Infantil Femení VS Minibàsquet Masculí,
quelcom més que un entrenament.

El Sènior Masculí comença la Copa Federació
imposant-se clarament al Molinar.

Gran victòria dels Cadets a Felanitx.
.
Infantil Femení VS Minibàsquet Masculí
Capdepera, dissabte 27/02/10; 11h.
 
IF Coexa 45 – MM Mama Pizza 40
 
Aprofitant que aquest cap de setmana hi havia jornada de descans, i que els nostres al·lots són amants del bàsquet, es va organitzar un partit amistós entre l’Infantil Femení i el Mini Masculí del nostre club.
Com si d’un partit oficial es tractés, comptàrem amb una taula que controlava la puntuació i les faltes, i amb un àrbitre que intentava posar ordre entre tanta competitivitat i fomentar l’esportivitat.
Per una banda, les il·lusionades femenines amb l’equip al complet i amb n’Ana lesionada a la taula, equipades amb un enorme somriure i amb moltes ganes de tornar assaborir el gust de la victòria, encapçalades per la seva entrenadora Susana Barrantes.
I per l’altre costat, els competitius mini jugadors, sota la direcció del seu entrenador Nico Irigoin. Un equip afectadíssim per les baixes dels seus jugadors : Joan Adrover, Marc Sureda, Miki Bernad i Juan Bayón; però acostumats a lluitar contra vent i tempesta i sortir vencedors dels partits.
Els dos equips varen mostrar, durant tot el partit, les seves millors armes de joc fins que, al final, la victòria es va decantar cap a l’equip femení.
Va ser una jornada divertida, on aconseguírem fer-ho passar bé als pares (la fidel afició), aconseguírem dibuixar un somriure a l’equip femení famèlic de victòria, uns centilitres de mala llet, i alguns mini jugadors amb ganes d’un altre partit per tornar-les la moneda. 
 



Cadet Masculí
Felanitx, diumenge 28/02/10; 12h.
 
Cala Murada 58 – Atlètic Escolar 69
 
Carril. F (1f, 0p), Regueiro. Ll (0f, 18p), Guardiola. CM (2f, 8p), Saavedra. M (0f, 3p), Cruz. C ( 2f, 14p), Vasquez. CD (0f, 0p), Marí. P (0f, 2p), Pérez. M (0f, 2p), Roy. C (0f, 0p), Rico. D (2f, 22p).
1r parcial (13-20), 2n parcial (22-11), 3r parcial (8-19), 4t parcial (15-19).
 
SÍ, SÍ, SÍ! HEM GUANYAT AL FELANITX!! Aquest crit de l’afició, junt amb el mur defensiu i impenetrable d’en Ferran, l’esperit de líder d’en Regueiro, les bones decisions d’en Guardiola, la superació d’en Manu, la col·laboració dels infantils Chan i Dani, que en Pep no doni cap jugada per perduda, la il·lusió d’en Marc, el ressorgir “ de l'Au Fènix” Carlos Cruz i la impecable definició d’en Rico, varen ser els ingredients necessaris per sortir victoriosos d’un enfrontament “a priori” complicat. No puc acabar aquesta crònica sense fer referència a l’encert en triples, la defensa intensíssima però neta, la cistella final d’en Guardiola sobre la botzina i la torrada que ens hem guanyat a ca’n Manuel.
 
Guillermo Mir & Co. 



 
Sènior Masculí 1ª Autonòmica
Capdepera, diumenge 28/02/10; 18h.
 
Atlètic Escolar Burger King 85 – CB Molinar 72
 
1r parcial (15-15), 2n parcial (20-18), 3r parcial (25-17), 4t parcial (25-22).
 
