Els regidors de MÉS per Capdepera, Antònia Ballester i Pere Fuster, van presentar a la premesa, aquest passat dimarts dia 30, una sèrie de propostes en matèria turística. Es tracta d'un treball dut a terme a partir de més de 40 enquestes realitzades en els sectors del comerç i la restauració, algunes de les conclusions del qual són:

- A un 67’5% dels comerços i restaurants li ha anat pitjor que la temporada passada i només a un 10% li ha anat millor.
- Un 60% creu que el poder adquisitiu dels turistes que ens visiten és baix o molt baix.
- A un 72% l'ha afectat negativament la implantació del tot inclòs.
- A un 75% l'ha afectat negativament l’arribada de grups de joves que cerquen festa i alcohol.
- Un 82% creu que és urgent l’execució un pla de xoc per a millorar el turisme que rebem.

A partir d'aquestes dades, les propostes d'aquest partit fan referència a la neteja –augment de freqüències i estudi de la possibilitat que qui embruti més, pagui més–; a la persecució i eradicació de les accions incíviques, renous i desordres; a la col·laboració dels responsables d’hotels, hostals i apartaments en el control d’aquells visitants que hagin estat expulsats d’altres establiments o hagin creat problemes d’incivisme; a la recuperació per part d’Ajuntament i hotelers de la promoció turística, descartant el foment de la imatge Cala Rajada com a destí de gatera i festa barata; a una promoció més efectiva i especialitzada de l’oferta esportiva, mediambiental, patrimonial i cultural; a accions de promoció del petit comerç i d’incentius a aquells que ajudin a vendre Cala Rajada com a un destí de més qualitat; a infraestructures necessàries, tant públiques com privades; i a la participació ciutadana. 

Pere Fuster va voler aclarir que no es tracta d'un pla turístic de fons, ja que aquest ha de ser fruit de la negociació i el treball conjunt de tots els sectors implicats, sinó de mesures que considera urgents i que creu de possible aplicació immediata. Tot amb la finalitat de capgirar la imatge de Cala Rajada, que considera que s'ha deteriorat molt.

Tot seguit us oferim íntegrament l'informe que MÉS per Capdepera ens ha remès:
 

Cala Rajada

SITUACIÓ 

Cala Rajada viu bàsicament del turisme, que n'és la principal font d’ingressos i de llocs de feina. A partir d’aquest fet, és obligació dels responsables polítics que aquesta indústria sigui respectuosa amb l’entorn i els seus habitants, i que possibiliti un mode de vida digne per a tots els que en viuen (empreses hoteleres, oferta complementària i treballadors).

 

Cala Rajada, històricament, havia sabut complementar sense massa problemes el turisme de sol i platja, amb molta presència de famílies d’un cert poder adquisitiu, amb la seva oferta d’oci nocturn dirigit tant a residents com a locals.

Des de fa alguns anys, però, ha anat augmentant de forma preocupant l’arribada de visitants, en molts casos gent jove, que cerquen bàsicament una oferta d’alcohol i festa barata que s’ofereix des de determinats negocis de l’oferta complementària. Aquesta oferta s’ha descontrolat i està provocant greus problemes de convivència i d'incivilitat.

Aquesta nova situació, afegida a la implantació del tot inclòs, ha col·locat Cala Rajada en una situació de cada vegada més difícil, tant per als que hi viuen com per al petit comerç i treballadors en general.

Cala Rajada ha passat de ser un lloc on quasi tothom podia viure amb certa dignitat (hotels, comerços, restaurants, treballadors…) a un altre on uns pocs s’enriqueixen i guanyen diners i una majoria just pot malviure.

 

CONSEQÜÈNCIES

1.- Malauradament Cala Rajada té un greu problema d’imatge. Com es pot veure a tots els mitjans de comunicació i a la promoció que en fan els touroperadors i les xarxes socials, Cala Rajada s’ha convertit en una destinació de festa i disbauxa per a gent jove, sobretot en uns determinats mesos de la temporada.

2.- El comportament d’una part d’aquest segment de visitants provoca greus problemes de convivència: augment de renous, brutor, incivilitat (danys al mobiliari urbà, necessitats i vomitades a la via pública, problemes en els hotels, etc.), presència de tiqueters que molesten els vianants…

3.- La insuficient resposta policial i sancionadora en el passat als actes d’incivisme ha provocat que s’hagi extès la idea entre determinats visitants que a Cala Rajada es pot fer de tot sense límits.

4.- Això ha provocat un augment del cost dels serveis municipals necessaris per a mantenir el nucli urbà en condicions (neteja, seguretat, mobiliari urbà…), provocant que en alguns casos els costs que provoca aquest tipus de turisme sigui superior als ingressos que deixa en el municipi.

