Estimats tots quan sou, he aquí els fets succeïts al gran partit de futbol del qual hem pogut ser testimonis i del que, fora dubtes, hem gaudit aquest diumenge horabaixa al nostre gran Figueral. Amb un temps lleig, quasi podríem dir de bufanda i gavardina, que malgrat la seva mala cara, no ha deslluït el partit en cap moment. Molta de gent a la graderia vip del pàrquing del camp i poliesportiu municipal de Capdepera, disposada en tot moment, a animar al nostre valent i decorós equip, que, avui, s'ha desferrat un altre gran partit de molts de quirats.
Si us he de dir la veritat, avui, jo i tots quan pretenen entendre una mica de futbol, que són molts, no vèiem la cosa gens clara. Ens ha bastat el temps d'escalfament per classificar, un a un, als jugadors de l'Andratx. Començant pel porter i acabant pel darrer davanter podem titllar als andritxols com un equip d'una gran envergadura. Amb un sistema de joc molt semblant al del nostre equip: un u, tres, u, quatre, dos l'Andratx ha demostrat uns sòlids arguments i molt seriosos al partit de la jornada. Justament avui, que nosaltres no disposàvem del nostre sostre i canalitzador de joc «l'assegurança de vida» i del nostre més gran pispador de pilotes Dani Sureda «Il Padrino», ens trobam amb l'equip de més alçada i qualitat del campionat.
Al cap deu minuts ja hem calat al seu número devuit com l'estrella de l'Andratx. Jugador, el més menut de l'equip, de gran categoria que, n'estam més que segurs, que pren part sovint als partits del primer equip del ponent mallorquí i que és el qui duu el maneig i govern de tot el joc que despleguen els avui grocs-i-negres. Altres jugadors de força qualitat: el número deu, el número dos i el número catorze; els altres, que tal vegada no han brillat a l'altura d'aquests, no són coixos ni travats. Són veritablement molt bons. Amb una paraula: avui i amb les baixes que patia el nostre equip podem dir, fora faltar a la veritat, que l'equip de l'Andratx ha estat superior al nostre valent Escolar. No sempre és diumenge!
A les baixes d'en Joan Sard i d'en Dani Sureda i podem afegir n'Edu Flaquer, ranquejant de molèsties musculars des de quinze dies enrere i que avui no ha jugat. En Javi Maia també amb molèsties musculars que li impedeixen rendir al seu nivell normal de competició. N'Ivan Campos també arrossega molèsties musculars i malgrat escalfar una bona estona no acaba d'estar a punt per jugar amb un mínim de garanties. De la mateixa manera en Juanlu Flaquer que no acaba d'agafar una forma física mínima com per jugar al seu més bon nivell.
Quan sols feia quinze minuts de l'inici del joc haguéssim, ulls clucs, firmat l'empat i ja demanàvem, un poc acollonits, el final del primer temps. Una primera part que ha estat dominada, de dalt a baix, per l'Andratx i que l'Escolar sols ha pogut anar a remolc del ritme de joc que marcaven els visitants. Els nirvis i el desassossec era evident a la graderia gabellina. La banqueta verd-i-blanca no endevinava la tecla adient com per donar la volta a la dinàmica establerta a aquest partit.
A ca magre tot són puces! No en teníem prou amb els nombrosos inquilins de la nostra farmaciola que en Màrius, «el teutó d'argent», en una topada amb un contrari s'ha fet mal. Tota la primera part, el seu nivell físic ha estat una preocupació i una vertadera incògnita, que no ens deixava clar la seva continuació dins el terreny de joc. No debades en Javi Maia ha escalfat a la banda de la nostra banqueta durant pràcticament trenta-cinc minuts seguits. Aquest mal cop ha fet que el brau Màrius no poques desplegar el seu bon joc en defensa i menys les seves llargues galopades amb atac. Aquesta primera part, malgrat el domini Andritxol, podem dir que la nostra porteria no ha patit ensurts d'importància. En Miquel Martí, el perenne capità i eix dels «tres mosqueters» avui ha dit, pegant un cop de puny a sobre la gespa, que ell era allà i que la barrera de la seva frontera n'estava més que fortificada. Gran partit del nostre gran central que ha tallat tot quan perill intentava embastar les ordres andritxoles.
