Pescar al bou, és a dir, amb arts d'arrossegament, ha estat un sistema denostat pels conservacionistes, des del moment que és el menys selectiu i, al mateix temps, el que més traça deixa en el fons marí. Cala Rajada va arribar a comptar amb dotze unitats dedicades a aquest tipus d'activitat pesquera, fins que la sobrepesca, superior a la capacitat de reproducció dels estocs de peix, va fer que la pesca al bou deixàs de ser rendible. La nostra flota va entrar en crisi, en els anys 80, i va quedar reduïda a dues barques.

Aquesta dràstica davallada de l'esforç pesquer, afegida a una política restrictiva en malles, horaris i espais protegits ha permès albirar una mica de llum en el túnel de la pesca local, de manera que recentment s'ha recuperat una unitat i ara són tres els "bous" del nostre port. L'empresa Pesqueres Mercant, propietària del "Joven Mirmer", ha incorporat fa poc, com ja donàrem a conèixer des d'aquesta pàgina, el "Nuevo Pep Domingo", del qual n'és patró en Pedro Mercant.

Per tal de d'apropar-vos a una jornada de pesca en una d'aquestes embarcacions, "Cap Vermell" es va embarcar el passat dimecres, dia 5, precisament amb el "Pep Domingo", i aquest n'és el resultat: una col·lecció de fotografies de les quals esperam que en gaudireu.

Abans de continuar, permeteu-nos expressar el nostre agraïment al patrò Pedro Mercant "Castus", al segon de bord, Joan Mercant, i a Joan Ramon Esteva, Martí Bisellach i Antoni Martínez, tres llops de mar, per la magnífica acollida que ens varen dispensar. Gràcies per la seva paciència infinita i per la seva col·laboració; aquesta, juntament amb un temps excepcional, va fer que el dia de pesca se'ns fes curt. Dotze hores que passaren en un vol.

El jornal s'inicia a les 5 del matí. Cala Rajada -a la fí!- dorm, i nosaltres ens embarcam, disposats a passar un dia excepcional.



En Pedro "Castus", el patró, es posa al capdavant del comandament, des del pont de la barca. És fosca negra i durant vint minuts navegam cap a la pesquera. Anam a "fer l'auba". Pescarem en zona epipelàgica, relativament a prop de la costa.



Encara no són les 5'30 del matí i la tripulació procedeix a calar el bou. L'operació transcorre sense cap incident i el "Pep Domingo", si no "aferra", tirarà prop de dues hores.



Tot va bé. És l'hora del primer cafetet. L'agraïm, el cos ens el demanava.



Un caramull de monitors indiquen en tot moment què està passant en el fons de la mar. Veim que el bou s'arrossega al voltant dels 60 metres de profunditat, que la distància entre les "portes" (el nom respon perfectament a la seva funció: obrir la boca del "bou") és aproximadament de 120 metres. Per la popa, a més del "bou", arrossegam les portes, i uns 700 metres per banda, entre cable i malleta.



Però no tots els sofisticats sistemes digitals que omplen la zona de comandament, són per ajudar l'activitat pesquera. La "caixa blava" -aquest és el seu nom-, indica l'hora de sortida del moll, l'hora de tornada, la situació del vaixell en tot moment, l'inici de l'activitat de pesca, la seva finalització, el rumb que se segueix... Les dades les rep la Secretaría General del Mar, i permeten controlar permanentment que l'activitat que es desenvolupa s'adequa a la normativa vigent i en zones permeses. Vius!



Continuam "tirant", sense entrebancs, però ben aviat assistim a un dels més bells espectacles que es poden contemplar des de la mar: la sortida del sol. Un privilegi que gaudim amb avidesa. És indescriptible.





El sol aviat és alt. Al fons distingim la costa del llevant de Mallorca. S'apropa l'hora d'anar a "llevar".



Ja hem dit que el temps ha estat fantàstic. Un dia esplèndid que fa que les feines més delicades es duguin a terme amb més facilitat. La perícia i l'ofici de la tripulació també hi contribueixen no poc. El "bou" gairebé ja és a bord.



La companyia dels delfins no hi falta. Han ensumat la proximitat del peix i s'apropen, a veure si també "pesquen" alguna cosa.



Arriba el moment més esperat. S'obre la "corona" i, damunt la coberta s'hi escampa el producte de la "tirada". Ara vendrà la feina pacient de "triar". 





No hi veim ni gerret ni molls, dues espècies habituals d'aquests fons. Però la "tirada" sí que ha estat productiva en calamars: no ho sabríem dir amb exactitud, però n'hi deu haver al voltant dels 40/50 quilos. Uns quants caixons de morralla, una mica de peix bo, pops, bastina... Una trentena de caixes s'acumularan dins la gelera, al final de la tria.