5.- Molts de turistes, sobretot famílies i parelles, que venien a Cala Rajada des de fa anys ho han deixat de fer i se n’han anat a altres zones de Mallorca, perquè no volen conviure amb aquest altre turisme. Estam en plena substitució d’un turisme que garantia uns certs ingressos a l’oferta complementària per un altre de baixíssim poder adquisitiu que té la beguda com a principal despesa.

6.- Tot i que Cala Rajada compta amb uns espais naturals i urbans espectaculars, resulta que, per exemple, en alguns mesos d'aquest estiu ha tengut menor ocupació que altres zones que no compten amb aquests privilegis.

7.- Tota aquesta situació, juntament amb la implantació del tot inclòs, està provocant, amb comptades excepcions, l’empobriment generalitzat de l’oferta complementària. De fet, el comerç tradicional de Cala Rajada està desapareixent per donar pas als negocis destinats al turisme jove i de festa.

8.- La promoció de Cala Rajada ha deixat d’estar en mans de l’Ajuntament i dels hotelers, que a dia d’avui tenen escàs pes. Qui realment promociona Cala Rajada és una part de l’oferta de vespre i de festa, els seus col·laboradors i un exèrcit de tiqueters, que són els que en realitat promocionen Cala Rajada, aquí i a les mateixes zones de procedència dels visitants.

  

SOLUCIONS

 L’objectiu és aconseguir que CALA RAJADA SIGUI UNA DESTINACIÓ TURÍSTICA DIGNA, DE MÉS QUALITAT, I TAMBÉ QUE SEGUEIXI ESSENT UN POBLE.

 Cala Rajada ha de poder complementar l’oferta de sol i platja amb la de diversió tranquil·la als vespres –com sempre havia passat– i el complement de l’oferta cultural, natural i patrimonial. I, sobre tot, es tracta que tothom es pugui aprofitar dels guanys que deixa el turisme (hotelers, oferta complementària i treballadors) i no només uns pocs, com passa ara.

 Es tracta d’aconseguir, per tant, la substitució pacífica i progressiva d’aquell concret segment de turisme que es concentra en determinats mesos de la temporada i que tants de problemes i empobriment està causant, per un altre més respectuós i de major poder adquisitiu.

 Cap intent de millorar la qualitat del turisme que ens arriba serà possible si no hi ha una voluntat conjunta de l’Administració i del sector empresarial per dur-ho a terme.

 Cala Rajada necessita un pla turístic a mig i llarg termini, concret i temporalitzat, que possibiliti l’arribada d’un turisme de més qualitat, amb el total compromís de tots els sectors implicats.

 Fins que aquest pla arribi i s’apliqui, des de MÉS entenem que s’han d’anar aplicant una sèrie de mesures concretes per almanco pal·liar els problemes de convivència i d’imatge que pateix Cala Rajada.

  

PROPOSTES

 1.- Medi Ambient i Neteja:

 - El servei de neteja no es pot licitar a la baixa, ja que la imatge és bàsica per a la potenciació de Cala Rajada com a destí de més qualitat. En conseqüència, és necessari augmentar les freqüències de neteja viària, sobretot als carrers més cèntrics i comercials, així com a les zones més properes a la mar, que sovint apareixen brutes (passeig de Cala Gat, Racó de ses Graneres, Passeig Marítim…)

 - Estudiar la possibilitat que qui embruti més pagui més, sobretot negocis que pel seu tipus de clientela o activitat generen una major quantitat de residus o brutor als carrers.

 
2.- Seguretat i control de l'incivisme.

 - Necessitam augmentar, malgrat que només sigui de forma provisional, el nombre d’agents de policia que mantenguin l’ordre i el civisme, tant de dia com de nit.

 - Hi ha moltes accions d’incivisme i de desordre públic que no són ateses per falta de mitjans (renou i llançament d’objectes des de terrasses i balcons d’establiments, botellot, renous al carrer, etc.) que necessiten ser sancionades.

- S’han d’augmentar les quanties que s’imposen per infraccions considerades lleus però que creen molèsties o perjudiquen la imatge de Cala Rajada (botellot, renous, tiqueters i altres formes d’incivisme contemplades a les ordenances municipals).

- S’han d’augmentar les quanties de les sancions en cas de reincidència de persones físiques o locals de negoci en qüestió de renous, venda de begudes a menors, tiqueters, botellot, desordres…)

- S’ha de fer més ús de la potestat que l’ordenança municipal atorga per aplicar mesures cautelars com la suspensió de llicència o tancament de locals en cas d'infraccions greus de les normes de l’ordenança, per infracció flagrant i sistemàtica de les normes sobre límit de renou o per reincidència abusiva d’infraccions considerades lleus. El que no pot ser és que hi hagi locals que acumulin un bon nombre de sancions per utilitzar tiqueters o per activitats musicals o molestes fora de les hores permeses, sense que se’ls apliqui cap mesura coercitiva que els faci desistir de les activitats irregulars.

