Minibàsquet Masculí:

 Esporles, dissabte 6/2/10; 18h.
 
CB Esporles 61 – Atlètic Escolar 59
Quan la participació en el joc no és de tots els integrants de l’equip es fa aigua per tot, el nostre replegament defensiu va ser lent i desorganitzat, regalant cistelles d’aro a aro una i altra vegada per donar-li vida a un equip que no ens hauria d’haver provocat tants problemes. Ara toca recuperar la intensitat i el joc que ens fa ser competitius. El proper partit, contra l’Artà, és una bona oportunitat per sortir a jugar sense donar per guanyat el partit abans de temps. Ajustarem les rosques en la setmana d’entrenament.
Nico Irigoin.
Pròxim partit: Dissabte 13/2/10; 12 h.  At. Escolar – Bàsquet Artà
 
Infantil Masculí:


Llucmajor, dissabte 6/2/10; 19h.
 
CB Llucmajor 37 – Atlètic Escolar 88
 
Partit disputat contra el coer de la categoria, per l’altre equip era probablement l’únic equip contra qui podrien plantar cara, però com es veu en el marcador el partit va esser controlat en tot moment pels de Capdepera.
Es va mantenir la igualtat fins al descans on els locals aconseguiren arribar ha estar a tan sols 9 punt que va ser el resultat al descans 26-35, però poca cosa més ja que al tercer quart només va tenir un color i va ser el de Capdepera, amb un parcial de 7-29, aquí acabaren ses forces l’equip local.
Lo curiós del partit va succeir al 4rt i darrera part on l’Escolar guanyava de 32 punts i faltaven 18 per tancar el marcador cosa que no ho havien aconseguit mai aquest equip, i qui ho havia de dir que aquest equip trauria un poc de nirvi i no només tancar el marcador sinó tornar a guanyar el quart per un 5-24 a falta d’un minut per acabar el partit.
Felicitar als jugadors per el gran partit disputat.
 
J. Antonio Ferrera.
 
Pròxim partit: Dissabte 13/2/10; 17h.  At. Escolar – Porto Cristo Vermaq


 
Infantil Femení:
Capdepera, dissabte 6/2/10; 10h.
 
Atlètic Escolar 56 – CB Andratx 58
 
Aquest partit ha sigut molt difícil perquè, encara sabent que Andratx juga molt brut, no hem volgut aguantar els cops i insults i perquè hem entrat en la seva dinàmica de joc deixant de jugar al nostre. Aquí és on les jugadores visitants han guanyat i ens han humiliat perquè al final s’han emportat aquest matx. Esper que serveixi de record per futurs partits “que els demés juguin al que vulguin, que nosaltres jugarem a bàsquet”. 
 
Susana Barrantes.
 
Pròxim partit: Dissabte 13/2/10; 10h.  At. Escolar – SCD Hispània
 
Cadet Masculí:
Capdepera, diumenge 7/2/10; 10h.
 
Atlètic Escolar 60 – Imprenta Bahía San Agustín 75
 
En aquesta ocasió es romp la ratxa de victòries però no del bon joc. Cal dir que ens enfrontàvem al segon classificat de la nostra lliga i en cap moment vàrem deixar de lluitar. Malgrat el resultat, vull donar l’enhorabona als al·lots pel bon joc disputat fins ara, la bona actitud i les ganes. Pens que, si seguim per aquest camí, independentment de les victòries o derrotes que portem a l’esquena, haurem crescut enormement com equip, jugadors i persones.
 
Guillermo Mir.
 
Pròxim partit: diumenge 14/2/10; 10h. At. Escolar – Bàsquet Manacor
 
Sènior Masculí 1ªAutonòmica:
Alcúdia, diumenge 7/2/10; 18.30h.
 
Dakota Alcúdia 72 – Atlètic Escolar Burger King 76
 
1r parcial (14-17), 2n parcial (21-18), 3r parcial (7-14), 4t parcial (20-13), període extra (10-14).
 
