POBRE XIPRER


Ahir a la fi em vaig decidir a prendre mesures sobre la tallada d’un arbre, concretament el xiprer que hi havia a la illeta del transformador de Son Moll (just davant el bar Simbad). Doncs un dia passant per allà vaig veure l’arbre tallat; no m’ho podia creure; com es podia fer una cosa així i evidentment vaig cridar al regidor d’obres i serveis que és al que li correspon la tasca del manteniment dels jardins públics. De tot d’una, el meu to e veu era d’enuig, pensant que era obra de l’ajuntament, ja que l’esmentat espècimen era patrimoni municipal, però aviat vàrem aclarir que els responsables de la mort de l’arbre suposadament havien estat els nostres amics de GESA. Sí, aquests que s’omplen la boca d’ecologisme, de biodiversitat, de respecte per la natura, d’energies renovables, de cura pel medi ambient i tantes i tantes mentides. Ara ja només queden devers tres metres de tronc i ja no rebrotarà mai més (no entenc per què no el tallaren del tot), és com si fos un monument a la imbecil·litat, a les poques mires i a fer el que els surt dels collons i/o ovaris (com sempre han fet). Però la deixadesa de l’ajuntament i el seu menfotisme envers aquestes qüestions també té delicte. Jo estava convençut que actuarien i demanarien responsabilitats. Vist que això no ha passat, ahir vaig anar al departament de medi ambient a denunciar els fets i vaig fer una reclamació via sol·licitud ( registre d’entrada nº 3779) en què vaig demanar:


1r. Que s’esbrini l’autor responsable de la mort d’aquest arbre patrimoni municipal

2n. Que una vegada esbrinada la responsabilitat del fet, l’ajuntament actui d’ofici contra el/s responsable/s d’aquesta brutalitat contra el patrimoni biològic municipal, per un presumpte delicte ecològic i contra el medi natural.


Esper que aquestes peticions siguin ateses i es tenguin en compte i per suposat que es formuli la consegüent denúncia contra el causant d’aquesta mort. Per desgràcia, ja podem començar a dir que aquesta legislatura haurà estat la dels arbres tallats. Tota una desgràcia i una llàstima per als que estimam la natura per sobre de “quasi” totes les altres coses. La vida municipal en clau mediambiental no és només fer una agenda local 21, en què la màxima preocupació són els fems, els renous i la neteja (molt importants però no únics). La natura i els seus éssers vivents també tenen i han de tenir un paper rellevant dins les prediccions sostenibles i mediambientals del municipi i ara per ara  sembla que estan en un segon terme. Reclam més protagonisme per a la natura del nostre municipi, per al seu patrimoni botànic, ja sigui en estat salvatge o en les zones enjardinades, i per al seu patrimoni faunístic.

 

Felip Esteva Castro

 

P.D. Aquest arbre, el tenia dins el meu inventari d’arbres i arbusts singulars del municipi, que d’una manera voluntària ja fa uns quants d’anys estic desenvolupant i que ja he comunicat en diverses ocasions que el cediria gratuïtament a l’ajuntament, entre altres coses per a poder-los protegir i evitar que passin aquestes coses. També estic esperant resposta a aquesta petició.