Bon començament del Trofeu Federació, amb una victòria còmoda, marcada per un començament carregat d’imprecisions, tal vegada provocades per aquest parèntesi de dues setmanes sense competir, però posant damunt la pista la feina física d’aquestes dues setmanes, rompent el marcador en el 3r quart i agafant un avantatge còmode fins a finalitzar-ho. Els dos primers quarts varen ser molt igualats, arribant al descans amb un marcador de 35-33, sense aconseguir un atac fluït ni una defensa contundent, castigàvem amb pilotes interiors allà on teníem avantatge. Després del descans la cosa va canviar, amb un plantejament defensiu tan simple com defensa zonal 2-3 si encistellàvem, i si no defensa home i sense errades a l’1 x 1 (així vàrem aturar al seu jugador franquícia, que no va fer cap punt en els dos darrers quarts), i atacant amb més velocitat de pilota i amb paciència per trobar una bona acció de tir. Fent això ens vàrem trobar confiats en defensa i amb ganes de contraatacar i rompent la seva zona a base de triples. Màxima diferència +20 punts, minut 36 de partit 82-62, llàstima que no aconseguírem més avantatge en el bàsquetaverage, ja que teníem als contraris enfonsats.
 
Antoni Llodrà

Infantil Femení
Montuiri, dilluns 01/03/10; 18h.
 
CB Montuiri 63 – At. Escolar 41
  
1r període (8-7), 2n període (14-11), 3r període (24-15), 4t període (17-8).
 
Malgrat el resultat, estic molt satisfeta perquè les nines han demostrat estar a l’altura i han plantat cara a un Montuiri que, en la primera volta, ens va tancar el marcador. Aquesta vegada s’han trobat un Escolar amb moltes ganes i amb moral de sobra per posar-li-ho difícil. El marcador no reflexa el vertader resultat de la nostra actuació, tan sols les persones que, des de fa un any i mig, segueixen aquest jove equip saben l’evolució tan gran que han fet les nines.  I avui, igual que la setmana passada, ens han fet gaudir d’aquest gran esport que és el bàsquet. La més sincera enhorabona per a totes elles.
PD: Miqueleta, a la fi has tornat!!!!
 
Susana Barrantes



Crònica de l’espectador:  Partit de l’equip Cadet Masculí
 
“ Com l’afició ajuda i guanya partits”, per Pilar Díaz.
 
Joan Capó (Felanitx) – Atlètic Escolar (Capdepera)
 
Aquest era un partit per patir i gaudir a parts iguals. I bé que ho férem! Del patiment em queden dues ungles menys, de l’alegria m’enduc un bon record per molt de temps. He de dir que, és un dels partits que més he gaudit de veure per dues raons:
-  Per el bon joc dels nostres: net, precís i preciós. On tots hi deixaren la pell i posaren l’ànima davant d’un contrari que, he de ser justa i dir-ho, també va lluitar amb ganes i amb un joc net. Destacable i imprescindible el bon judici de l’entrenador que sap treure el millor de cada un dels al·lots amb l’ajuda dels delegats.
- I, per veure la nostra grada feta una festa.

    Els joves aficionats i aficionades, que no varen voler deixar tots sols als nostres jugadors davant un rival, “a priori”, superior  en un partit que es podia preveure difícil i no massa net, varen saber ser el jugador invisible que juga des de fora del camp, peró amb l’esperit dins la pista amb la millor i més efectiva tàctica: animar, aplaudir l’esforç i celebrar cada cistella amb un esclat d’alegria. Cap insult, cap paraula fora de to, cap crit malsonant, cap veu criticant l’àrbitre (val, alguna vegada varem dir lo de “arbitroooooooooo, noooooo!!!”), cap resposta xereca per una falta del contrari, res que pogués embrutar aquella festa. Ells es contagien del que fem els grans, si un sol dels adults assistents haguéssim començat la batalla verbal que, desafortunadament, es veu de tant en tant, ells, els joves haurien caigut dins aquell espiral imparable i estèril, d’insults i crits fora de to (moltes vegades sense fonament), que no duen a res bo.
Un club com el nostre, i com tants d’altres, no pot aspirar a encapçalar portades de diaris (bé, pot ser algun dia sí), però pot aspirar i aconseguir dur a terme dues grans tasques: que molts de nins/es i joves practiquin esport amb tot el benefici físic i psíquic que això comporta i que, cada partit sigui una festa de la que surts amb aquella sana pujada d’adrenalina, amb el somriure ben gros (tan fa si hem perdut) i l’orgull de formar part d’una afició que sap estar al seu lloc. I ara em direu, tot això ho dius perquè heu guanyat. Idò no! Ho dic perquè hem jugat bé i net: els de la pista (seus són l’esforç, els punts i el mèrit) i els de la grada. Plegats hem fet l’equip.
 
Enhorabona a tots!