RUA DEL CARME,
ESCLATA LA FESTA
Els actes previs, que començaren el dissabte dia 4, no lleven gens de protagonisme a la Rua, la primera gran trobada multitudinària de les festes. De manera que, enguany tampoc no ha estat una excepció i la gent es va tirar al carrer, com a constatació que l'esperit de la festa sempre està per sobre de pressuposts. Amb els de la casa -els del poble- es poden organitzar saraus com aquest.
Per començar, la Banda de Cornetes i Tambors, obrint pas, cridant a la participació.
Un altre d'imprescindible: en Carlos Garau i elo seu Fórmula 1, a 17 per hora, ara al paddock, suara a boxes, després a la pista...
I els instruments del país, xeremies, flabiol, tamborino...
Un altre que no hi pot fer falta. Què faríem sense el repartidor oficial de confetti? Sí, és en Guillem Danús, que ara que té poques feines, està sempre disponible.
Uns d'incombustibles: "Els que ningú vol", amb algunes baixes sensibles (puntuals), però amb la mateixa marxa de sempre. Ells són la Rua.
I què dir de la Banda de Música, que no hàgim dit moltes vegades? Què serien, les festes, sense els músics? Podríem plegar, no hi hauria res que fer. Gràcies, Banda, sou fantàstics!
La presència dels més menuts sempre és una font d'alegria, un punt afegit de joia a qualsevol celebració. A la Rua del Carme mai no hi falten els nins i les nines, autèntics alevins que, des de la primera edat, ja beuen de l'ànima del Carme.
I aquí, dues imatges de caçadors caçats. D'una banda, en Xisco Campins, repòrter impenitent, col·laborador assidu de "Cap Vermell" i destacat fester del Carme; d'altra banda, en Biel Capó, de TV de Mallorca, una presència ja habitual i autèntica veu televisiva de la vida del poble.
Com pertoca a tota desfilada amb cara i ulls, no hi faltaren les "autoritats" de la Confraria, en aquest cas Joan Ramon Esteva, Patró Major, i Joan Fuster Servera, factotum de les festes.
Ja en el moll, es va produir l'encontre -gens ni mica sant, però sí molt alegre-, entre la Banda i Els que ningú vol, i es desferraren un "Amparito Roca" que tomava d'esquena.
L'animació infantil a càrrec d'uns altres d'ahbituals, els Tipi Tipi Top, va culminar la desfilada i posà música i dansa per als més joves.
Però, en definitiva, el més important va ser la participació de la gent, la massiva afluència de persones que, com dèiem al principi, volen fer festa, volen ser-ne protagonistes i la volen viure com a seva.
Per començar, la Banda de Cornetes i Tambors, obrint pas, cridant a la participació.
Un altre d'imprescindible: en Carlos Garau i elo seu Fórmula 1, a 17 per hora, ara al paddock, suara a boxes, després a la pista...
I els instruments del país, xeremies, flabiol, tamborino...
Un altre que no hi pot fer falta. Què faríem sense el repartidor oficial de confetti? Sí, és en Guillem Danús, que ara que té poques feines, està sempre disponible.
Uns d'incombustibles: "Els que ningú vol", amb algunes baixes sensibles (puntuals), però amb la mateixa marxa de sempre. Ells són la Rua.
I què dir de la Banda de Música, que no hàgim dit moltes vegades? Què serien, les festes, sense els músics? Podríem plegar, no hi hauria res que fer. Gràcies, Banda, sou fantàstics!
La presència dels més menuts sempre és una font d'alegria, un punt afegit de joia a qualsevol celebració. A la Rua del Carme mai no hi falten els nins i les nines, autèntics alevins que, des de la primera edat, ja beuen de l'ànima del Carme.
I aquí, dues imatges de caçadors caçats. D'una banda, en Xisco Campins, repòrter impenitent, col·laborador assidu de "Cap Vermell" i destacat fester del Carme; d'altra banda, en Biel Capó, de TV de Mallorca, una presència ja habitual i autèntica veu televisiva de la vida del poble.
Com pertoca a tota desfilada amb cara i ulls, no hi faltaren les "autoritats" de la Confraria, en aquest cas Joan Ramon Esteva, Patró Major, i Joan Fuster Servera, factotum de les festes.
Ja en el moll, es va produir l'encontre -gens ni mica sant, però sí molt alegre-, entre la Banda i Els que ningú vol, i es desferraren un "Amparito Roca" que tomava d'esquena.
L'animació infantil a càrrec d'uns altres d'ahbituals, els Tipi Tipi Top, va culminar la desfilada i posà música i dansa per als més joves.
Però, en definitiva, el més important va ser la participació de la gent, la massiva afluència de persones que, com dèiem al principi, volen fer festa, volen ser-ne protagonistes i la volen viure com a seva.
