Cardassar B 3 - Escolar 2

Benvinguts siau, estimats i estimades amigues futboleres, tots quan sou! 

A la fi! A la setena jornada de lliga i després de tants d’anys i de tants de partits impresentables, posats a sobre la taula i venuts com espectaculars derbis, ja era l’hora de gaudir d’un bon partit de futbol de màxima rivalitat entre dos bons veïnats. Un derbi així com cal i amb lletres majúscules. Amb tots els ingredients per fer, de la sana rivalitat, un gran espectacle esportiu.

Un Moleter ple de gom a gom. «Tres aficions», la llorencina, la gabellina i l’artanenca animant a dos bons equips que es jugaven qualque cosa més que els tres punts. Fa molt  de goix i enveja sana veure com la gent d’un poble turístic com és Sant Llorenç, encara guarda intacta l’essència, la identitat i l’afició pel futbol local.

L’Escolar, líder invicte; el Cardassar venia de perdre els seus dos darrers partits i sortia al camp amb moltes de ganes de guanyar i d’agradar. Un entrenador de Capdepera, Isma Venera, que ara entrena amb vertadera professionalitat al Cardassar. Un exporter, Alexis Lima,  que defensà amb molt d’encert, carisma i estimació la porteria de l’Escolar i, que ara, guarda amb la mateixa solvència, la del Carde B.

Cinc gols, dos expulsats i onze targetes grogues. Per acabar d’arrodonir l’espectacle: un bufaxiulets, Jorge Victòria Gijón, el més dolent de tots els àrbitres més dolents del món; sí, més dolent com una mala malaltia! Mireu si ha estat dolent i fanfarró que ha estat capaç de treure del solc ambdues aficions. No m’estranyaria gens que la F.F.I.B. haguera enviat aquest talp amb premeditació, traïdoria i nocturnitat per entorpir i obstaculitzar la bona marxa de l’Escolar. Pensa malament i encertaràs!

Parlant de la F.F.I.B. propietària de l’ensaïmada i del cocarroi. Voldria informar-vos que aquesta setmana i, després del lamentable espectacle que protagonitzà l’entrenador del Baleares sin Fronteras, que insultà i menyspreà a tota l’afició de la graderia descoberta, ha tingut el sant ventre de sancionar a l’Escolar amb una multa de dos-cents cinquanta euros. Què us pensàveu?

La directiva verda-i-blanca, amb encertat criteri i ganivet entre les dents, ha apel·lat numantinament enfront d’aquesta fragant injustícia. La F.F.I.B. amb un dit dins l’orella i un altre a dins l’anus ha hagut de fer anques enrere i: «on va dir dic, dic Dídac». Esper, que aquesta acció en defensa pròpia, no sigui com un maleït bumerang. No hauria de voltar i pegar-nos una etzibada pel clotell!

F.F.I.B., F.F.I.B., F.F.I.B. escribe muy fino...

N’arribarem a llogar de cadiretes; ja ho veureu com sí!
 

Completat el dibuix de l’envoltant ambiental del derbi, intentaré contar-vos, amb quatre paraules (ha, ha, ha, ha), com s’ha desenvolupat aquest esplèndid derbi.

Sistema de joc i alineació de l’Escolar: 1-4-2-3-1 Toni López custodiant la barraca. Dani Vidal de lateral dret.  José Quintana de lateral esquerre. Centrals: Franco i Sayago.

Pivots: Barrantes i Pablo Fuentes. Extrem dret: Miky Ruedas. Extrem esquerre: Xavi Morales. Al centre del camp: Xisco Sansó.  A la punta de l’atac: Abdou Khadre.

Substitucions: Minut quaranta-sis entren Kelly, Álvaro Vega i Jaume Faba i surten Dani Vidal, Abdou Khadre i Pablo Fuentes. Minut cinquanta-vuit entra Jesús Fernández Heredia i surt Xavi Morales. No han jugat: Alejandro Niño i Miquel Genovard. Cal dir que avui i, per primera vegada, com a porter suplent hi havia en Luis Roberto Piche.

 Una cosa que, malgrat intentar-ho, no acab d’entendre del tot: Com pot haver-hi tanta diferència d’una setmana a l’altra pel que fa a jugadors alineats. Sembla que per jugar a casa tenim un equip força embastat i, per jugar a fora casa, en tenim un altre completament de diferent. Ambdues versions totalment vàlides, però, per què serà això?

La primera part ha començat amb un Escolar tirat completament a l’atac. La banda dreta d’en Ruedas, avui el millor del partit, ha fet flamarada. Els primers cinc minuts del partit hem gaudit de fins a tres ocasions bones de gol que no hem sabut aprofitar. A partir del minut cinc el Cardassar B ha començat a tocar de peus a terra i d’una manera prou modesta ha anat imposant les seves credencials. No ha gaudit d’un domini absolut ni aclaparador, però sí que ha estat el cappare del centre del camp. La nostra defensa, exceptuant en Franco, ha mostrat signes de flaquesa i de desorientació. Els pivots han passat desapercebuts i, el centre del camp i la punta de l’atac, han jugat pràcticament en una sola línia i molt allunyats dels pivots. Entre aquestes dues línies hi ha hagut  un espai considerable que els llorencins han sabut aprofitar-lo molt bé. Aquí és on s’ha notat la sapiència futbolística d’en Isma Venera.

