De sopar a dinar...i mentre el cos aguanti



No es posen d'acord sobre els anys que duen celebrant el seu pas per aquesta escola, sota la tutela del mestre Vicenç Nadal. Trenta-tres, trenta-quatre? Tant se val, ells es continuen reunint cada any, recordant amb una mica de nostàlgia un temps, tanmateix, irrecuperable i constatant que, en tot cas, a cada nova edició s'ha produït alguna baixa igualment irrecuperable. Sigui com sigui, s'han tornat a convocar per a l'any que ve. A veure si no en falta cap.


Cap Vermell ho te documentat des de l'any 2010:




Sempre amb el mestre Vicenç Nadal en el record. A l'arxiu de Bartomeu Melis Meyme, i publicat a la secció Girant l'ullada cap enrera, 1977, conta la seva jubilació:


MESTRE VICENÇ NADAL ES JUBILA

   Després de 34 anys al servei de l’Escola d’Orientació Marítimo-Pesquera, que ell va inaugurar el primer de setembre de 1943 i que ara, arribat a la seva jubilació es clausurarà, i com a pioner de l’ensenyança a Cala Rajada, el mestre Vicenç Nadal es retira.
   També es jubila, don Vicenç, com a secretari de la Confraria de Pescadors d’aquest port i, segons esmenten les cròniques, com a delegat local de l’Institut Social de la Marina. La Confraria li ret homenatge de comiat i agraïment. El substitueix Jaume Fuster Alzina.
   En el transcurs dels propvinents anys serà reconeguda a nivell corporatiu la figura de Vicenç Nadal Bosch, i l’Ajuntament li dedicarà una placa amb el seu nom al mateix carrer on, en vida, tengué el seu domicili i les portes sempre obertes a les inquietuds dels escolars i dels pescadors.
   Vicenç Nadal ens va precedir a “Correo de Mallorca” i a “Diario de Mallorca” com a corresponsal, amb el pseudònim de Nauta. Ell, juntament amb un altre mestre, Joan Llull Estades, fou el responsable que ens poguéssim dedicar a les tasques informatives i al periodisme local.




Fotos d'altres anys d'aquesta convocatòria:




2012



2013, la crònica d'aquest any deia: en van 23 de manera ininterrompuda...



2015





2016







2017



  

2018



L'escola sempre va estar ubicada damunt Can Diego (aleshores bar Miravista i avui restaurant El Cactus), en unes instal·lacions que ara ens semblarien molt precàries, però que en aquells anys resultaren suficients per a la formació bàsica dels infants de Cala Rajada. El fet que fossin tants els anys que aquella escola va romandre oberta i que a més hi assistissin tots els nins de 7 a 14 anys, fa que aquests sopars abastin un ventall molt ample d'edats, cosa que no és obstacle perquè es doni un grau molt alt d'empatia entre els assistents. I és que tots ells comparteixen el record entranyable del seu pas per una escola que va marcar les seves vides.

Això sí, com deim cada any, aquesta és una trobada amb data de caducitat, perquè els exalumnes van envellint i, clar, no se n'hi afegeixen de joves. Però, mentre el cos aguanti...