Benvinguts siau, estimats tots quan sou!

Jornada vint-i-tres. Partit jugat a les vuit del vespre; quin despropòsit! Encontre complicat davant un equip força difícil de joc intens i puntada de peu a la cella. El més important de tot això és que anem sumant. Si continuem així, en poques jornades podrem dir, que evitarem el play-aut.

Si abans de començar el partit ens hagueren dit de firmar un empat, jo com a cronista l’haguera firmat. L’equip i l’entrenador no han de firmar mai res que no sigui la victòria. Un Escolar que ha viatjat a ciutat amb sols tres possibilitats de canvi, complicat ho té. Però aquesta és la dinàmica des del mes de desembre: baixes, lesionats, expulsats, juvenils. Ens ho hem d’agafar així com ve, amb molta de paciència, respecte i esportivitat.

Alineació: Toni López a la porteria. Hugó Sayago al lateral dret. Lucas Fernández al lateral esquerre. Franco i Ivan Díaz de centrals. Isma Santos i Pablo al doble pivot. Banda dreta per Colau Sureda. Banda esquerra per Kelly. Centre del camp per Lluís Maya i la punta de l’atac per Miky Ruedas.

Canvis: Minut cinquanta-cinc, surt Ruedas i entra Alejandro Niño. Minut setanta-tres, surt Ivan Díaz i entre Juampi. Minut vuitanta-quatre, surt Hugó Sayago i entra Miquel Genovart.

Resum: El millor del partit ha sigut la retornada de Kelly. Malgrat trobar-se encara en fase de recuperació de la seva lesió i amb un ritme moderat de competició, la seva presència a dins el camp, és molt valuosa per l’equip.

L’Escolar, com sempre, ha intentat jugar a futbol, però a davant tenia un equip molt físic i corpulent que és l’anticrist i l’antítesi del futbol tal i així com el coneixem.

La velocitat de Ruedas i Kelly s’ha topat amb un mur defensiu infranquejable. La pressió de l’equip contrari —una busca dins l’ull— ha evitat que el nostre cervell, Lluís Maya, pogués  agafar el comandament del centre del camp.

La línia defensiva ha notat la incorporació d’en Franco. Aquest brau jugador ha donat solvència i seguretat a una defensa que sol patir amb excés.

Vist el que s’ha vist a dintre del rectangle de joc —molt poca cosa— es pot dir que el resultat final ha fet justícia a l’esforç dels dos contendents. Cal destacar —cosa força estranya— que avui sols ens han castigat amb una minsa targeta groga.

La pròxima jornada serà dins el nostre estadi d'Es Figueral. El rival, un Vilafranca que, ara mateix ocupa la cinquena plaça  amb serioses opcions de jugar el play-off d’ascens. Un equip que jornada rere jornada va a més. Gaire bé tot el contrari que el nostre estimat Escolar. Si aquesta setmana no repleguem qualque efectiu de la infermeria, la cosa pot ser força complicada. Els tres punts en joc, ara mateix, són una vertadera incògnita. Estaria molt be, qüestió de motivació, el guanyar-los.

 L’Escolar ocupa una discreta vuitena posició; ha quedat varat en terra de ningú, no és trist això?

Visca l’Escolar victoriós.  

Biel Torres