Seqüeles d'acampades de Setmana Santa


Quan el camí de Sa Gatova deixa al darrere les últimes cases i s'enfila cap a la muntanya, per la zona coneguda com Sa Tortuga, la natura s'obre acollidora i suggerent. Aquest és un espai que ofereix belles vistes sobre Sa Cala i a més s'hi troben dues antigues maresseres, deixades d'explotar des de molts d'anys ençà i que ara mateix constitueixen un interessant vestigi de l'activitat econòmica d'altre temps. És un lloc poc transitat i, per tant, tradicionalment molt net. Pulcre fins i tot. 

Però ara la primera de les maresseres ha estat descoberta per algú que mai n'hauria d'haver tingut notícia. En diuen "anar a acampar", d'aquesta salvatjada. Sabem que, durant les festes de Setmana Santa, aquesta activitat és practicada amb certa assiduïtat, independentment de les prohibicions que existeixen, i sabem també que és  impossible controlar tots els espais possibles d'acampada. En tot cas, tal activitat esdevé absolutament inadmissible si els "campistes" que envaeixen espais no permesos,  a més, no tenen res dins el cap i deixen una empremta com aquesta del seu pas per la muntanya. Aleshores tenim la impressió que hem trabucat irreversiblement cap a mal.

Tradicionalment, els muntanyistes -campistes inclosos- han estat una gent molt curosa amb l'entorn. Deixar-ho tot com ho has trobat és una premissa ineludible de tot excursionista. Ha canviat, això? No generalitzem, però és evident que entre nosaltres hi habita gent que no té dret a fer-ho, gent que no ens mereixem. Són pocs, però fan molt de mal, i conviure amb aquests elements és un suplici.