Investigadores del Centre Oceanogràfic de Balears de l'Institut Espanyol d'Oceanografia (IEO) han analitzat diferents aspectes relacionats amb la presència de brossa marina en àrees de la Mar Balear exposades a pressions antropogèniques: com els factors que determinen la distribució dels plàstics presents en el fons marí o la ingesta d'microplásticos per espècies de fons i els efectes fisiològics associats.
Aquests estudis, realitzats en els darrers cinc anys, formen part d'una tesi doctoral defensada amb èxit el passat mes de novembre per Carme Alomar a la Universitat dels Illes Balears (UIB) i desenvolupada íntegrament al Centre Oceanogràfic de Balears de l'IEO sota la direcció de les investigadores Salut Deudero i Beatriz Guijarro.
La investigació desenvolupada es va iniciar abordant la problemàtica de les escombraries marines a escala global a la conca de la Mar Mediterrània, revisant les àrees més afectades i determinant la ingesta de plàstics en espècies marines així com la colonització i dispersió d'espècies associades als plàstics marins. Un cop establerta aquesta visió general, l'estudi es va centrar en la quantificació i caracterització de les escombraries marines a les Illes Balears. D'aquesta manera es van analitzar els factors que determinen la distribució dels plàstics en àrees més exposades a activitats humanes en aquesta zona de la Mediterrània occidental. El nexe entre la ingesta de plàstics en espècies amb diferents nivells tròfics (peixos, taurons i ratlles, cefalòpodes i crustacis) i l'abundància de plàstics dipositats al fons marí s'ha analitzat de manera simultània en l'àrea d'estudi.
A més, es va estudiar mitjançant biomarcadors la incidència de microplàstics en el sistema digestiu de dues espècies de fons d'interès comercial com el moll (Mullus surmuletus) i la moixina (Galeus melastomus).
Els resultats posen en evidència la presència de fems marins a la plataforma continental i el talús de la Mar Balear. Després del vidre, els plàstics són la segona fracció de fems marins més abundants, amb un valor mitjà aproximat en pes de 3 kg/km2. A més, s'ha demostrat que la distribució d'aquests ve determinada per factors geogràfics com l'àrea d'estudi, la distància a la costa i la profunditat. El 80% dels residus marins ve de l’activitat humana a terra i el 20% restant, de la nostra activitat a la mar.
La ingesta d'microplàstics en el 45% de les espècies estudiades, així com la presència de plàstics en les mateixes àrees, evidencia la relació entre aquests dos indicadors de fems marins. Així mateix, el fet que la ingesta d'microplàstics pel moll és més gran que a la gat bocanegra, probablement està associat a les diferències en l'abundància de plàstics amb la profunditat de manera que aquestes espècies poden ser indicadores de la presència de plàstics en l'àrea d'estudi. Finalment, es va demostrar que l'ús de biomarcadors pot ser efectiu per a l'estudi de la resposta fisiològica dels peixos a la ingesta d'microplàstics, ja que s'ha vist que aquells individus que ingereixen plàstics presenten una major activitat enzimàtica, concretament de la glutatió S -transferasa (GST).
"Aquests resultats aporten informació valuosa per a la gestió pesquera i ambiental a escala local, tot i que podrien extrapolar-se a escala regional i global a causa de la presència ubiqua de les escombraries marines", explica Carme Alomar. "La identificació d'àrees més exposades a la pol·lució per plàstics com el nord-oest i sud-oest de Mallorca podria tenir-se en consideració i contemplar-se a l'hora de desenvolupar plans de conservació i gestió en l'àrea d'estudi", afegeix Alomar.
Referència bibliogràfica:
Alomar, C., 2020. Plastic litter in seafloor habitats of the Balearic Islands and its Implications for marine species. PhD Thesis, Universitat de les Illes Balears, 202 pp.
foto: © IMPACT@SEA (COB-IEO)
http://www.ba.ieo.es/es/rokstories/2516-el-vidrio-y-los-plasticos-son-las-basuras-marinas-mas-frecuentes-en-el-mar-balear?fbclid=IwAR3UmSLRMcV25OmTFbD2gkWx5eDUGeeiW6vqjgS0zOnwlSckvCyzbNU0gGo