Partit esperat per les condicions dels contraris. Ja sabíem que seria un partit difícil i dur, i així va ser, amb defenses molt dures i molta intensitat. Vàrem començar malament, amb un parcial negatiu de 9-0, però amb paciència i cercant bones opcions ens vàrem posar amb un 9-12 per acabar el primer quart 14-17. El segon quart fou més igualat 35-35. Després del descans comentàrem uns quants retocs defensius per millorar i practicar defenses alternatives i va donar resultat 42-49. En el primer minut del quart període aconseguírem la màxima diferència +9 i, degut a una mala defensa, vàrem concedir 18 tirs lliures, estant carregats de faltes i tocats físicament. Així i tot, arribàrem als darrers segons amb tres punts d’avantatge 59-62 i les normes foren: defensar la pista ofensiva i la pilota, en passar a pista defensiva fer falta i no al llançament; però no fou així, vàrem fer falta al triple, concedint tres tirs lliures i així ens varen provocar al pròrroga. En aquests 5 minuts vàrem sortir molt concentrats, amb tan sols 6 jugadors disponibles (els altres expulsats), no ens podíem permetre altre pròrroga. Començàrem amb un parcial de 1-10 en el minut 3 i vàrem començar la típica passada per la línia de tirs lliures, acabant el partit amb tan sols 5 jugadors però amb un avantatge suficient per guanyar el partit 72-76 i seguir invictes i líders de grup. El següent partit, de rivalitat comarcal, el proper diumenge: Atlètic Escolar – Bàsquet Manacor.
 
Antoni Llodrà.
 
Pròxim partit: diumenge 14/2/10; 18h.  At. Escolar Burger King – Bàsquet Manacor.
 
 
Crònica de l’espectador: Partit de l’equip Juvenil masculí; per Laura Flaquer
 
Abans de començar la meva primera crònica de l’espectador, i esper que no sigui la darrera, m’agradaria aclarir que, a part de la meva opinió sobre un partit puntual, tenc un enorme respecte i admiració per tots aquets al·lots que juguen a bàsquet. No és fàcil per jo, encara que ho paregui, fer una crítica, positiva o negativa, d’un esport que mai he practicat però des de fa tres anys en soc fidel admiradora.
Aquest divendres vaig assistir al partit dels juvenils, per jo és una de les joies de la corona del nostre club. Però, en aquesta ocasió, una joia sense brillantor. Un partit que, es presentava interessant i ajustat, comença amb un “empanament” generalitzat, hi va haver un intent de remuntada, i vàrem acabar amb un desquici general.
Me’n vaig anar amb un sabor de boca insípid, com el partit; amb una sensació de tristor, degut a l’afecte i admiració que tenc cap aquest equip i perquè no s’havia aconseguit la victòria; i amb un cabreig impressionant, supòs que com n’Alberto, perquè els juniors si es caracteritzen per una cosa, és per donar-nos bons moments als aficionats, per ser lluitadors i per tenir amor pel bàsquet, i en aquest partit no vaig veure RES de tot això. El públic no es va veure motivat per animar, excepte jo que tenia aquella esperança de guanyar i cridava desesperadament; hi havia una intenció de lluitar en les jugades però, sovint, la intenció no és suficient; hi havia un caos generalitzat, on la defensa va ser inexistent durant ¾ del partit, i vaig poder comptar nomes quatre jugades col·lectives durant 40 minuts en un esport que, tinc entès, és en equip.
Està clar que, hi ha dies que un intenta fer les coses, i ni pel dimoni, surten bé; hi ha dies que un simplement no té ganes de fer res i, n’hi ha dies que, els que sempre tenen esperit de lluita, aquesta se’ls esgota. I aquestes situacions, segurament, li llevin la brillantor a una joia. Aquest equip m’ha fet sentir orgullosa de ser d l’Escolar, per això m’agradaria que aquest partit es quedés en una anècdota i acabéssim la lliga amb bon sabor de boca.
El més fàcil, en un partit perdut, és culpar a l’àrbitre o al contrari. Però, estimats juvenils, aquest partit es va perdre en el minut 1 per culpa nostra.
 
Des del més profund desig d’haver fet una crítica constructiva i respectuosa, em despedesc.