Parlament de Pep Terrassa, amb motiu del lliurament del Premi Cap Vermell 2016

La família Garau Bombu ha format part del paisatge humà de Cala Rajada des dels seus inicis. En aquesta llarga trajectòria hem de distingir dues etapes amb el seu corresponent protagonista: la primera correspon al periode 1885-1946, en el qual la figura clau va ser na Margalida Tous Alzina; la segona s'inicià l'any 1960 i fins a l'actualitat, centralitzada en la persona d'Antoni Garau Muntaner, l'hereu de la nissaga de cas Bombu.

Margalida Tous Alzina va néixer a Capdepera el 14 d'abril de 1857, al carrer de Sa Font. Els pares, en Pere Antoni i n'Àngela, eren gabellins però la padrina materna, na Margalida Mas, era valldemossina, nada l'any 1795; per això, na Margalida, que duia el nom de la padrina, era coneguda amb el renom de Mussina.

Margalida es va casar el 25 de maig de 1872 amb en Bartomeu Garau Tudurí i ho feren únicament per la via civil, cosa que mereix un comentari. Llavors es vivia l'anomenat Sexenni Democràtic (1868-1874) que es va caracteritzar per la creació d'una administració civil; el registre civil de naixements, matrimonis i defuncions és una creació de l'any 1870; abans únicament existia el registre eclesiàstic. Els progressistes i els republicans creien que Església i Estat havien de ser institucions completament separades perquè complien funcions diferents: una dedicada a qüestions espirituals i l'altra a les materials, és a dir, a desenvolupar el progrés de la societat. Si el matrimoni va optar per la via civil era perquè s'identificava amb la necessitat de renovar la societat, de traçar nous camins, cosa que després demostrarien en la seva trajectòria vital.

Una altra dada que confirmava, en el moment de casar-se, aquella decidida voluntat de tirar endavant assumint riscos i entrebancs era l'edat: en Bartomeu, 23 anys, i na Margalida, 17. En Bartomeu era fill de pare gabellí i mare maonesa; per tant, els pares ja havien transitat per indrets desconeguts assumint nous reptes; na Margalida també procedia d'una família que havia migrat. L'aventura formava part del tarannà familiar.

En Bartomeu feia de fuster i, el seu pare, de jornaler. Aleshores les famílies humils, jornalers, mariners i aquells que no tenien terres per conrar tenien moltes dificultats per surar els fills; aquests, per alleugerir la càrrega dels pares, se cercaven una vida pròpia de ben jovenets, abandonant la llar familiar i, a vegades, migrant.

Segons referències, en Bartomeu i na Margalida s'establiren a Cala Rajada l'any 1885. És possible, però cal matisar-ho. En el cens de 1889 consta que residien a Capdepera; a més, segons Antoni J. Massanet, entre 1880 i 1890 Cala Rajada va quedar despoblada de pescadors; hi vivien quatre famílies, una de les quals era la de Bartomeu Alzina Más Mussí, germà de n'Àngela, mare de na Margalida. La pesca de corall s'havia enfonsat i Madrid no donava permís perquè Cala Rajada fos reconegut com a port de cabotatge, per la qual cosa l'exportació de productes locals, com l'obra de pauma o la llagosta, es feia via Palma o Alcúdia. La vorera de mar encara no era un indret acollidor.

Seria l'any 1885 quan en Bartomeu Garau Tudurí comprà el solar situat vora la carretera del far i a dues passes del port. Allà hi bastí un casetull que, a l'estiu, es convertia en taverna, magatzem de queviures i cuina per servir dinars als primers estiuejants. L'any 1891, mossèn Josep Sureda Guiscafré Tafona va fer construir una capella adosada a la parcel·la de cas Bombu; formava part d'un grupet d'artanencs als quals els encantava la pesca i la caça.

El mateix Bartomeu, deu anys més tard, sol·licitava permís a l'Ajuntament per "reedificar o modificar la casa de la seva propietat situada en el lloc anomenat vulgarment Calarretjada". Aquell any de 1895 el port ja comptava amb permís per a trànsit marítim de cabotatge i disposava d'una duana de 4ª classe depenent de Palma. Aquella millora seria l'estímul definitiu perquè el matrimoni s'establís a Cala Rajada; un fet que confirmava el cens de 1899.

L'any 1897 Bartomeu sol·licitava permís per a construir una casa a Cala Rajada per al seu fill Colau, de 23 anys, el qual s'acabava de casar amb Isabel Alzina Flaquer. El negoci anava vent en popa.

