Els periodistes empataren en el darrer alè del partit
El partit no va decebre al públic que anà a Es Figueral
Els periodistes empataren en el darrer alè del partit
El partit no va decebre al públic que anà a Es Figueral
Qualsevol titular serviria per definir aquest simulacre de partit. Bon ambient, bon rollo i...futbol (poquet). Ningú es va fer mal, que ja es molt!
El partir començà quinze minuts tard. No anirem a cercar el perquè. Pero mirau la foto i vos asseguram que per fer la foto de rigor costà Deú i ajuda!
Aquesta parsimònia no feia més que confirmar que seria un partit espès.
Aquesta parsimònia no feia més que confirmar que seria un partit espès.
I amb les graderies plenes de gom a gom començà el partit. Alguns deien que no s'havia anunciat més que a aquestes pàgines (i total ningú no les llegeix). D'altres que ni la família els va voler veure....Pensau el que volgueu!
El partit començà amb un domini dels periodistes fins que perderen l'alè.
El partit començà amb un domini dels periodistes fins que perderen l'alè.
Mirau quin domini i quines oportunitats:
El nostre estimat Paco fou l'amo de la defensa, un vertader mur inexpugnable els cinc primers minuts del partit.
El nostre estimat Paco fou l'amo de la defensa, un vertader mur inexpugnable els cinc primers minuts del partit.
Però s'anà perdent l'alè i en un contratac en Mateu Pillu ençatà el marcador en aquesta jugada que supera la defensa i el porter. Els magnífics reporters (becaris) que allà havia captaren l'imatge.
L'equip dels polítics agafà moral i en una gran jugada de tota la davantera en Tolo cuní marcà el segon gol, com podeu veure a l'imatge.
Als 15 minuts l'arbitre, amb molt més seny que tota la resta de jugadors plegats, senyalà el descans. Ningú no va remugar.
La segona part fou un altra cantet. Els periodistes es posaren les piles i es bolcaren sobre l'àrea den Pep Gallego, que amb la seva veterania els salvà d'una golejada.
Observau l'intensitat defensiva i atacant dels jugadors.
Com sol pasar quan s'acaben les forces, les protestes a l'àrbitre (que quallà una gran actuació i passà totalment desapercebut) foren en augment.
En Gallego va ser expulsat dues vegades i continuà al camp.
El joc de tiralínees dels periodistes provocà un lliure directe dins l'àrea política. Els polítics amb l'estratègia de plantar l'autobús davant la porteria (o tapiar-la literalment, com es diria en una altre símil futbolístic) se'n sortiren i neutralitzaren el perill.
Vegeu com muntaren la tanca (llavors els sap greu els comentaris de na Maria per sa cuina)
I finalment arribà la remuntada amb dos penals clars que l'àrbitre assenyalà sense cap dubte i que materialitzaren amb xuts rasos i secs al pal.
En Gallego, tot i intuir la trajectòria, no va poder evitar-los.
Durant la segona part les embranzides atacants dels polítics sempre foren anulades per claríssims fores de joc (sense cap altres connotacions polítiques).
La segona part s'allàrgà una estona més en espera de que arribàs l'empat. Just arribat l'empat no hagué temps per res més. Cosa que tots els jugadors ho agraïren de valent. I abans de les dutxes una mossegadeta...i cap a cases.
Clicau damunt per veure-lis les cares d'aprop.
LA PRÈVIA A LES FESTES HA COMPLAGUT ALS QUI HAN PARTICIPAT.
OBJECTIU COMPLERT I ENDAVANT LES FESTES!
