foto arxiu
Salutacions cordials estimats lectors! Escric aquesta crònica, molt empipat i des de les trinxeres de l'exili futbolístic. Avui, després de tres mesos d'atur, s'ha reprès la competició liguera amb la maleïda novetat, que les nostres estimades autoritats autonòmiques de signe «progressista», que són les que d'aquest tema en saben molt, no permeten l'entrada de públic als corresponents partits de futbol. Mentre a tercera divisió està permesa l'entrada de públic als partits, als camps de segona regional, ens han privat com a vulgars delinqüents «Verbotten» de poder-hi assistir, de cos present, a aquests esdeveniments esportius que tant ens agrada gaudir.
I que hem de fer? Paciència, diuen uns i, els altres com jo, enviam a porgar fum –per no dir alguna cosa més gruixada– a les nostres estimades autoritats que sí, amb molt de gust i amb safata d'argent, permeten la invasió de mitja Alemanya infectada pel puta virus a les nostres illes, on la població autòctona –noltrus– hem hagut de fer un esforç sobrehumà i el que no està escrit per tal de minvar la incidència del coronavirus al nostre delicat territori.
Ens tenen empresonats en nom d'una equivocada evocació al seny. A fer feina i cap a cases s'ha dit! Però, per anar a votar a aquests ineptes polítics sí que ens podem amuntegar fent «l'ànnera» mascareta inclosa. A un simple partit de futbol, dins una quarterada grossa de terreny on pasturar, on per comunicar-nos, els uns amb els altres hem d'emprar el mòbil o els senyals de fum, no tenim permesa una lúdica entrada.
A la meva edat i pels temps que corren n'estic fins als mateixos «dellons» de pagar imposts perquè puguin cobrar el seu sou aquests ineptes polítics de tercera regional recautxutada– Ja he parlat prou d'incongruències absurdes. A qualcú és possible que no li agradi que parli d'aquest tema i em surti, amb tota la raó, en la vena inflamada i m'envií allà a on el sol es pon. Val més callar i tenir la festa en pau! A què sí? O no!
És molt trist un partit de futbol sense públic. Sembla un arròs fora el «xup-xup» de n'Arguiñano. Anem, fóra més dilacions, a esbrinar allò que el partit d'avui ens ha ofert:
Bon partit el jugat avui pels nostres jugadors. Dins d'un camp desert i de reduïdes dimensions a un horabaixa solejat, de poc vent i amb una pessigada de fred, els jugadors verds-i-blancs de Capdepera, s'han desferrat un partit d'escàndol davant d'un rival que sembla serà directe i de força entitat dins aquesta pastosa segona regional. Amb el plantejament habitual, una mica modificat, que ens té acostumat n'Isma Venera hem sortit a disputar aquest difícil partit. Tres bons centrals –del millor de tota la categoria–: Damià, Martí i Torres. Un sol pivot: Joan Sard. Una línia contundent de quatre mitjos ben experimentats: Javi Garcia, Fajardo, Edu Flaquer i Luis Maya. Dos homes letals en punta: en Toniet Serapio «l'amo» i en Cristo.
L'Escolar ha portat en tot moment el pes del partit. Ha dominat l'espai i la pilota, no debades som un equip més tècnic i tàctic que no físic. Aquest domini ha donat, molt prest el fruit desitjat. En Joan Sard, després d'una treta de falta per part de «l'amo» (Toni Serapio) i després d'un rebuig favorable, la pilota ha quedat morta dins l'àrea rival, ha marcat el primer gol del partit. L'Escolar s'ha avançat en un marcador que pareixia empernat i disposat a no bellugar-se. Els bunyolins ferits en el més endins del seu orgull i comandats pel seu número devuit ha pegat quatre revinclades i ha començat a espolsar-se el domini visitant de sobre. Sols amb el recurs dels canvis d'orientació de la pilota i d'un joc directe i desfermat han començat tímidament a infligir un càstig virtual a la defensa gabellina que en tot moment han sabut anul·lar les boixes envestides bunyoleres. Però, com diu la dita, tan va el cantí a la font que acaba per trencar-se. Faltant quinze minuts pel descans els vermells, avui locals, a una jugada desafortunada ha empatat el matx.
foto arxiu
La segona part ha estat un complet soliloqui dels gabellins que han estat intractables. Malgrat aquest domini els bunyolins s'han avançat al marcador. Ha sigut el seu home més determinant: el número devuit. Cal remarcar la gran actuació del nostre porter Alexis que avui ha fet aturades de molt de mèrit. L'entrenador gabellí, amb molt d'encert, veient que el seu número devuit anava peu a la post i amb la directa posada, ha manat a en Torres que és col·locàs a sobre d'aquest jugador, realitzant, el nostre central, un esplèndid i implacable marcatge a l'home.
I ha sigut en una treta de cantonada per part d'en Toniet Serapio, amb la pilota que ha quedat òrfena de peu dins l'àrea petita i després d'uns quants d'estires i arronses per part d'uns quants de jugadors, quan el bo i incansable Edu Flaquer, l'ha empesa fins a tocar la xarxa de la porteria local. A partir de l'empat l'Escolar ha disposat de nombroses ocasions per decantar el partit de cap al seu costat. Fins i tot, el més llest de tota l'escola, en Toni Serapio, ha estavellat una pilota que portava males intencions al pal esquer de la porteria vermella.
Resumint tot allò que hem dit: el bon resultat aconseguit avui pels nostres braus jugadors, tot i la falta de ritme de competició han fet un gran partit. Resultat que els serveix per seguir al capdamunt de la taula classificatòria empatats amb l'Andratx. Diumenge que ve rebrem la visita del Bunyola, que, en cas de guanyar-li, ens llevarem un bon os de davant l'horitzó.
A l'espera que les nostres estimades autoritats pleguin una mica de seny i coherència i es dignin a rectificar –que ho dubt– m'acomiad asserenat de tots vostès estimats lectors. Fins a la setmana següent que n'hi haurà més i fora cap dubte, millor.
Força Escolar!
Biel Torres
