LA MAR NO ES MEREIX AIXÒ
Un reportatge fotogràfic de MARTÍ BISELLACH
Dins el pla de qualitat de les aigües del nostre litoral, que el Govern de les Illes Balears realitza des de l’any 2004, per mitjà de la Conselleria de Medi Ambient, en el període de l’1 de juny al 30 de setembre. A aquesta tasca, i amb base en el port de Cala Rajada, s’hi dediquen les embarcacions “Pelikan 4” i “Virot 22”, les quals controlen la zona compresa entre el cap de Ferrutx i la punta de n’Amer, en total 19 milles nàutiques (uns 35 quilòmetres). L’horari de treball d’aquestes barques de neteja s’allarga des de les 6’30 fins a les 14’45 hores.
La “Virot”, pel seu calat menor (25 cm), es dedica a cercar brutor i a retirar-la, en zones properes a la costa, ja que pot arribar pràcticament fins a la vorera. La “Pelikan”, en canvi, gràcies al seu calat major i a la potència dels mitjans amb què compta, s’encarrega de les zones més allunyades, amb la finalitat d’evitar que la brutor arribi a la costa. Amb tot, en casos puntuals, i d’acord amb les necessitats del servei, les tasques de les dues barques es poden intercanviar.
Dins l’àrea que controlen les embarcacions amb base a Cala Rajada, la quantitat de residus que s’ha recollit (amb la fusta i el plàstic com a elements destacats), des de l’1 de juny fins al 31 d’agost passat, arriba a les 23’8 tones.
Les imatges, i en aquest cas de manera molt eloqüent, palesen dues coses prou evidents. La primera és que els humans no tenim aturador en la tasca de fer malbé l’entorn, el mar en aquest cas. I si això no és admissible en cap circumstància, per a una zona turística pot constituir un autèntic suïcidi comercial. La segona qüestió és que, per fortuna, comptam amb uns mitjans prou eficaços per a minimitzar l’impacte que la brutor pot causar en el nostre litoral, gràcies a la flota d’embarcacions dedicada a la neteja. Si el civisme fos la norma, aquesta iniciativa que compta amb més de 30 barques en tot l’arxipèlag, hauria de ser innecessària. Per desgràcia, però, no en podem prescindir. La quantitat de residus retirada la justifica plenament.
Fotografies: Martí Bisellach Rotger
La “Virot”, pel seu calat menor (25 cm), es dedica a cercar brutor i a retirar-la, en zones properes a la costa, ja que pot arribar pràcticament fins a la vorera. La “Pelikan”, en canvi, gràcies al seu calat major i a la potència dels mitjans amb què compta, s’encarrega de les zones més allunyades, amb la finalitat d’evitar que la brutor arribi a la costa. Amb tot, en casos puntuals, i d’acord amb les necessitats del servei, les tasques de les dues barques es poden intercanviar.
Dins l’àrea que controlen les embarcacions amb base a Cala Rajada, la quantitat de residus que s’ha recollit (amb la fusta i el plàstic com a elements destacats), des de l’1 de juny fins al 31 d’agost passat, arriba a les 23’8 tones.
Les imatges, i en aquest cas de manera molt eloqüent, palesen dues coses prou evidents. La primera és que els humans no tenim aturador en la tasca de fer malbé l’entorn, el mar en aquest cas. I si això no és admissible en cap circumstància, per a una zona turística pot constituir un autèntic suïcidi comercial. La segona qüestió és que, per fortuna, comptam amb uns mitjans prou eficaços per a minimitzar l’impacte que la brutor pot causar en el nostre litoral, gràcies a la flota d’embarcacions dedicada a la neteja. Si el civisme fos la norma, aquesta iniciativa que compta amb més de 30 barques en tot l’arxipèlag, hauria de ser innecessària. Per desgràcia, però, no en podem prescindir. La quantitat de residus retirada la justifica plenament.
Fotografies: Martí Bisellach Rotger
