Tot i que l'inici de la vetllada va coincidir amb l'actuació dels petits cantors del cor de Saint-Marc, un públic molt nombrós, omplí el racó de les àncores del passeig de Cala Gat, per assistir a aquesta vetllada a la llum de la lluna. I hem de dir que la nit no va decebre i que les tres parts, clarament diferenciades, en què es va estructurar, oferiren uns atractius indiscutibles. L'acte va ser presentat per Joan Ramon Esteva i Xisco Campins, i, efectivament, la lluna hi va fer acte de presència.



Per començar, David Oliver Ramon, un autèntic especialista en vela llatina, arribat a Cala Rajada amb la tripulació de l'"Alzina", oferí una completa i documentada conferència sobre la història de la vela, molt especialment centrada en la vela llatina, tan característica de la Mediterrània i, temps enrere, l'emprada sistemàticament per les barques de pesca i de cabotatge de les Balears. David Oliver, de forma absolutament didàctica, ens apropà al món de la navegació a la vela, de la complexitat de la llatina, de les distintes maniobres que s'han de realitzar i de les funcions de cadascun dels aparells i ormeigs de què va dotada una barca que navega amb aquest tipus de vela. Amb ell aprenguérem què és "navegar a la bona" o "contra l'arbre", i poguérem veure com funcionen el triquet i la mitjana.





La segona part de la vetllada va fer un gir de 180 graus. Biel Majoral va dur fins a Cala Rajada el seu treball "Cançons republicanes", un crit de reivindicació republicà, de l'esperit  d'una època. Majoral, amb Delfí Mulet  i els seus col·laboradors cantaren i recitaren els poemes de Pere Capellà, Joan Brossa, Agustí Bartra, Joan Oliver, Miquel Forteza, Blai Bonet, Miquel Ferrà, Josep Palau i Fabre, Màrius Torres, Miquel Àngel Colomar, Llorenç Capellà "Batle"...   Majoral, convicent i expressiu, va dur la batuta del recital, i arribà directament a un públic que ho va agrair amb una gran ovació final. Els textos, perfectament escollits, ens parlaren de sentiments, de reivindicacions no satisfetes, de greuges no esmenats, però, sobre tot, ens parlaren de llibertat, d'una llibertat un dia segrestada i encara no restituïda plenament. Un crit de "visca la terra" corejat pels assistents va tancar l'actuació.





En Manuel Muntaner, acompanyat per Felip Cardiel, Tani Mas i Mateu Gili va completar la vetllada, amb la lluna ja sobre l'horitzó, i ens va oferir la seva faceta de compositor. A partir de lletres de Joana Colom i Jaume Fuster, en Manuel està construint, en els darrers temps, un temari musical que ens sembla molt sòlid. No frissa, va fent, i a poc a poc aixeca un projecte que sembla cada dia més proper: un disc propi, d'un nivell musical més que considerable. Des d'aquell ja relativament llunyà "Si de cas me morís", fins a l'últim tema compost, han passat uns quants mesos, però segurament aquest és el camí: esperar que les cançons arribin a un, sense forçar-ne la composició. En definitiva: una molt bona actuació del grup de Manuel (tots actuant per la cara, és a dir, perquè els ho havia demanat la Confraria, i tots a un nivell molt alt), que va tancar aquesta primera i agradable vetllada a la llum de la lluna, que esperam que no sigui la darrera.





Hem d'insistir, com hem fet en ocasions anteriors, en les grans possibilitats que ofereix el racó de les àncores per a actuacions de petit-mitjà format.

I si hem de posar algun emperò, seria que, en tractar-se d'una vetllada en diumenge, aquesta va acabar una mica tard.