3000 persones han participat avui a la setena Marxa pel Tren.
Més de 1500 han caminat per les antigues vies, i moltes més s'han afegit al dinar i al concert.
Gràcies a tots els que ho heu fet possible, d'una manera o una altra.
Volem el tren de Llevant!!! 

 

   Què, com estau de cansats?
   No m'estranya que estigueu esclatats: ja fa 10 anys que caminam! Fer 10 anys, a qualsevol associació, sol ser un motiu d'alegria, però fer 10 anys que demanam el mateix, no és per estar contents.
   Quan toca llegir el manifest, tothom espera que s'expliqui el motiu de la reivindicació. Què us hem de contar? Tots els que som aquí ho tenim ben clar, però si ho hem de repetir, ho repetirem les vegades que faci falta fins que els governants ens facin cas:
   El tren és un dret dels ciutadans, no un caprici.
  A qualsevol país d'Europa, per complicada que sigui l'orografia o densa la població, és possible la vida sense cotxe. A Mallorca, no ho és.
  El ferrocarril és el transport públic per excel·lència. Cap altre mitjà de transport és igualment sostenible, ni ambientalment, ni socialment, ni econòmicament.
  El transport en vehicle privat és una de les principals fonts d'emissió de diòxid de carboni, responsable del canvi climàtic. Aquí no tenim altra opció de transport.
  Un tren no fragmenta el territori ni ocupa grans extensions de terreny. No són necessàries grans expropiacions.
  El tren no fa diferències: gent de qualsevol edat, classe social, condició física, amb alguna discapacitat, un fadrí o una família nombrosa... tots poden anar en tren.
  El tren ens fa més sociables: dins el tren es pot participar d'una conversa, admirar el paisatge, parlar amb el veïnat, dormir o llegir. Arribar a la feina després d'un embús i la mateixa història de sempre per trobar aparcament no ens ajuda a començar bé la jornada. I no hi podem arribar d'altra manera.
  El tren és un transport segur. La mortalitat a les carreteres assoleix cada any unes xifres que escarrufen. I per molt que les desdoblem o "autopistem", mai no seran tan segures com un tren.
  Als pobles que estan comunicats per tren, es crea més activitat econòmica.



Necessitau més motius per justificar la demanda d'un tren?
   Escoltau bé: no es tracta només de fer arribar el tren a Cala Rajada. No és per una comarca que som avui aquí. El tren és necessari i beneficiós per tota Mallorca. Duis el tren a Cala Rajada, i després a Llucmajor, Santanyí, Felanitx i molts altres pobles. Volem una xarxa de tren a Mallorca que ens comuniqui de bon de veres!
   Quan férem la primera marxa, com avui, hi va haver molts de nins que caminaren per damunt les vies. Molts dels que tenien 9 o 10 anys, aquestes darreres eleccions ja hauran votat. Aquests nins, que cresqueren amb la força de saber el que és bo per a tots i el que només ho és per alguns, no són beneits: saben que sense projecte i sense finançament, el tren no arribarà.
   No basta que demanem el tren a la Conselleria de Mobilitat. Són totes les Conselleries que han d'empènyer en la mateixa direcció i força: medi ambient, economia, turisme, obres públiques, joventut, afers socials i presidència haurien de ser aquí, avui, reclamant el tren. On són tots els que falten?
   Sabem que aquest govern ha dit més que altres en qüestió de tren, però que encara no ha fet. 
  Si heu d'anar a Madrid a plorar, negociar, dialogar o imposar, anau-hi, però tornau amb el finançament del tren. Els nostres doblers ja han pagat trens AVE, és hora d'invertir aquí.
   Fa deu anys, quan proposàrem el retorn del tren al Llevant, ens prengueren per beneits. Avui ja el tenim a Manacor. La mobilització té sentit. Per això, seguirem FENT VIA i fent marxes fins que el tren arribi a Cala Rajada. Que no n'haguem de fer moltes més! FEIS VIA!!