El pregó de festes convocà tot el poble a sa creu
- Detalls
- Escrit per: Cap Vermell
- Categoria: Plaça del sitjar
- Vist: 2832
A continuació teniu el text del pregó Benvolguts gabellins,
Pel qui no em conegui som en Xisco Llissa, de Can Patilla.
Abans de començar el meu parlament vull agrair a la Comissió de Festes que hagin pensat en mi per fer el pregó de Sant Bartomeu d’enguany i vull demanar permís per llegir-lo a ma mare, na Catalina Balaguera; a la meva dona, na Paca; i als meus dos fills, en Pau i en Roc Llissa; a l’Ajuntament en Ple i al Sr. Secretari.
El dedic als meus tets, na M. Àngela de sa Tafona i en Joan Titai; i als meus amics de quan era petit petit: en Gustí de ses Terres, en Lluís Binitu, el meu cosí Pantalí (ja difunt), les tres pianistes i les meves veïnades, madò Juana de Ca n’Àngel i sa Tia Fumet.
Per ser el pregó de Capdepera li he volgut donar un toc genuïnament gabellí. I què hi ha de més gabellí que la pronunciació de la “u” a final de paraula en paraules com cotxu, carru, aigu i tantes altres?
Des d’aquí, idò, voldria demanar a la gent que mantengués aquest tret a fi d’evitar que es perdi.
Aquí va, idò, una poesia amb la “u”, sense ni cap ni peus, que he elaborat per a l’ocasió:
El nostru rei moru,
en Juanito Vador,
va fer un pregó
molt pulit.
El meu padrí Gallu
me duia amb so carru a s’hort
i en Pep des Sindicat
me duia amb so cotxu a Can Picafort.
Un homu me va demanar un tassó d’aigu
i el meu veïnat, el Pillu,
li va dir: eigu no, llepulies.
En Tòful de Ca ses Petites
arregla cotxus
i na Maria Escales
fa uns brodats molt guapus.
Sa meva padrina Llissa
deia que jo era un trastu
perquè li treia sa llengu
quan preparava escabetxu.
I ara, per acabar, dues reivindicacions perquè en prengui nota l’Ajuntament:
- Una de mu mare: “que s’obri l’escala vella des Castell”.
-I una de meva i des veïnats de sa Creu: “que s’acabin les obres d’embelliment”.
I ara lo més important: Noltrus, es gabellins, descendents dels expulsats d’Artà, en dedicam una als artanencs:
“Boti, boti, boti,
artanenc es qui no boti”.
I un record molt important als Tomeus, que en el seu moment, per allà als anys 90, varen organitzar amb molt d’encert unes fantàstiques festes alternatives. A totes ells un “Tomeu, Tomeu, Tomeu Tomeu...”.
Salut i molts d’anys!
Visca Capdepera, Visquen ses Illes Balears i Visca Sant Bartomeu!