Aigües brutes i verdes: el medi ambient no suporta més pressió


L'alarma ja havia sonat a la platja de sa Font de sa Cala, però a l'Agulla ens costava i, encara ens costa, creure-ho. Els horabaixes Cala Agulla, abans coneguda per les seves aigües clares, transparents i cristal·lines, ara a la vorera presenta un color verdós, tèrbol i oliós com mai havíem vist. 

Podeu comprovar-ho a les fotografies. Per una banda, la manca de transparència, sobretot a la part dreta mirant la mar i, per l'altra, la brutícia d'aquesta escuma omnipresent al llarg de tot el perímetre.



Hem parlat amb els tècnics i ens asseguren que l'aigua és neta i lliure de bacteris. I que són molts els factors que provoquen aquesta brutícia. El color verd és degut a una microalga que se sobrealimenta de les matèries orgàniques humanes o dels abocaments de iots. 

Quant a l'escuma i altres brutícies, són degudes, sobretot, a les cremes solars. Tot això es veu agreujat per la calma estiuenca o el nord que, en lloc d'arrossegar la brutícia cap a alta mar, la concentra a la vorera. I sobre tot per la pressió humana. Més de cinc-mil persones s'hi banyen diàriament.




En definitiva, semblava que allò que passava a altres platges a prop de la capital aquí mai passaria. L'Agulla és una platja oberta amb molt d'onatge, on portàvem els convidats per a mostrar-los la nostra joia. Idò això, o es fa a l'hivern, a primera hora del matí, o s'ha acabat.



 Si l'any passat fou una temporada qualificada d'excepcional, enguany l'increment es calcula entre un 5-7% (ja ningú parla d'overbooking?). Per a l'any que ve, les previsions són semblants a les d'enguany. Hem de limitar l'accés a les platges? S'ha de pagar per anar-hi? El debat, com a moltes altres zones turístiques, queda obert. Fins quan podrem enganar als turistes i vendre'ls la imatge de platges amb aigües cristal·lines i que en arribar es trobin això? 

Ho publicam amb mal al cor. Empegueïts d'haver arribat a aquests extrems. Avergonyits d'haver de mostrar allò que un temps ens diferenciava. Un apunt més. Després de quatre anys, aquella esgarrada i fraudulenta regeneració d'arena amb picadís. El picadís s'ha diluït amb l'arena de sempre gràcies al diari sacsejar del tractor que les mescla. Ja no queda rastre dels dos sostres d'arena, però quan marxes de la platja queda als peus un polsim blanc que no són grans d'arena i que per molt que espolsis no se'n va. Són les restes d'aquella regeneració i un possible factor més de l'enterboliment de l'aigua. Ah!, i les roques que volien tapar són allà mateix. N'aprendrem, qualque dia?