El fullet informatiu del Festival de les Arts al Carrer, pel que fa a aquest Filigrana Show, era molt concís, un punt gasiu en les paraules i els elogis, no fossin coses que, després, l'espectacle no respongués a les expectatives. I, finalment, la propaganda va fer curt, perquè a la plaça Castellet ens trobàrem amb una hora de xou a càrrec d'un artista que va manejar amb soltesa i bon gust molts dels ressorts dels espectacles de carrer.

El Filigrana va resultar un compendi molt equilibrat - i mai més ben dit, donades les habilitats de l'artista - en què, precisament, va lluir l'equilibrista, però també el malabarista i el clown, i fins i tot el mag. Tot amb un gran sentit de l'humor i una capacitat (que es té o no es té, i en aquest cas es té), per a connectar amb el públic. Especialment amb els més petits, Filigrana demostrà com es pot implicar la menudalla i, al mateix temps, controlar-la, però també algun adult que es va veure impel·lit a pujar a l'"escenari".

I encara hem de dir que ens agraden els artistes d'aquesta mena que fan el seu xou amb bon gust, en què hom s'hi sent coprotagonista però sense sentir-se incòmode. I Filigrana és així, un artista, un espectacle, que durant una hora té el redol enganxat als seus moviments sense interrupció i que aconsegueix que, al final, la gent tengui la sensació que el temps ha passat en un vol.