Estimats siau tots quan sou!
Abans d'entrar en farina fornera i desballestar el que ha donat de si el maleït partit d'aquest dissabte, m'agradaria, de forma telegràfica, contar-vos els darrers «esdeveniments» sorgits i aterrats a la planta noble del Figueral.
Fa quinze dies vaig demanar al president de l'Escolar poder parlar amb ell. La meva intenció era contrastar la informació rebuda sobre el «funcionament» de l'escoleta de futbol amb la seva versió. El senyor president, parlant clar i com és normal, ha passat olímpicament de mi. Per tal motiu i, cansats d'esperar la seva resposta, vull informar del següent:
Fa tres setmanes es posà en marxa l'escoleta de futbol de l'Escolar. Sincerament amb molt d'èxit, doncs, foren vint-i-set els nins inscrits. Enguany, per primera vegada, s'ha admès la inscripció de nins de menys de quatre anys. L'Escolar tenia preparat un sol «monitor» pel començament de les classes. No importa ser molt llest per entendre que un sol «monitor», per aquesta quantitat d'alumnes i, d'aquestes edats, és del tot insuficient. Amb molt bona intenció i voluntat, pares, i mentre el club cercava els promesos reforços, es posaren a ajudar al desbordat «monitor».
A dia d'avui, aquests reforços, no en sabem el perquè, no han arribat; i el club, ara mateix, insta amb certa «urgència» als pares a fer el pagament de la quota anual. Aquesta urgència està basada, segons diu el club, amb la necessitat de què els nins participants en aquesta escoleta tenguin la mutualitat al dia i d'alta, per si el cas es fan mal, quedin cobertes les despeses i derivats de les seves cures i atencions.
Els pares volen pagar, amb això no hi ha dubtes ni problemes, però volen esperar a veure monitors capacitats i avalats per qualque títol, que formin i eduquin adequadament als seus fills. Volen veure una metodologia i un programa d'ensenyaments, per part del club, vàlid per les edats dels nins esmentats. Volen veure una certa organització i un protocol a seguir durant tot l'any. Volen grups reduïts de feina per un millor assoliment de les ensenyances impartides.
Fins aleshores, els pares, han pogut observar, òbviament, que falten monitors titulats i sobra molta d'improvisació. Falta organització, metodologia de feina i protocol a l'hora d'ensenyar el que és i significa el futbol a aquests nins. A aquestes edats, aquests nins, absorbeixen immediatament, tota la informació que es posa al seu abast, tota, la bona, però també la dolenta; inclòs, aquests infants magnifiquen i veneren als seus monitors o entrenadors. Si l'ensenyança no es fa d'una manera reglada, correcta i per persones preparades, aquestes petites personetes, adquiriran, fora dubte, mals vicis que més endavant seran molt difícils o impossibles d'esvair. Sempre s'ha dit, molt encertadament, que els nins amb edat aprenent, necessiten als millors entrenadors. I, al cap i a la fi, és el que desitgen els pares pels seus fills: els millors entrenadors. Quan aquestes necessitats per l'aprenentatge estiguin cobertes, estic segur que els pares, no posaran cap emperò a l'hora d'efectuar el pagament de la quota i, si tenen bons entrenadors, no duran als seus fills a jugar a altres equips com pugui ser el Manacor. Mentrestant...?
Jo no sóc ningú per aconsellar ni tampoc és la meva intenció -només faltaria- però convindria que el club, deixàs temporalment a un costat, el seu desig recaptador fins a tenir ben organitzat i reglat el tema de l'escoleta. Aquest és un tema suficientment important i de gran importància per a invertir el temps necessari perquè surti bé a la primera -els nins i els pares o agrairan-. He pogut assistir, tristament, a les improvisades i estrambòtiques sessions d'ensenyament d'aquests nins. La meva incredulitat i l'espectacle vergonyós, vista la improvisada metodologia i el desgavell existent, m'han embargat i m'han avergonyit. Però, com diu i vocifera obertament un dels directius actuals de l'Escolar «que putes sap en Biel Torres de futbol». Tal volta té tota la raó...
Deixem de banda les utopies i de demanar la lluna en un cove per començar a desbudellar el derbi disputat aquest de capvespre al camp de Ses Comes de Porto Cristo.
