L'esport és un fenomen social i una manifestació cultural d’abast universal que els Estats consideren una activitat d'interès general per les funcions educatives que compleix i els beneficis a la salut que proporciona, i pel valor cohesionador de la societat quan els millors esportistes d'un país representen la seva bandera i els seus colors en competicions internacionals i tornen carregats de medalles. A més, aconsegueix una dimensió econòmica molt rellevant, ja que algunes disciplines s'han convertit en un espectacle de masses molt professionalitzat i mercantilitzat. Però al mateix temps, l'esport presenta enormes desigualtats, segons es tracti de competicions masculines o femenines, unes diferències que es perceben en el suport de les federacions o els clubs. I no sols en esports d'elit. En algunes disciplines, la dotació econòmica dels premis és més baixa quan competeixen les dones.
 

Malgrat que l'esport femení va guanyant terreny en torneigs rellevants, encara no ha aconseguit el reconeixement que mereix. Prova d'això és que els mitjans de comunicació (i especialment la televisió) dediquen molt menys esforç i recursos a les competicions femenines. Per a eliminar aquesta bretxa, la nova Llei de l'Esport aspira a garantir la igualtat de la dona, clamorosament marginada de la llei de 1990, un text obsolet que es fa necessari actualitzar per a adaptar-lo a la nova realitat social.
 

Segons aquella norma, només les lligues de futbol i bàsquet masculines eren “professionals” i estaven sotmeses a convenis col·lectius que regulessin les condicions laborals. La resta de les activitats esportives jugaven en contra d'elles. El nou text vol posar fi a tan injustificable discriminació creant una categoria intermèdia entre competicions professionals i no professionals, batejades “professionalitzades”, entre les quals figuren les lligues d'handbol, futbol sala, voleibol o rugbi, que tindran els mateixos reconeixements que el futbol i el bàsquet: contracte laboral, seguretat social o baixes per malaltia o maternitat. L'objectiu és conciliar esport i família perquè qualsevol jugadora o atleta que vulgui ser mare mentre estigui en actiu no perdi les beques o les subvencions a les quals tingui dret. Aquesta és la millor manera de preservar el principi d'igualtat efectiva entre homes i dones.

L'avantprojecte, al qual encara li queda un llarg camí parlamentari, regula també els drets dels esportistes discapacitats o del col·lectiu LGTBIQ, estableix normes cap als menors i mesures contra la violència en el terreny de joc. El text és una ocasió òptima per a plasmar que l'esport és una qüestió d'interès públic i erradicar tota mena de discriminació.