Na Margalida Mussina va imprimir caràcter a cas Bombu; la dona no sabia llegir ni escriure però era intel·ligent, espavilada, treballadora, sabia tractar amb la gent i bona cuinera. Amb els productes que ofereix la mar va crear uns plats que satisfeien la seva clientela. Amb els anys cas Bombu es va fer un nom més enllà del poble i, a nivell local, no tenia competència.

A finals de març de l'any 1911, el fill Colau sol·licitava permís per construir en el seu solar un casal de dos pisos amb quatre portals que donaven al carrer; al pis una balconada anava d'un costat a l'altre de l'edifici, on hi donaven quatre portals que corresponien a quatre habitacions per llogar. Amb aquella reforma la taverna es convertí en fonda.

Aquell mateix any, l'octubre, finava en Bartomeu Garau Tudurí. El fill, Colau Garau Tous (1874-1954), era mariner i patró de barca de cabotatge. L'any 1917 fou un dels socis que engegà les drassanes de Na Ferradura i copropietari del pailebot Capdepera, del qual fou el primer patró. Per qüestions de feina devia passar moltes temporades fora de casa, per la qual cosa la mare i les dues germanes estarien al capdavant del negoci.

Un visitant barceloní, l'any 1919, descrigué Cas Bombu com "una bona fonda, neta com la plata on els plats de llagosta tenien fama per tota l'illa".

Aleshores Cas Bombu ja havia rebut la visita d'il·lustres personatges a nivell nacional. Un dels destacats estiuejants i amb casa pròpia era Bartomeu Maura i Muntaner, un dels alts funcionaris de la Casa de la Moneda i resident a Madrid; germà d'Antoni, diverses vegades ministre, president del Govern i cap del Partit Conservador. Ambdós germans, a l'estiu, es trobaven a Cala Rajada i anaven a dinar a Cas Bombu.

Un altre destacat polític nacional, ministre i president del Govern que dinà a Cas Bombu fou Álvaro de Figueroa i Torres, comte de Romanones; l'any 1915 vingué a Cala Rajada en visita oficial amb el cotxe de Joan March; venia a instància d'en Verga amb la finalitat de comprometre el polític en la construcció d'un port. La comitiva va dinar a Cas Bombu.

Quan l'any 1917 es construí el palau de Can March com a lloc d'estiueig de la família, n'Elionor i els fills també solien passar per Cas Bombu.

Més enllà d'aquelles ocasionals visites de destacats personatges la fonda acollia una clientela humil: els mariners dels vaixells que arribaven al port, la gent de fora poble que treballava a Can March, visitants i estiuejants.

Els anys vint Cala Rajada es consolidà com a lloc d'estiueig; seria llavors quan Cas Bombu fou ampliat a 16 habitacions, amb un bany per planta, passant a la categoria d'hostal.

En el mes d'octubre de 1933 en Colau Bombu sol·licitava permís per instal·lar un dipòsit subterrani de gasoil a l'esplanada situada a la cantonada del seu establiment amb la carretera de far.

Durant la II República Cas Bombu passà per un bon moment. Cala Rajada de cada any rebia més visitants, la pesca anava en augment i es creaven nous serveis. Les primeres autoritats de l'illa, civils i militars, gaudiren de la cuina marinera de madò Margalida.

Na Margalida Mussina finà el desembre de 1946, als 89 anys. Aleshores dins la família s'obrí un temps de dubtes i d'incerteses fins que a l'any 1960 Antoni Garau i la seva esposa, na Maria Esteva, agafaren el timó de Cas Bombu. Després de resoldre el tema la propietat, repartida entre familiars, enllestiren una primera ampliació l'any 1965 i una segona dos anys més tard, convertint l'hostal en hotel de 50 habitacions.

Per no repetir allò que s'ha exposat en el reportatge de Suso Reixach, pas a resumir els motius que han fet a la família Garau Esteva mereixadora del premi Cap Vermell.

Primer. Per la llarga història d'un servei de restauració i d'hoteleria que ha crescut atenent les necessitats que requeria el desenvolupament de Cala Rajada.

Segon. Per un treball de qualitat que, des del seu inici, a més d'enfortir l'empresa ha donat prestigi a Cala Rajada.

Tercer. Per una estratègia empresarial que ha madurat tenint en compte el mercat però també el respecte a l'herència rebuda.

 
Capdepera, 11 de març del 2017