Aquesta crònica és d'aquelles que no m'agraden gens fer-les. Quan el partit, per part dels nostres, surten tan esguerrats com aquest, em costa molt haver de dir les veritats i sempre acab disfressant la realitat a dient mitges veritats. M'agrada més quan puc parlar de bons partits: fora dubte, per mi, és molt més fàcil. L'alineació fou la següent: Alexis a la porteria que va està molt atent als balons centrats a l'esquena de la nostra defensa quasi fou un «libero» a l'antiga. Torres al lateral dret; Xavi Granados al lateral esquer; Miquel Martí i Abdulai I al centre de la defensa. Joan Sard i Toni Miquel Fajardo els pivots i enllaços. A la banda dreta, mal ubicat i fora del seu lloc habitual, en Javi Maya; a la banda esquerra en Javier Pérez que no va poder superar en cap moment el lateral més xerec de tota la lliga. Al centre de la mitja o mitja punta Edu Flaquer i a la punta de l'atac en Toni Serapio. A la banqueta, a la fi molt nombrosa, Alejandro Niño, Miquel Lliteres (nou fixatge procedent dels juvenils). Dos juvenils Héctor Herrera i Javi Barrantes; Joselito, Abdulai II i Biel Garau com a porter suplent.
Malgrat no tenir ni punyetera idea de futbol, la setmana passada ja vaig avisar i advertir que el partit amb el Porto Cristo seria dels difícils. Malgrat això, aquest equip fins aleshores, no haver guanyat cap partit, dins el seu camp sempre posa les coses molt costeroses al seu rivals. És, per tradició, un equip que mai dóna la cullera per entregada i que ven molt cara la derrota. És un equip amb valors, principis i que té una manera de jugar força contundent que sempre manté a retxa i a lloc als seus adversaris i que tan bon resultat li ha donat.
No vull dir, ni donar entendre, que nosaltres afrontéssim aquest partit amb certa relaxació. És veritat que sobre els papers el Port podria semblar un equip assequible i una bona oportunitat per conquerir tres punts fora massa esforç. Però res més lluny de la veritat. Conec molt bé el tarannà dels Portenyos i sé del que són capaços.
El primer quart de la primera part va ser un continu estira-i-arronsa per part dels dos equips per imposar el seu domini a un centre del camp dividit. A l'Escolar ens constava una mica poder traspassar el mig camp, però quan ho aconseguíem creaven més perill que no el Porto Cristo. Arribà el moment en què ens varen fer amb un minso domini del centre del camp. Producte d'aquest fet fou la bona jugada trenada per la part esquerra del nostre equip que acaba amb una treta de cantonada. A rel d'aquesta treta de cantonada i a una pilota que va caure morta als peus d'en Joan Sard, va ser aquest mateix, el que engalta un fort tret que traspassar la feble oposició del porter del Port. El zero a un donà seguretat i confiança als nostres, que fora desplegar un joc de campanetes, si feren una primera part molt seriosa. El Port no trobava el forat del pany per fer front a un Escolar que es defensava com un moix panxa amunt i que creava cert perill a les seves espaiades escomeses. La primera part va acabar més prop d'un zero dos que de qualsevol altra cosa.
Al descans i als vestidors, on els corresponents entrenadors donaren les seves consignes per afrontar aquesta segona part, és a on, es va cuinar la desfeta dels verds-i-blancs. El Porto Cristo va canviar, de dalt a baix, el seu sistema de joc. Va sortir valent i decidit a arriscar el que fes falta per poder capgirar el marcador, aleshores desfavorable. Va canviar el seu inicial 1-4-4-2 per un 1-3-5-2. Donà entrada al seu jugador més valuós, el número set Pere Miquel Amer Vadell, que es posà l'equip a les espatlles i va capitanejar la sorprenent remuntada. Posà dues bandes ben obertes, les quals, varen ser dos complets ganivets ben esmolats. Quan a l'entrenador de l'Escolar reaccionà davant d'aquests canvis, ja perdien tres a un. Sis minuts d'inspiració i bon joc li bastaren al Port per matar el partit i aconseguir els tres punts en disputa.
El primer gol del Porto Cristo, he de dir, que fou una desgraciada concatenació d'errades per part de l'Escolar que acabà, malauradament, amb un gol en pròpia porteria. Tot seguit foren unes clares mans dins l'àrea que provocaren el penal del dos a un. Cal dir que n'Alexis amb primera instància va parar el penal, però del rebuig d'aquesta acció, fou el mateix jugador vermell, fora cap oposició, el que acabà la feina començada. El tres a un fou després d'una pujada del nostre lateral dret Torres, que orfe d'ajudes per part de la seva banda, deixà al jugador del Porto Cristo, tot sol davant n'Alexis. La desfeta ja estava consumada. El quart gol dels vermells és pura anècdota, doncs, els fets ja estaven consumats i la derrota era concloent. Més tard el Porto Cristo queda amb un home menys degut a l'expulsió d'en Matias. Cinc minuts abans de l'acabament del partit el Porto Cristo perdé a un altre jugador per lesió, acabant el matx amb nou jugadors, però sempre dominant l'encontre en tot moment.
