Ens havien arribat notícies, de distintes fonts, que apuntaven que en el si de l’associació de la tercera edat de Cala Rajada, “Sol Naixent”, hi havia rebombori. Però nosaltres, abans de publicar cap versió de la situació per què passa aquesta entitat, hem volgut parlar amb les persones que semblen trobar-se a l’ull de l’huracà: el president Pep Navarro, i l’exvicepresident, Jaume Bonnín.

Anem en primer lloc als fets, fins on sabem. El passat més de juliol l’associació “Sol Naixent” va renovar la seva junta directiva. Només hi hagué una candidatura a la presidència, la de Pep Navarro, que, per tant, sortí reelegit. Pel que fa a la resta de membres de la junta, sí que hi hagué renovació de distints vocals. Posteriorment, el president va procedir a nomenar els demés càrrecs, i va designar Bartomeu Riera com a vicepresident, qui, a més, conserva el càrrec de tresorer; per a la secretaria, va ser nomenat el tàndem Andreu Gutiérrez-Pere Vaquer.

Tot això podria semblar normal, però hem de considerar, pel que se’ns ha dit, que les relacions entre Pep Navarro i Jaume Bonnín s’havien deteriorat en els darrers temps (no entrarem ara a esbrinar-ne les causes). El fet que Jaume Bonnín hagi estat rellevat del lloc de vicepresident vendria, d’alguna manera, a culminar i a explicar aquestes males relacions que dèiem.

En el segon capítol –que encara es troba en fase latent–, Jaume Bonnín hauria comunicat als companys de la coral de l’associació la seva renúncia a continuar integrant el grup. Si es té en compte que es tracta del principal solista, aquesta notícia hauria provocat una certa alarma entre els demés cantaires. Se’ns ha dit, fins i tot, que s’estava considerant la possibilitat de disgregar la coral de l’associació, i que s’havien fet gestions per anar a assajar al centre parroquial. A l’associació no se’n sap res oficialment, és a dir, que al president encara no se li ha comunicat res en aquest sentit.

Fins aquí el que sabem d’aquest afer, que haurem de seguir, fins al seu desenllaç definitiu. Tot plegat, sembla més aviat una qüestió de males relacions personals, però estaria bé que aquestes no enverinassin el conjunt d’una entitat que el que menys necessita són conflictes interns.