Van fer bé, familiars i amics, de canviar del tanatori al poliesportiu l’acte de comiat del tristament traspassat Chan Roy Joeb. La gran quantitat d’amics que hi volgué ser present, aquest dijous, no s’hauria pogut encabir de cap manera a les instal·lacions del cementeri. De fet, els que se sumaren al darrer adéu al jove Chan, ompliren fins a dalt les grades de la instal·lació d’es Figueral, en un acte que, com no podia ser d’altra manera, va estar presidit per una emoció incontenible.
I si hi ha una cosa que ha quedat clara, en totes i cadascuna de les manifestacions que s’han produït d’ençà del fatal accident que acabà amb la seva vida, és que es tractava d’una gran persona, d’un amic incondicional, de bona gent, com es diu ara. Tot, al voltant de la mort de Chan delata la seva bonhomia i la seva condició de persona molt estimada en tots els ambients que freqüentava. D’ell, només n’hem escoltat bones paraules. I en el poliesportiu, aquests sentiments d’estimació vers Chan Roy es traduïren en moltes llàgrimes en els ulls de tants d’adolescents, de tants de companys i amics conscients que havien perdut algú molt especial.
Hi hagué parlaments dels representants de l’At. Escolar, dels amics inseparables de l’equip júnior, d’amigues de l’Institut..., i també cançons en el comiat de Chan, des d’una sensació que el seu record perviurà per molt de temps entre els que el conegueren i l’estimaren. Especialment emotiu fou el final de l’acte, que va cloure la mare del finat, amb una serenitat admirable, per a donar les gràcies als presents i a tots aquells altres que li han fet arribar el seu suport en uns moments tan difícils.
Una vegada més, la gent de “Cap Vermell” volem expressar el nostre condol a família i amics, des del desig que a tots ells els quedi, per sempre més, el somrís de Chan gravat en el cor.
