Cap Vermell - C E Escolar / Jornada 13 / Jugueta rompuda

Detalls: Escrit per: Cap Vermell; Categoria: Esports; 25.11.2019; Vist: 2107

Constància 5 – Escolar 0

Horabaixa de fred, vent i pluja.

Avui hem de destacar, dins la part positiva d’aquest partit, el retorn de Miquel Martí què, després d’un any i mig d’absència degut a una greu lesió, ha pogut, per alegria de tots, a la fi, tornar a jugar amb completa normalitat. Li desitjam molts d’encerts i molta de sort. Benvingut, Miquel!

Avui és un d’aquests dies en que escriure la crònica del partit es fa molt difícil i costós. El resultat parla per sí mateix i, malgrat podem cercar atenuants, el resultat no admet pedaços calents. El Constància sempre ha estat superior a l’Escolar que, malgrat intentar-ho de totes les maneres possibles, no ha pogut desenvolupar, en cap moment del partit, el seu bon futbol. Davant aquesta ingrata evidència, sols ens queda felicitar amb esportivitat a l’equip rival. El Constància, a dia d’avui, ha sigut l’equip que més ens ha agradat, fins i tot molt més que l’Artà. Ja veurem fins on és capaç d’arribar...

El Constància ha plantejat un partit molt brillant i seriós on, ha semblat que el seu entrenador havia estudiat a fons el joc i el plantejament tàctic del seu rival. El Constància ha sortit amb la lliçó apresa i ha estat capaç d’anular amb fermesa i solvència totes les virtuts dels gabellins i aprofitar-se de les nostres mancances. Ens han fet un marcatge a l’home sobre el nostre davanter més perillós, anul·lant-lo amb les continues ajudes realitzades per altres jugadors. La seva pressió s’ha realitzat, des d’un principi, molt prop de la nostre defensa. Fet que ha desbaratat la sortida, amb pilota controlada, que tan agrada fer al nostre equip. Quan la seva primera línea de pressió ha estat superada, els jugadors de l’Escolar, s’han estavellat contra una segona línia de pressió què, ha desbaratat per complet, la zona creativa del nostre equip.

En tot moment, els blancs-i-negres, s’han anticipat a qualsevol intenció nostra de jugar amb profunditat cercant la rapidesa d’ambdues bandes verd-i-blanques. Els jugadors inquers, han estat més ben col·locats, que nosaltres. Ho demostra la superioritat insultant que ha demostrat el Constància, aprofitant i aconseguint, fer-se seves, totes les segones jugades hagudes al llarg de tot el partit. La pilota sempre ha trobat un jugador del Constància ben col·locat i lliure de marcatge, cosa que ha afavorit, per part seva, el tir o la rematada, fora cap tipus d’oposició.

La seva davantera, formada per una perfecta línia de tres jugadors han cercat, una i altra vegada, l’esquena dels jugadors de la nostre defensa i han aconseguit, amb l’ajuda del seus mitjos, sempre en posicions molt avançades, treure de la posició i desbaratar la concentració de la nostra sòlida defensa. Hi ha hagut ocasions en que han aconseguit la superioritat numèrica a les jugades d’atac. Els nostres laterals s’han trobat moltes de vegades davant d’un dos contra un. Cosa que ha permès que fossin superats, mentre esperaven la ajuda de les dues bandes nostres que en contades ocasions ha pogut arribar. Cal destacar la bona actuació del número set de l’equip inquer que ha sigut un vertader mal de cap, jugant com a boia, entre les línies, per la nostre defensa i línia de mitjos.

Han demostrat una efectivitat fora de la normalitat, ja que pràcticament, cada tir que ha anat entre el tres pals han marcat gol o ha estat motiu de perill important. El nostre porter, malgrat mostrar-se insegur en alguns moments del partit, no ha pogut fer res amb les seves bones estirades per evitar els gols de l’equip contrari. En canvi l’Escolar, degut al bon joc rival, no ha pogut arribar, a la segona part, ni una sola vegada amb perill a la porteria rival. A la primera, tal vegada, i amb prou feina, podríem destacar dues o tres tímides arribades.

Certament es fa molt difícil admetre i acceptar que avui, el nostre estimat Escolar, ha sigut una jugueta trencada, en les mans de l’equip rival. Però, tot i que ens sap greu, ha sigut així. No...! No passam gust d’escriure aquestes paraules. Ans al contrari, no ens agrada gens tenir que fer aquests comentaris tan lluny dels nostres desitjos. Sabem i en som conscients, que els jugadors en primer lloc, el cos tècnic, en segon, i tota la directiva després, són els qui ho passen més malament de tots amb aquesta dinàmica de resultats negatius. Però... nosaltres, la gent de la grada, la gent que estima a l’Escolar, també patim i o passem malament!

Som conscients de la total implicació i l’entrega que tots els jugadors de la plantilla demostren als entrenaments azal llarg de tota la setmana. I ens sap molt de greu que aquesta feina i aquesta il·lusió no donin els fruits que tots voldríem. No ens agrada veure els jugadors desmoralitzats, més bé, ens agrada veure jugadors contents i amb força il·lusió per conquerir fites importants.

Es molt difícil per nosaltres i per a qualsevol persona que es dediqui a la informació, escriure una vertadera crònica quan els resultats no són bons. En canvi, quan els resultats acompanyen, és molt agradable i bo de fer lloar, una vegada rere l’altre, al teus jugadors i a l’equip. Tothom n’està content... tots són flors i violes.

No ha estat la nostra intenció faltar o menysprear en cap moment a cap dels jugadors. Més bé, hem demostrat i, queda escrit, setmana rere setmana, tot el contrari. Però, el que no podem fer és distorsionar la realitat i enganar amb relats imaginaris als nostres lectors. S’ha d’entendre. Quan les coses no surten bé, la gent no és beneita.

Quan les cròniques, que són simples opinions del tot discutibles, no agraden, tal volta convé, fer una petita pausa i reflexionar una mica, abans de malparlar de l’informador.

Visca l’Escolar!

Altres resultats de la jornada