Lluís ara té 16 anys i entrena amb força i es prepara per a aconseguir el preuat cinturó negre, alternant la seva activitat esportiva entre Cala Rajada  i Manacor.

   - Quants d’anys fa que practiques judo?
   - Vaig començar a fer judo a l’estiu del 99, quan tenia 6 anys.  A casa volien que fes algun esport i vaig provar el judo. Des del principi em va interessar bastant i a més l’horari m’anava molt bé, ja que sortia de l’escola i entrava en el pavelló de s’Alzinar, que estava  just al costat. A més, a les classes de judo m’ho passava molt bé, primer jugant i després entrenant i aprenent la tècnica d’aquest esport.

   - Però, per què judo, precisament?
   - Ja he dit que em va interessar des de molt petit, i com més anava, més m’agradava. D’aleshores ençà, ja no ho deixat, però ha estat en el darrer any quan he entrenat més fort i quan he tengut més satisfaccions. Segons el meu mestre, Pep Mascaró,  he millorat molt.

Combat al campionat de les Illes Balears 2009, a Calvià


   - Com et sents, després d’haver aconseguit el Campionat de Balears i haver de representar les Illes en la competició estatal?
   - Per mi és tot un luxe. La meva eliminatòria era difícil, però vaig aconseguir guanyar tots els combats i classificar-me. Ara em toca fer un bon paper i intentar guanyar el campionat d’Espanya, malgrat ser conscient que és molt i molt difícil. M’estic entrenant intensament, quatre dies a la setmana, i esper quedar entre els primers de la meva categoria. Aconseguir una medalla seria una passada.

   - Com veus el nivell del judo mallorquí?
  - Crec que tenim un nivell mitjà. Si el comparam  a algunes federacions com la catalana o madrilenya, el nivell és més baix. Aquestes federacions estan per damunt nosaltres, fan més cursets  i són molts de practicants, en comparació a Mallorca. Allà, la competència és més gran que aquí.  Amb tot, aquí el nivell va pujant. A l’edat escolar s’hi fa molta feina, i en les categories superiors, amb la posada en marxa del centre de tecnificació,   millorarà i augmentarà en nostre rendiment.

   - Què més ens pots dir?
   - Vull aprofitar per donar les gràcies al meu professor, Pep Mascaró, per ser tan bon mestre i tenir tanta paciència amb mi. També als companys  que m’han ajudat molt, especialment n’Aurelio. No me vull deixar d’esmentar el meu pare i la meva mare, que sempre m’han animat i cada dia estan pendents d’acompanyar-me a entrenar a  o de dur-me a Calvià a les competicions i trobades.

Enhorabona, campió.
I molta sort en el Campionat d’Espanya!