Nadia és una jove afganesa que parla en primera persona de la seva experiència dins un país en guerra, l’Afganistan, sent dona.

El seu llibre “El secret del meu turbant” conta la història que va viure durant molts d’anys, quan es va haver de fer passar per un home per poder treballar i ajudar a la seva família, a un país talibà on les dones no poden fer pràcticament res ni tenen drets ni llibertats.

Nadia va parlar d’un sentiment tan important com l’empatia, sobretot quan es viu en un context de dificultats, i també va denunciar la desastrosa situació que es viu al seu país.

Pel que fa a la seva història personal, Nadia i la seva família van patir un bombardeig en el que ella va quedar en coma més de sis mesos. En despertar i recuperar-se no tenien res. Un dia li van dir que el seu germà havia mort. A partir d’aquesta pèrdua, la salut mental del seu pare es va ressentir molt, per la qual cosa ella es va haver de fer càrrec de la família.  En un país amb un règim talibà que menysprea a les dones, les aïlla i les manca de drets i llibertats, Nadia va haver de fer-se passar per un home per poder treballar.

Després de la guerra va poder tornar a l’escola, tot i que no es sentí acceptada per les amigues.

Amb l’arribada d’algunes ONG al final de la guerra, el seu cas es va fer conegut i així va arribar a Barcelona.

La seva arribada al nostre país la va viure amb dificultats ja que la barrera idiomàtica era important. Però la seva voluntat va fer que començàs a estudiar.

Inicialment, Nadia mostrava una postura negativa cap als occidentals, ja que els veia en part com a responsables de la guerra del seu país, degut a la venda d’armes, i també veia que no ajudaven a aconseguir una situació real de pau. Però arrel de viure i relacionar-se amb la gent del lloc i, sobretot, d’assistir a una manifestació per la pau, la seva postura va canviar del tot, així com el seu discurs.

Nadia també va explicar com era el Kabul, la ciutat on vivia, d’abans i el d’ara. Abans era una ciutat oberta i tolerant, però que va canviar arrel de la guerra, convertint-se en la ciutat que es ara.

La xerrada fou força interessant, adreçada a l’alumnat de batxiller i dins el marc del Març Solidari del centre, així com propera  la temàtica del Dia Internacional de la Dona del passat dijous 8.