Dir, que la reacció, instruccions i els canvis realitzats per la banqueta gabellina, sempre anaren a remolc dels esdeveniments i, en cap moment, donaren el resultat esperat per l'entrenador de l'Escolar. Des del meu punt de vista dir que n'Abdulai I, jugador que conec molt bé perquè l'entrenat, no pot jugar al centre de la defensa, aquest dissabte ha quedat pales. Hem gaudit durant aquests últims quatre anys, de dos centrals molt solvents, que s'avenien perfectament i que han donat un excel·lent resultat temporada rere temporada. Des del principi de la temporada l'entrenador ha fet mil i una provatures per tal de guarnir el centre de la nostra defensa de dos centrals amb garanties. Dissabte queda demostrat que encara no ha trobat la tecla adient per donar la solvència perduda a aquesta posició. Inclòs, m'atrevesc a dir, que l'excel·lent Miquel Martí va perdre l'oremus, descentrat, i fruit del mal joc del seu company de posició. Quan una cosa funciona el més normal és no tocar-la o mantenir-la.
Un altre incís que volem fer és que en Javi Maya no pot jugar a banda de cap de les maneres. I no pot jugar a banda, senzillament, perquè no és la seva posició. Amb Javi Maya pot jugar, tant si vols, de tercer central, de pivot defensiu o de mitja punta. No podem, de cap de les maneres, prescindir de la qualitat i l'excel·lent aportació d'aquest bon jugador posant-lo a un lloc que no és el seu. No ens podem permetre aquesta classe de luxes. No vull profunditzar més amb el mal joc desplegat a aquest partit per part de la nostra plantilla al complet, és absurd, innecessari i del tot prescindible. Qualsevol equip, tècnic i qualsevol jugador pot tenir un mal dia. Això ho sabem i o tenim molt clar. Nosaltres sabem de la vàlua i qualitat dels nostres jugadors, per tant, sols en queda des d'aquesta humil crònica, animar-los i encoratjar-los a seguir entrenant, que més prest que tard, arribaran els bons resultats. Vímets en tenim sobradament per donar i regalar. Tampoc vull fer sang amb les decisions preses pel cos tècnic, doncs, l'entrenador és el primer que tot el que fa i prova és en l'única finalitat d'obtenir bons resultats. Anem a passar pàgina aprenent dels errors comesos perquè a un futur no tornar a travelar amb la mateixa pedra. La lliga acaba només de començar i és prou llarga per millorar tot el que sigui millorable.
El que sí que hem trobat a faltar, ha estat la visita dels dos directius allà presents als vestidors. No és massa difícil ni els cauran els anells si entren al vestidor i dediquen unes poques paraules d'ànim a tot l'equip quan així és menester fer-ho. És el mínim que poden fer...
Passant a esbrinar altres qüestions. Pens que no és presentable, que un dels capitans hagin de portar-se tota la roba bruta del partit a casa seva per, més tard, tenir-la que portar-la al camp per la seva neteja. Això és el súmmum d'una evident i clara mala gestió d'unes persones amb molt bona voluntat, però, que de futbol m'entenen el just. No correspon als capitans cobrir les funcions d'un delegat o d'un encarregat del material del partit. També vull fer pales el mal estar existent dins l'equip dels veterans, que també els demanen amb «urgència» i fóra clars arguments el pagament de la seva corresponent quota anual.
Un altre assumpte que portarà orenga és la pretensió de la directiva al fet que els jugadors del primer equip facin un pagament de 150 € per tal de consolidar la no pèrdua de l'abillament pels entrenaments i roba de club. En un principi seria un pagament a compte que, a l'acabament de la temporada, serien «retornats» als jugadors que acabin la temporada. Aquesta mesura podria ser adient si els jugadors, abans de fitxar, estiguessin assabentats d'aquest requisit. Si així vés estat, vessin pogut triar lliurement l'opció, de fitxar o no fitxar. Ara és tard, inadequat i improcedent demanar aquests requisits.
La setmana que ve tornarem a tenir l'oportunitat d'esmenar errors. Serà en contra d'un imprevisible Llubí. Dins aquesta categoria no hi ha partits fàcils ni passerells. Els més beneits saben fer rellotges i hem d'anar molt en compta i sortir per totes. Esperem que aquesta sobtada vena recaptadora de la directiva agafi una llarga treva i entri dins una singladura de seny.
La setmana vinent parlarem del govern... mentrestant gaudiu i siau molt feliços!
Visca l'Escolar!
