No ens ve de nou que la Confraria de Pescadors de Cala Rajada és un exemple a tenir en compte quant a perseguir mètodes de pesca més sostenibles. També s’apunten a delimitar les arts i actuacions de les barques d’arrossegament.

Les barques d’arrossegament tenen fama de destrossar el fons allà per on passen les seves arts. Merescuda fama o no, resulta bastant raonable entendre que el mercat del peix fresc de les Balears té una demanda difícil de satisfer només amb les embarcacions de pesca més artesanal. A manca de la pesca d’arrossegament el buit del mercat podria ser ocupat pel peix arribat d’altres mars i oceans, captures dels grans vaixells conservadors que depenen de les grans navilieres. Llavors, difícilment sabríem quin peix mengem i el seu origen.

Les confraries de Ciutadella, Pollença, Alcúdia i Cala Rajada aposten per crear una zona al canal de Menorca amb restriccions a la pesca d’arrossegament. Així ens ho explicava recentment en Joan Mercant, Patró Major de la Confraria de Cala Rajada.

El pla de gestió està elaborat a quatre bandes, participant-hi l’administració, el sector científic (Institut Espanyol d’Oceanografia), el sector ecologista (World Wild Foundation) i les confraries de pesca esmentades. La zona afectada seria d’unes 500 a 700 milles quadrades i quedaria delimitada aproximadament pels caps de Pera i Ferrutx a Mallorca, i cap d'Artrutx i punta Nati a Menorca.

Es proposa una pausa de dos mesos sense poder fer cap tipus de pesca d’arrossegament i limitar la mida de les arts per reduir l’impacte que aquestes poden tenir en el fons marí. Igualment, de les 12 barques que formen les quatre confraries involucrades, una serà desballestada, quedant només 11 embarcacions dedicades a aquest tipus de pesca.

En els primers mesos del 2015 podríem començar a veure l’aprovació d’aquest pla de gestió de la pesca d’arrossegament al canal de Menorca.