La nit de dissabte 15 a diumenge 16 de juny un nombrós grup d’excursionistes es congregà als peus del Puig Major per realitzar la tradicional caminada de la festivitat de Sant Bernat Menthon.

Primerament, els dos militars que hi havia a la barrera identificaren tots els excursionistes que davallaren dels tres autocars que es llogaren des dels diferents clubs excursionistes, des del club Pollença fins al Foment de Turisme. 

Primerament, una vegada obertes les barreres, els caminaires es disposaren a començar l’ascens al puig més alt de Mallorca (1445 m), devers les 4 de la matinada, quan encara feia fosca negra. De mica en mica el grup s’estirà i la filera dels llums dels frontals provocava un efecte màgic. Alguns excursionistes parlaven fluixet, però el silenci regnava a la pujada. D’enfora, es veia la presa que hi havia abans del túnel. 

Seguidament, s’iniciaven els revolts que primer eren llargs, però a mesura que pujàvem es feien més estrets i el rost més elevat. La figura negra retallada de les muntanyes deixava transveure una il·luminaria al fons. 

Posteriorment, ja més avançat el camí, mentre retrobaves antics companys d’altres grups, com el raig d’excursionistes artanencs, la llum deixava veure els niguls que s’estenien fins arribar a Pollença. També es podia veure un dels gorgs que hi ha a la serra. Xino-xano, les llumetes es podien veure a dalt, en direcció a la bolla del Puig Major. A poc a poc, arribàrem a l’altre vessant de la muntanya, on es veia el port de Sóller i sa Costera. Més endavant es gaudí de la serra de na Rius, amb una verticalitat considerable. Com a curiositat, a dalt del puig hi ha una creu que pujaren uns excursionistes. Els primers excursionistes ja havien fet cim i esperaven en l’esplanada l’espectacular eixida del sol.





Els tons rogencs de l’astre mestre donaren pas a la celebració de la missa, que fou la darrera del mossèn Pere Orpí nostrat, qui a l’edat de 88 anys encara mantingué un esperit combatiu en el discurs, mentre recordava l’etimologia llatina de la paraula “veu”, i que alguns eclesiàstics de vegades semblen anar enrere, amb les misses en llatí. Ell donà el testimoni a Eugeni rector de Sóller, que feu una bona missa, mentre demanava la reflexió profunda vers el proïsme, i va fer una reflexió també sobre la massificació de l’illa. A més recordà l’origen de la festa, amb sant Bernat, un home ric, però que desitjà viure de cara a la naturalesa i erigí un monestir a la vall d’Aosta, des d’on ajudà a molta de gent. Aquest és un fragment de la lectura de l’ofici:
“També jo prendré un esqueix del brot alterós que corona el cedre, arrencaré un ull tendre de la punta del seu brancatge, i el plantaré visiblement en una muntanya ben alta (...)”.

Finalment, la Federació Balear de Muntanya convidà a un bon pa amb oli, d’altra banda el comunicador i gran excursionista Joan Carles Palos, comentà l’inici de la celebració i com de complicat havia estat celebrar-la al puig Major, i agraí als militars que haguessin afavorit la seva realització. Així que amb panxa plena es començà el descens, mentre s’havia gaudit d’una vista meravellosa, amb un altre sant Bernat. Un altre vegada dins les botes. L’enhorabona per aquest privilegi, excursionistes i visca Sant Bernat Menthon!

Joan Cabalgante i Guasp