La barca de la rodona dels Quatre Cantons fa temps que fa aigües. De fet cada dia que passa és una mostra més de la deixadesa vers el nostre patrimoni. No sabem si el llaüt té massa valor, però fa planta. Bé, hauríem de dir que feina planta. De seguir així acabarà sent un caramull de fustes i poc més.

No és la primera vegada que ens interessem pel seu estat, i pot ser no sigui la darrera.

Podria ser una al·legoria del tracte dels nostres governants vers lo públic: s’inaugura i es presenta com un encert (com un homenatge a la gent de la mar, en aquest cas), i se deixa podrir poc a poc fins que arriba un moment que costa tant reparar-lo que es decideix llevar-lo o/i canviar-lo per altre. Igual passa amb carrers, parcs, jardins, mobiliari urbà o edificis públics.

De moment la barca dels Quatre Cantons mostra les seves vergonyes a tothom que fa la rodona i ens defineix ben be com a poble.