecte de municipi modern.
Això no vol dir que hagi estat un tasca perfecta, evidentment que no, però sí que, amb errors i encerts, he treballat intensament perquè avui Capdepera sigui un municipi millor. Ara bé, hi ha molta feina per fer, hi ha un futur incert en el qual el nostre municipi necessita unes infraestructures turístiques urgents. S’ha de crear ja de manera urgent un Pla d’Estratègia Turística, i aquest ha de ser consensuat amb tots el partits i amb el sector turístic, principalment l’hoteler, que en aquest moment es l’únic amb una associació potent i consolidada.
Quan una persona encapçala un grup, rep les felicitacions pels èxits i les garrotades pels fracassos. En ocasions, la majoria d’elles, amb una clara tendència a personalitzar.
En el meu cas he de reconèixer que els èxits sempre han estat conseqüència d’un treball de grup, del qual formaven part moltes persones (de dins i de fora del grup municipal, de dins i de fora de l’Ajuntament), i que en ocasions m’he emportat els mèrits gairebé en exclusiva, de forma totalment immerescuda i desmereixedora de la feina que feien els meus companys. Pel que fa a les garrotades..., bé, he de dir que mai m’han fet por i que sempre he estat disposat a parar l’esquena. Sempre he tingut clar que per transformar les coses, per canviar dinàmiques i rutines, per defensar el que és de tots, cal fer sacrificis i suportar crítiques, i sempre he estat predisposat a encaixar-les. Hi ha una frase que va dir en Abraham Lincoln que sempre he tingut molt present en la meva vida: NO LI TENGUIS POR AL FRACÀS, QUE NO ET FARÀ MES DÈBIL, SINÓ MÉS FORT. Aquesta frase ha estat una constant sempre en el meu treball, tant polític com personal.
En aquest moment me’n record de molta gent. Vull recordar moltes persones i no em voldria oblidar ningú.
És per això que vull agrair en primer lloc a tots els ciutadans de Capdepera, Cala Rajada, Canyamel, sa Font de sa Cala i de tot el municipi l’oportunitat que m’han donat de poder treballar per tots ells.
En segon lloc, als que han confiat en l’opció política, a la qual he representat fins a dia d’avui. També a tots els que han vingut a aportar les seves idees, els seus suggeriments, las seves inquietuds, las seves necessitats. Tots són en essència els que han fet possible aquest projecte i als quals esper no haver decebut.
També vull agrair als meus companys de grup, al actuals i als de las meves candidatures anteriors, el seu recolzament, el seu treball i la seva implicació en aquest camí que hem fet junts i que ha de continuar amb tanta o més força, independentment de les persones que hi hagi al capdavant. Però esper que tots entenguin que vulgui focalitzar el meu agraïment principalment en els regidors i regidores actuals que, encara després d’una moció de censura als trenta dies de govern, en cap moment s’han enfonsat i han seguit treballant per al nostre municipi amb la mateixa il·lusió, i amb els quals he tingut el privilegi de compartir les tasques de govern encara que fos nomes un poc més d’un mes, ara bé per a mi fou suficient per veure la vostra capacitat de treball i la vostra il·lusió fins al darrer dia.
A totes las persones que m’introduïren en la política, ja que jo personalment mai havia pensat amb aquesta comesa. Als membres de la Junta Local que m’obligaren a formar part de la candidatura de l’any 1995, ja que a partir d’aquell moment la meva vida va donar un canvi.
Vull igualment agrair als regidors i regidores dels altres partits el fet d’haver pogut compartir amb ells aquesta digna tasca que és la política local. Si en alguna ocasió he estat insuportable, sapigueu que ha estat perquè consider que he de ser tan exigent amb els altres com ho sóc amb mi mateix. Disculpau si en alguna ocasió no he estat a l’alçada, però sapigueu que sempre he procurat exercir les meves responsabilitats amb honradesa, transparència i dedicació. També vull demanar disculpes a tots aquells veïns i veïnes a qui no he pogut complaure, però vull que sàpiguen que en tot moment m’ha mogut el servei al bé comú, a l’interès general, des de les meves conviccions, i que no em queda cap mena de ressentiment amb ningú.
Per descomptat, avui també me’n record de la meva dona i dels meus fills, que han patit en primera persona les meves satisfaccions i les meves penúries, als quals mai vaig fer cas quan m’aconsellaven –insistentment– que no em ficàs en política, i a més han patit les meves absències. Tots ells m’han recolzat sempre de forma incondicional en la meva ferma voluntat de treballar pel poble.
Gràcies, idò, a tothom per formar part d’aquesta experiència inoblidable.
---------------------------------