Na Francina ja ha trobat el bolígraf i diuen que és questió de dies que es publiqui el nomenament de na Maria Orts al BOIB. Idò enhorabona i que sia per la resta de la legislatura. O no?
 Feia temps que corria el rumor, però es veu que els companys de pacte pressionaren na Francina perquè era qüestionar-los de valent. Ella tenia el nomenament damunt la taula però no trobava el boli...
M'imagin que la conversa podria haver estat així:

-   És a dir, ella demana la meva dimissió aquí i vosaltres la premiau fent-la Directora insular.
-   És que el pacte en el Consell és una questió de quotes i aquesta direcció insular és buida i toca als Verds. No podem fer massa cosa…, però mira-ho d'una altra manera: te la llevam d'enmig i si alguna vegada la necessites ja farem que voti a favor. Tranquil, home, que la política va així.
-   Ben mirat, ara sols n'he de calmar un regidor que s'enfila per les parets. Amb l'il·lusió, i sobretot ganes, que li faria ser director d'algo!
-   De totes maneres ho retardarem una mica, que no es relacioni tant amb lo de Son Moll.
-   Bé, ja ho veurem!
 
Més o manco la cosa pogué anar d'aquesta manera.
 
Jo estic astorada! (en castellà, alfombrada). Fa un mes trobava que el seus comportaments eren del tot indignes: Demanar la dimissió, llavors dir que ella no havia demanat res, llavors que sí…



Els homes, que ja sabem com són, repetien de bar en bar la frase tan manida de que "els primers a abandorar els barcos són..."
Això fa mal, però ja sabem com són els homes, els seus pobres recursos i, sobretot, allò què es pot esperar d'ells.

El més fort que es comentà pel poble és que el "Fali" va anar a en Pep Gallego i li va dir que si recolzava na Maria com a batlessa fins el mes de juny, llavors les dues regidores el votarien com a batle pels dos darrers anys i..., en Pep, que a més de ser un vertader romaguer és persona fidel i de paraula, diuen que se'l va mirar de dalt a baix, per damunt les ulleres, i que passà un guster de dir-li que nanai de la xina (no vos ho contaré paraula per paraula, però creis-me que s'esplaià i bé, a part del sermó corresponent de lo lletja que era la seva postura..., i que, si no podia ser batle, què hi farem...)
Però això són coses que es diuen, na Cati troba que no hem de creures tot el que diuen pel carrer.
 
Eren moltes les que devers el mercat ens demanaven per què no dimiteixen? Hi ha gent que es demanava que si no estaven d'acord amb el funcionament del pacte, que fossin elles que el denunciassin i sen n'anassin! Caaa barret!!!
 
Na Bel ens ho va aclarir tot: ens va dir que volien que les cesassin perquè si se n'anaven pel seu propi peu quedaven amb una mà al devant i l'altra al darrere. En canvi si són cesades poden cobrar de l'atur abans de posar-se a fer feina. Jo no sé què pensar, tanmateix tots acaben guanyant d'una forma o l'altra.
 
No sé si eé ver, però també de Palma li degueren dir a na Maria:
-  Tranquil·la, endavant, que sempre et quedarà una Direcció Insular. 
-  I per na "Virgi"?
-  Alguna cosa trobarem. No passis ànsia, qualque cosa trobarem!
 
 
En aquells moments, abans d'arribar els Reis, jo pensava que s'havien fet el harakiri polític. Qui voldrà pactar amb elles?  Ningú voldrà anar amb elles ni fins al cap de cantó!, però ja veis que m'he errat de cap a peus, a una almanco l'han ascendit a "l'empresa"
 
N'Antònia diu que tot és d'allò més normal i ens recordà allò d'en Manolito, que deia "la política hace extraños compañeros de cama", i na Bel afegeix: "no s'apleguen que no s'assemblin"
 
Idò jo dic que qui es colga amb al·lots, compixat s'aixeca! O no?
 
L'única cosa que em fa ràbia és que donin lliçons d'honradesa i bona gestió. Ho dic pel comunicat que feren dient que les úniques àrees que funcionaven eren les seves... Si mu mareta les vés! Mira que m'ho tenia dit: "mai has de dir:  jo som, jo faig. Ja ho diran els altres". Perquè llavors t'agafen amb qualsevol renúncia o errada ( i errar és d'humans") i com es diu més comunament, l'has cagada.
 
Bo és que recordem quan na Virgínia va fer, una temporadeta, 72 hores de feina setmanals: 36 a Hisenda, els matins, i 36 els horabaixes a l'Ajuntament. Dos sous i el perjudici gratificat dels treballadors que havien d'anar a fer-li companyia. O com i de quina manera es varen convocar les proves de porter de l'IES. Em contaren que quan un va anar a demanar informació, la resposta va ser: "sols és per 6 mesos". I els requisits eren de pena, però alguna cosa havien de posar. Un cop feta la selecció, el Fali quedà segon. Un artanenc havia de ser! Fan un recurs i accepten ascensorista com experiència en electricitat. Quan m'ho contaren, tot d'una vaig pensar en allò de l'anunci: "aceptamos pulpo como animal de compañía". Però ja sabeu que xerrar per xerrar, a tots ens agrada  i cada un conta la processó segons li va.

Per tant, que Déu mos guard ca nostra, dels propis i dels esterns . Amén. Uff!

Per acabar de rematar-ho tot, na Juanita, quan ho ha llegit, ho ha trobat molt fort. I, sobretot, políticament incorrecte. Jo li vaig enflocar un " no siguis poma". Que dic qualque mentida? Quantes vegades has sentit a dir tot el que hi ha escrit? Jo som del parer que les xafarderies solen ser més certes que les veritats a mitges a les quals els polítics ens tenen acostumades. De totes maneres, si algú o alguna se sent ferit o ferida per qualque inexactitud, que m'ho faci saber i ja rectificaré. Que no em sap gens de greu. Ja ho sabeu: Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

També he de recordar-vos que a aquest mateix correu podeu fer-me arribar el concurs que tenim en marxa per a vosaltres lectors i lectores: qui serà el primer polític que dirà la frase "na Maria per sa cuina" a un plenari.

Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.





Un altre assumpte que tenia pendent. Quan en Joan Ferrer es va presentar com a candidat a la presidència del comité insular del PP de Mallorca, com a tercer en discòrdia i a instàncies den Delgado, tothom ho va veure amb certa simpatia. Alguns hi veren alguna estratègia oculta relacionada amb Madrid. Ara, mirau com són les coses:

En Pastor, batle de Manacor, igualment candidat, quedà a 18 vots de guanyar i ara parla d'abandonar el partit. En Joan nostre tengué més avals que vots. Què vol dir tot això? Que formava part d'una estratègia de l'aparell del PP per restar vots a en Pastor? I ara a Calvià diuen que el proper candidat a batle pel PP serà en Rami, que en Delgado té altres mires superiors (tot apunta al Consell). No ho trobau, tot plegat, una mica recargolat. El que passa és que amb tota la corrupció que els surt cada dia, aquestes altres coses passen desapercebudes. O no?

I per acabar, una mica de relax:

Temps de rebaixes: Mirau la d'El Corte Inglés. Així qualsevol hi guanya!



I aquesta carretera, què?, te delicte, eh!: Per posar-hi un radar, vaja!




Bon Carnaval!


na Maria per sa cuina