Fruit  d’aquest dubitatiu control del partit, al minut vint, el jugador número vint del Cardassar, incomprensiblement lliure de marcatge, ha entaferrat, des de fora de l’àrea gran, una fortíssima sabatada que ha deixat immòbil i glaçat al bo d’en López. Golarro, res a dir!


Després d’encaixar el primer gol, l’Escolar s’ha espolsat la son hi ha tornat a ajuntar les seves línies, però, malgrat la rectificació, sols hi havia un jugador que s’ha mostrat, l’ha demanada i la volguda: en Xisco Sansó.

De mica en mica hem tornat a posar pes a dintre del nostre platet de la balança. El partit, el joc i les forces s’han igualat. Hi ha hagut jugades, contraatacs i ocasions de gol per ambdues parts.

En el descans en Biel Sastre ha fet, amb molt encertat criteri, tres canvis d’una tacada; feien molta de falta, però molta! Amb tot, i malgrat marcar el gol de l’empat,  pel meu gust, s’ha equivocat posant a Jaume Faba a la punta de l’atac i  mantenir en Sansó al centre del camp. Tal volta, si ho haguera fet al revés, en Faba haguera sabut mantenir l’equilibri de les nostres línies i equalitzar el centre del camp. En Sansó ha demostrat de molt ser un gran jugador d’atac.

El domini del partit era altern. Corria el minut seixanta-un quan l’àrbitre ha expulsat, per doble groga, al lateral esquerre del Carde B. A partir de l’expulsió el panorama del partit semblava més favorable pels gabellins. Al minut setanta en Ruedas ha fet una gran passada de pilota a Faba. Aquest ha quedat tot sol davant n’Alexis. Amb el pit ha fet un control orientat i, de la mateixa manera que ho fan al futbol platja, ha engaltat una volea que ha entrat dins la porteria local com un coet i fora dir ni ase ni bístia. L’Escolar, semblava haver fet el més difícil de tot, empatar el partit.

L’alegria ha durat molt poc; massa poc! Producte dels mateixos desajustos defensius, barrejat amb el gran espai lliure que hi havia a tot un immens centre del camp, el Cardassar B ha deixat amb completa evidència a un Escolar que no hi era. El dos a un ha quedat, sorprenentment, servit.


Després d’uns quants d’estira-i-arronses per dirimir qui prenia el control del joc, d’altra vegada ha estat en Ruedas  que ha fet una ràpida entrada per banda dreta. Quan ha estat a sobre la retxa de fons i,  faltant nou minuts per arribar als noranta,  en Miky ha fet una gran passada, rasa i horitzontal amb la porteria local, al segon pal. Allà esperava en Kelly amb la moto en marxa, sols l’haguda  d’empènyer per marcar el gol d’un empat força reconfortant.

Aleshores, tothom conhortat, ja donava l’empat per bo. Però just al minut noranta i, per culpa d’una errada defensiva més, l’enèsima, el Cardassar B  ha marcat el tres a dos definitiu. El martell de la decepció ha colpejat fora compassió a sobre dels jugadors verds-i-blancs i de la seva incondicional afició.

Resum: Bon partit de futbol jugat per part de dos equips que en tot moment han cercat la cara bona de la moneda: la victòria. El públic pot estar-ne més que satisfet d’aquest derbi comarcal. Cal subratllar, que en tot moment, els dos equips i malgrat la nefasta actuació arbitral, han cercat jugar a futbol. L’Escolar no ha fet un malt partit, no! Ho ha provat, ha corregut molt i no ha donat en cap moment el partit per perdut. Però, s’ha trobat amb un Cardassar B molt inspirat, amb un plus d’ambició i amb moltes de ganes. Tot plegat, el partit d’avui, ha servit per perdre la condició d’invicte i el primer lloc de la classificació. Que ningú s’espanti, no passa res! Ara anem segons a sols un punt del primer! Tornarem!

En un partit on haguera pogut guanyar qualsevol dels dos equips, tal volta un empat, haguera estat el més just. Baix el meu modest sabre i, tal volta no ho hauria de dir, pens que n’Isma ha guanyat la partida a un Biel Sastre una mica allunyat del context d’aquest partit de rivalitat comarcal. Cal ser honest i donar la més sentida enhorabona al bon míster gabellí. 

La pròxima jornada, la vuitena, rebrem la visita d’un sempre complicat Vilafranca que vindrà carregat de melons. Esperem que la setmana serveixi per recuperar jugadors i sensacions positives. Som-hi verds, ho esteu fent molt bé!

Estimats i estimades, sobretot estimades, per avui, això és tot. La setmana que ve més i millor!

Visca l’Escolar victoriós!


Biel Torres