- S’ha de posar en marxa un pla per a l’eliminació dels tiqueters dels nostres carrers i platges, ateses les molèsties que estan causant als visitants i el perjudici greu que suposen per a la imatge del municipi. Són fàcilment identificables, i per tant s’han d’augmentar les sancions tant als tiqueters com als negocis que els utilitzen.

3.- Als responsables d’hotels, hostals, apartaments i allotjaments turístics legalitzats:

- Estudiar la possibilitat de crear una base de dades d’hostes d’aquests establiments que hagin estat sancionats per infraccions de l’ordenança municipal de convivència, que hagin estat expulsats d’establiments turístics o que hagin creat problemes de convivència dins els mateixos establiments.

- Compromís dels responsables d’aquests establiments de no acceptar les persones incloses en aquesta base de dades.

- Denúncia d’aquells pisos o apartaments no legalitzats com a de lloguer turístic en els quals es creïn problemes de renou i d’incivisme.

- Autoregulació per limitar el nombre de begudes alcohòliques que s'ofereixen als clients dins el preu del tot inclòs.

4.- Promoció. 

Ara mateix, Ajuntament i hotelers no controlen la promoció ni la imatge de Cala Rajada en els mercats emissors. Aquesta promoció la lideren determinats locals d’oci nocturns, els seus col·laboradors i els tiqueters, tant a la mateixa Cala Rajada com als llocs de procedència dels turistes.

 En conseqüència:

 - L’Ajuntament i els hotelers han de liderar la promoció i el canvi d’imatge de Cala Rajada. S’ha de ser molt clar, sense por, d'afirmar públicament, fent servir tots els mitjans possibles, que a Cala Rajada no volem ser un nou “ballermann”, ni volem ser una destinació de gatera i festa barata, ni volem gent que es pensi que aquí es pot fer qualsevol cosa sense seguir cap norma de convivència. La imatge que s’ha de vendre de Cala Rajada és la de destinació de sol i platja on també és possible anar a fer una copa els vespres.

 - Per tant, s’ha de lluitar contra la promoció privada (i regular-la si fos possible) que col·labora a vendre una imatge de Cala Rajada com a destí de gatera i d’incivisme.

 - S’ha de fer una promoció molt més efectiva i especialitzada de l’oferta turística de senderisme, esport, patrimoni i natura; en els mesos centrals de la temporada, com un complement, i a la resta de mesos com a motiu principal. No pot ser que Cala Rajada compti amb tants pocs hotels amb una oferta especialitzada, com per exemple per a grups de cicloturisme.

5.- Petit comerç i restauració.

 - S’han de fer més plans de promoció del comerç de Cala Rajada a l’estil dels que ja es fan a molts altres pobles de Mallorca. Els actes culturals i festius s’han de repartir al llarg de l’estiu per totes les zones turístiques de Cala Rajada, inclòs el carrer de l’Agulla.

 - S’ha d’estudiar la possibilitat d’incentivar, o rebaixar en imposts, aquells comerços i restaurants que apostin pel reciclatge i la reducció de residus o per oferir productes i una imatge que revaloritzin Cala Rajada com a destí de qualitat.

6.- Infraestructures i transports.

 - S’ha de fer un pla concret, dotat econòmicament i temporalitzat, d’inversions per a embellir i fer més atractiva Cala Rajada, tant per a visitants com per a residents. Hi ha moltes zones que necessiten renovació, com el Passeig Marítim, la plaça dels Mariners, els carrers Elionor Servera i de l’Agulla, així com moltes altres zones que requereixen millora dels carrers, aceres i enllumenat públic.

 - Prioritzar les zones per a vianants i infants a places i passejos. Estudiar la possibilitat de peatonitzar durant unes hores cada dia els carrers comercials més importants.

 - Confecció i execució d’un pla d’implantació de carrils bici que connectin els nuclis urbans del municipi.

 - S’ha de mirar d’implantar algun tipus de transport públic, àgil i modern, que connecti durant els mesos de temporada alta els diferents nuclis urbans del municipi.

 - És imprescindible que les institucions supramunicipals (Govern de les Illes, de l’Estat…) ajudin els establiments que vulguin millorar i augmentar de qualitat o reduir places.

 
7.- Participació ciudadana.

 - Cala Rajada necessita fomentar l’associacionisme tant de ciutadans com empresarial.

 - S’ha de crear un òrgan en el qual hi estiguin representats Ajuntament, hotelers, petit comerç i ciutadans, que es reunesqui almanco un cop al mes per a tractar aspectes que afectin a la seva activitat, infraestructures, problemes de convivència, etc.