Amb aquesta d’avui, la darrera,  seran cent cinquanta-nou les cròniques escrites a la web de Cap Vermell.  Més o menys, sis-centes trenta-sis hores d’escriptura fetes amb molt de gust, de manera altruista, a altes hores de la matinada...

Benvolguts estimats amics, futbolers i futboleres, tot quan sou!

Com molt bé haureu comprovat, avui no és dia de partit. Així és! Malgrat això, em sent amb la necessitat d’enllestir aquest breu escrit i dirigir-me a tots els lectors i lectores que fins ara han seguit fidelment aquestes modestes cròniques d’anar per casa.

Amb aquesta d’avui, la darrera,  seran cent cinquanta-nou les cròniques escrites a la web de Cap Vermell.  Més o menys, sis-centes trenta-sis hores d’escriptura fetes amb molt de gust, de manera altruista, a altes hores de la matinada i fora cap altra pretensió que no fos l’ha d’informar fefaentment sobre els fets desenvolupats a dintre i a fora del terreny de joc. Ho he fet, simplement, perquè ho he volgut fer; ningú m’ha obligat.

Cròniques sostingudes i escrites per cinquanta-sis anys d’experiència i bagatge dins el món del futbol (jugador, president, entrenador i aficionat). I seguint en tot moment a un Escolar que estim de veritat. Aquest mateix bagatge i aquesta mateixa experiència que et donen els anys viscuts fan que una persona ja no aguanti ni estigui disposada a aguantar el pes ni les reflexions de segons quines coses. Totes aquestes qüestions no volen dir res, sols són coses íntimes i personals que no milloren ni donen més valor als escrits. A això molt poca gent ho pot entendre i molt menys valorar.

Aquestes cròniques a uns hauran agradat i a altres no. Uns s’hauran divertit i altres m’hauran maleït. Això, amb total naturalitat i com ha de ser, ho entenc, és així, ho respect i en si mateix, no té cap valor. Sols dir que ho he fet el millor que sabut i amb tota l’estimació i delicadesa del món —això no és cap atenuant als meus delictes—. Demanar disculpes a tota persona què amb els meus comentaris o escrits s’hagi pogut sentir ofesa; no era la meva intenció menysprear a ningú. Coses de la vida...

Diuen que a aquesta vida tot té un començament i tot té un final. Segurament és així. Doncs, serveixi aquest escrit, com acomiadament del meu periple de cronista esportiu. Un dia vaig arribar aquí fora fer gens de renou, i ara me’n vaig, també, fora voler fer gens de renou. Gràcies!

Podria argumentar amb un gavadal de folis, si així fes falta aquesta decisió, però no cal. Amb total seguretat, seria pitjor el remei que la malaltia. Tampoc, el fet d’escriure aquestes cròniques, no és res important ni de mèrit. Recordeu: el futbol és la cosa més important de les coses menys importants.

A partir d’ara una altra persona més preparada que jo escriurà el resum del partit setmanal del primer equip de l’Escolar. Amb total seguretat ho farà mil vegades millor que jo. Li desig molta de sort i dir-li que en seré el primer seguidor d’aquestes cròniques. De la mateixa manera vull agrair al consell redactor de Cap Vermell l’oportunitat rebuda de poder formar part d’aquest magnífic col·lectiu. Moltes de gràcies. Ha sigut un honor i un plaer compartir aquest espai i aquesta experiència amb tots vosaltres!

Estimats tots quan sou, moltes de gràcies per tot. Un adeu força sentit!

Visca l’Escolar victoriós!

Postdata: Joan en sap molt de greu no portar endavant la teva quimera dels trofeus a la regularitat i esportivitat. Perdona'm, t'he fallat! Esper, que d’allà on siguis, em puguis perdonar. Fins a molt prest, Joan!

Sotasignat: Biel J. Torres i Malpesa


Nota de la redacció: Gràcies, Biel! Moltes gràcies! saps on tens ca teva...