500 ANYS DE REVOLTA. 500 ANYS DE GERMANIES (1521 - 2021)

El 7 de febrer del proper any 2021 es compliran cinc-cents anys d’un dels episodis més rellevants en la història de Mallorca: la Germania, aixecament que s’inicia el 7 de febrer del 1521 i acabà el 7 de març del 1523.

Ha de quedar palès que les motivacions que provocaren l’esclat de l’aixecament agermanat són múltiples i provenen de segles anteriors, a les quals no se’ls havia posat remei. De fet, part de la casuística de l’esclat agermanat prové de la revolta de 1391 i de l’aixecament forà de 1450.

Entre els principals objectius dels alçats trobem els de posar fre a la corrupció duta a terme per part de les oligarquies ciutadanes; una redistribució justa dels imposts i gaudir de llibertats polítiques i socials per als estaments més humils de la societat illenca. A més a més, la revolta contra l’espoli fiscal, tenia importants continguts socials, fins a arribar a proclamar que «cap captiu de la terra no podia ser esclau».

El 1521 els sectors més clarividents de la societat havien arribat al convenciment que el Regne de Mallorca mai seria lliure si no eren els mateixos afectats els que transformessin les estructures del poder que els mantenia en la captivitat més abjecta. Una de les primeres accions dutes a terme pels agermanats va ser la de crear un òrgan nou anomenat la Tretzena - a imitació de la Valenciana Junta dels Tretze - constituïda per l’Instador del bé comú, Joan Crespí i dotze tretzeners, representant la ciutat i la part forana. Pel que fa a les mesures dutes a terme, tant Joan Crespí com Joanot Colom engegaren una sèrie de reformes polítiques per dur a terme una progressiva reducció del deute a través de la “Santa Quitació”, l’elaboració d’un cadastre per tal que tothom contribuís d’acord amb la vàlua dels béns posseïts i, també, la supressió de certs drets personals que afectaven, molt directament, l’estament popular.

L’oposició granítica dels sectors més allerats, conscients que tals reformes podien perjudicar la seva privilegiada situació, juntament amb l’oposició de l’emperador a escoltar als seus súbdits no deixà altra opció als revolats a la rendició o la lluita fins al final. Al llarg dels 25 mesos que durà la germania mallorquina es produïren desafeccions del bàndol agermanat, però molts altres, moriren en batalla com les de Son Fornari i Rafal Garcés. En poc temps, l’avanç de les tropes reials per l’illa va ser imparable i l’últim reducte agermanat, Ciutat, va ésser ocupada el 7 de març del 1523 d’acord a unes capitulacions que no serien respectades.

La repressió, en aquest cas no s’inicià un cop cau la ciutat sinó que s’havia iniciat ja l’octubre i novembre passat. A més de les sentències a mort, també es confiscaren centenars de béns i s’imposaren multes econòmiques. Entre els nombrosos executats, destaca el líder de l’aixecament, Joanot Colom, el qual fou executat, esquarterat i el seu cap va estar 299 anys dins una gàbia penjada a la plaça de la Porta Pintada. Com a resultat de tot plegat ens trobem que la població minvà i s’empobrí, fins a tal punt que, només 30 anys després començà a recuperar-se. Es va pretendre eliminar, per sempre, qualsevol record de vindicació col·lectiva dels mallorquins.

Emperò, no pogueren acabar amb la flama de la revolta. La Mallorca que avui es rebel·la contra la injustícia social, que reivindica el dret a la sobirania política, que renega del patriarcat, que abandera la defensa del territori i la llengua i la cultura catalanes, que lluita contra el canvi climàtic, que aspira a una societat cohesionada i solidaria, és hereua dels agermanats.

Avui és d’estricta justícia rememorar la Germania, no solament pel coratge que tingueren els nostres avantpassats en enfrontar-se a una administració pública corrupta i combatre una societat injusta, parcial i opressora, sinó perquè els valors que empararen aquesta lluita són ben vigents: democratitzar les estructures governamentals per tal que tots els ciutadans gaudeixin dels mateixos drets i oportunitats.

Cal, per tant, honorar la seva obra i atorgar-los la justícia que en el seu moment els fou negada i que ha estat ignorada per la historiografia conservadora i tradicionalista. El discurs dels vencedors ha estat el que ha prevalgut dins «determinats cercles oficials», predisposats a criminalitzar les accions dels agermanats, segurament perquè, abans i ara, els seus principis i actituds fan nosa a determinades ideologies.

Servar i difondre la memòria col·lectiva, tan popular com institucional, dels moviments socials que han perseguit un futur millor per al poble de Mallorca és una deure per a tota persona que es vulgui comprometre amb la democràcia i amb el benestar d’aquesta terra. Així doncs, serveixi aquesta commemoració per a reivindicar també les lluites compartides que durant anys han combatut en diferents àmbits per fer-nos avançar com a poble.

Benvinguda és l’hora en què dones i homes compromesos en la recuperació de la nostra memòria històrica i en la defensa de valors com la llibertat, igualtat, la sobirania i la justícia social, hem decidit retre homenatge als que fa 500 anys en foren precursors: «Els agermanats» i com ells cridaren: Pac qui deu! Mori el mal Govern!