El públic assistent ha fet un bon alè quan l'àrbitre, molt discutit i protestat durant tot el partit, ha xiulat el final de la primera part. De la mateixa manera l'assistent arbitral de la banda dreta ha demostrat de molt, la seva incapacitat permanent i una invalidesa total, per dur una banderola a les seves palpes mans amb la sapiència que se suposa han de tenir aquests subjectes assidus de picabaralles i de quarters de Guàrdia Civil. Aquest assistent de «figaflor», inútil més no poder, ha estat esbroncat ferotgement i contínuament pel públic assistent al partit que, d'aquesta esquerpa manera, ha mostrat la seva discordança amb les seves equivocades decisions.
Amb això ha començat la segona part del partit. De tot d'una hem pogut comprovar que l'Escolar ha sortit amb una mica més d'alegria i una passa més endavant que a la primera part. Els nostres han pegat un parell de fues que han desequilibrat el seu granític centre del camp i la seva inexpugnable defensa. La dinàmica d'aquesta segona part encapçalada, llança i escut per endavant, per «l'amo» el cavallet de bastos gabellí, prometia i albirava un pessic d'esperança per aconseguir un resultat positiu pel nostre marcador. L'Andratx semblava una mica espès o, tal volta, cansat. De fet el seu entrenador ha començat a fer canvis forçats pel desplegament continu d'arguments que exhibien els nostres.
La clau del partit, que vés pogut decantar l'encontre del nostre costat, ha estat un claríssim penal dins l'àrea andritxola. Penal de «jutjat de guàrdia» que tothom ha vist. Tothom menys l'àrbitre i l'àrbitre assistent que, com sabó que rellisca dins les mans, s'han desentès de manera flagrant d'unes clares mans per part d'un dels defenses visitants. Amb una d'aquestes en Cristo s'ha fet mal de veres i ha hagut de ser substituït, sortint del camp, amb les ajudes del fissió i delegat verd-i-blanc. Pràcticament tot seguit, ha estat en Miquel Martí, el que amb molèsties més que evidents ha tingut, enrabiat, d'agafar el camí dels vestidors força malmenat. Una baixa que ens semblava força important i que deixava a la nostra defensa desguarnida d'un dels seus màxims valedors.
En una jugada on el nostre bon porter no s'ha entès amb en Torres, ha acabat amb un clar penal, que aquesta vegada sí que ha xiulat implacablement l'àrbitre de caramuixa seca. Ja està...! Ja hem perdut...! Ha estat el clam unànime, amb el cul estret, de la grada. Ningú donava dos reals foradats enfront de tan gran desgavell. Però n'Alexis, «l'aranya del Figueral», molt intel·ligentment i amb molta d'intuïció, no tan sols ha parat la pena màxima, sinó que inclús ha pogut blocar encertadament el col·locat i enverinat xut del jugador Andritxol. Els aplaudiments han esclatat enfervorits per tan gran aturada del nostre bon porter, que aquest any, està demostrant un gran nivell de seguretat i solvència dins la porteria gabellina.
Aturada del penal per part de n'Alexis, «l'aranya del Figueral»També un gran aplaudiment per la resta de l'equip que han posat tot el que s'ha de posar durant el transcórrer d'un partit de futbol. Ja fa uns quants de partits que el conjunt i tots els seus integrants de la plantilla verda-i-blanca demostren el perquè ocupen el primer lloc de la classificació i, que avui, han aconseguit un meritori i gran resultat davant del millor equip que fins ara hem pogut veure a aquesta segona regional. De moment i a l'espera del partit de diumenge que ve seguin liderant de forma invicta aquest grup de la segona regional. La derrota d'avui del Santa Ponça dins Bunyola fa que l'avantatge amb els nostres perseguidors més propers sigui ja de cinc punts. Seguim empatats a punts amb l'Andratx, això sí, tenim el golaveratge a favor nostre, i sempre, amb dos partits menys que els andritxols.
Veurem com evolucionen els lesionats per enfrontar el partit del pròxim diumenge. Pensam que si recuperam uns quants de jugadors podem fer front a aquest tot poderós Andratx. Hem de ser humils i positius, el bagatge d'enguany de l'equip, així o diu i o demostra.
Nosaltres intentarem ser allà per poder contar-vos tot el que aquest importantíssim partit donarà de si. Mentrestant... que vostès ho passin molt bé. Bona setmana i millors aliments! Adéu siau estimats tots quan sou.
Ens llegim molt aviat...
