El món de l'esport suposa, un món ple de constants experimentacions. Sobretot des d'una edat primerenca, que és quan els nens comencen a adquirir el significat del “esport”, com per exemple, en el món del bàsquet.

L'associació de significats en aquest gran món tan competent per als nens, des d'un primer moment, suposa tenir un gran pes. És a dir, comença a ser un procés en el qual associen que el món de l'esport no equival al fet que ningú és millor que ningú, si no que, suposa un procés de superació personal, en el qual es toparan amb certes “dificultats” on s'hauran de veure capaços de superar.

Des del punt de vista com a entrenador, hem d'actuar com a referents en tots els sentits. Tant en valors i educació, dins i fora de pista. No hem de deixar passar cap actitud dels jugadors que pugui afectar negativament a un mateix o a l'equip. Hem de guiar-los a seguir pel camí adequat, adaptant-nos a les capacitats de cada jugador, i sobretot, donant-los suport contínuament i transmetre'ls aquesta seguretat que necessiten davant aquest món d'alta competència.

Les famílies suposen ser també un suport, perquè són qui els van ajudar a fer el primer pas en tot això. Per tant, com bé hem nomenat en començar, no hem d'abusar en excés de les exigències sobre ells. Perquè, tot en excés equival a afectar negativament, i també suposa la pèrdua de la clau tan important en aquest món que hem de mantenir abans de res, que és que, ells comencen un procés d'aprenentatge que a més els interessa i els motiva, i si aquesta motivació/interès es perd, podem perdre a grans jugadors amb un gran futur i gran èxit.

Com bé diu, un dels jugadors professionals més jove, en Luka Doncic: “ La clau de l'èxit és treballar dur”. I per això, per a poder aconseguir tot el que cadascun d'ells es proposa, hem d'ensenyar-los al fet que, mitjançant l'esforç, donant el màxim d'un mateix i mantenint la mateixa il·lusió pel bàsquet com des del minut 1, poden arribar a l'èxit.

Jaume Nadal