Mentre aquesta activitat de selecció té lloc en coberta, el patró ja ha posat rumb cap a la pesquera de la gamba, al sud de Cala Rajada, a unes 12 milles de la costa. Cap a les 9'30 del matí es cala el "bou" -completament distint del que s'ha fet servir en la tirada anterior-, però aquesta vegada s'arrossegarà per fons que es troben per davall dels 600 metres de profunditat! Per a arrossegar l'ormeig, fan falta 1.400 metres de cable i 350 de malleta, per banda. Tot plegat, és un pes enorme, que obliga el motor a un esforç considerable. Ens esperen al voltant de sis hores de "tirada", si tot va bé.



Les feines derivades de la "tirada" d'auba, encara no han acabat. Mirau en Martí, quina rajada maneja, l'home.



També han caigut algunes "closques". Dos preciosos exemplars de llagosta engreixaran el jornal.



Les butzes de la bastina que es fa neta atreuen una nombrosa colònia de visitants: els virots. En veurem tot lo dia.



Anam de "tiro". Tot rutlla. Encara queda la feina de "passar" el bou. A més de comprovar que no ha patit danys (ni mitja malla!), es neteja i es deixa a punt per a l'endemà. El patró, però, no sembla estar-ne del tot satisfet, d'aquest ormeig, i es planteja desembarcar-lo, en arribar a port, a fi que els "armadors" el revisin.





Ara sí, ara s'ha acabat la primera part de la jornada. Fa una calorassa i s'agraeix una dutxa refrescant. En Toni i en Martí no ho dubten.



S'ha acabat la feina, dèiem? Per a tothom? Nooooo! En Joan Ramon, un mestre de mestres, ja ha començat el sofregit: ha de fer el dinar! En seguim totes les operacions, amb l'afany de descobrir el secret pel qual, amb els mateixos ingredients, a ca nostra l'arròs no ens surt igual.



A escassa distància de nosaltres, també hi ha calat el "Joven Mirmer", vaixell de la mateixa empresa, la silueta del qual es dibuixa a contrallum. Ens creuam en els nostres camins, ja que feim la "tirada" amb els rumbs oposats. S'ha de vigilar la distància que ens separa, a fi d'evitar que els dos "bous" poguessin enganxar-se l'un a l'altre. Des de les pantalles dels monitors, una vegada més, en rebem la informació necessària.



Una fotografia per donar fe la presència de "Cap Vermell" a bord del "Pep Domingo". El reportatge ens l'hem treballat, això sí, compensat, entre d'altres coses, per un dinar d'aquells que queden escrits amb lletres d'or a la nostra consciència.



En Toni i en Martí fan gana. Una estona de relax, jugant una partida de cartes.



Això que veis, i altres coses (per exemple, una llagosteta mollar que ha arribat a coberta mig desfeta), anirà a l'olla.



I ja dins l'olla, en Joan Ramón en traurà tot el suc. I cuinarà un arròs que entabana just amb l'oloreta. Després ve que el tastam i aleshores hom ja sap que mai més podrà menjar una cosa igual, ni que s'hi assembli. Què duen menjar, els déus, que pugui ser millor?





Només el renou del motor trenca la tranquil·litat del dia. Tot es desenvolupa segons el previst. El patró s'ha retirat a descansar una estona i en Joan s'ha fet càrrec de les operacions. És un home tranquil, que controla les distintes pantalles dels monitors amb total professionalitat. Ens mostra com passam alguns "clots" enormes, que es perden molts de centenars de metres avall, per sobre dels quals el "bou" pràcticament vola, fins agafar de nou la cota de pesca, al voltant dels 600 metres. És impressionant.



Després de recuperar forces, la barcada es disposa a la segona part de la jornada de pesca. Són les 15'30 hores, i ha arribat el moment de tornar anar a "llevar". S'han de recuperar el cable, les portes i el bou, i aquesta operació es pot perllongar per més de mitja hora.



Com al matí, tot discorre d'acord al guió previst, i quan les operacions finalitzen, sobre la coberta del "Pep Domingo" hi ha una estesa de gamba i peix. I, tornem-hi, torna-hi, a triar s'ha dit. La gamba se separa per tamanys, fins a quatre mides, que en determinaran el preu. En Martí, un expert en la matèria, calcula que n'hi pot haver més de 60 quilos, a més d'algunes mòlleres i qualque lluç.









Mentre els homes de la barcada van triant, el patró ja ha posat proa al moll de Cala Rajada. En Pedro ens ha parlat de protecció, de vedes biològiques, de reserva de zones concretes en moments determinats... En fi, hem percebut una visió de l'ofici de pescador diametralment oposada a la dels nostres avantpassats. Hi ha consciència que el futur del sector passa per una activitat controlada, regulada, i on la pesca d'arrossegament no es pot permetre errades. Els nostres pescadors ho saben i creim que tenen coneixement, i coneixements, sufiecients per assegurar la pesca de demà.



A les 17 hores ja som a port. Hem complert l'horari previst, tot ha transcorregut com una seda, el "Pep Domingo" ha fet el jornal, i demà, per sort, serà un altre dia, i les nostres barques podran continuar pescant.



I "Cap Vermell" vos ho continuarà explicant.