Si bé és veritat que sempre hi ha hagut detractors del moviment feminista, darrerament es percep un augment o millor dit, un major ressò, d’aquestes veus contràries, cada pic més nombroses als mitjans de comunicació. Si bé també és veritat que aquesta major presència té molt a veure amb la irrupció de Vox al panorama polític que fa valer el que contenen les seves inicials: Violència, Odi i Xenofòbia i, com en moltes altres qüestions, té un objectiu final que és crear divisió, en aquest cas, o ets feminista o antifeminista. Un dels seus missatges que sembla que s’està estenent és posar a la mateixa alçada masclisme i feminisme, com si el feminisme fos la versió del masclisme però a les dones. Emperò, aquest missatge no només prové dels membres d’aquest partit, sinó que s’està expandint a altres sectors i no és estrany trobar-se en situacions que per atacar a una persona se la defineix, de manera pejorativa, com a feminista. Vull pensar, probablement de manera ingènua, que quan es produeix una acusació d’aquest tipus és per ignorància, per això m’agradaria recordar les definicions de masclisme i feminisme:

Feminisme: moviment que té com a finalitat d’aconseguir la igualtat política, econòmica i jurídica de la dona respecte a l’home, concretat a partir de la segona meitat del s. XIX dins l’àmbit de la societat industrial.

Masclisme: Actitud que, per raons històriques, culturals i religioses, mantenen certes societats, que consisteix a atribuir als homes una superioritat de valors, en tots els camps, sobre les dones.

No crec que faci falta afegir res més per dir que tots hauríem de ser feministes.

Mateu Garau Flaquer “Bessó”