Una batlessa amb confiança i una mica acaparadora, regidors que demanen disculpes i una oposició que cerca el seu lloc.
per BTT & cia.

Ja fa mig any que va prendre possessió el nou govern presidit pel PP i tres mesos des que s'hi va incorporar Més per Capdepera. Tots els actors miren de trobar el seu lloc i marcar perfil i, de fet, es poden establir algunes conclusions.

La batlessa, Mireia Ferrer, ha guanyat confiança des que té una majoria estable. En els plens actua amb soltesa i amb una dialèctica més elaborada -enfront de les respostes més lacòniques que oferia al principi-. Se la veu més segura, també davant les envestides de Rafel Fernández. Es nota que té informació detallada de tot el que passa a cada departament -també d'aquells que gestiona Més- i, com diuen, la informació és poder.

Aquesta confiança, això no obstant, pot semblar excessiva en alguna ocasió, quan en els plens a vegades no deixa intervenir els seus regidors. Així va semblar en aquest darrer ple ordinari, a preguntes fetes per l'oposició a alguns dels regidors de l'equip de govern, tant del PP com de Més, on la batlessa va decidir contestar ella directament i passar per damunt el seu equip. No sabem si pensant que ella ho podia explicar millor o pel fet de voler assumir la responsabilitat del problema en qüestió. Veurem si és un fet puntual o si serà la tònica.

A Més per Capdepera, de moment, semblen contents. Creuen que la seva entrada a l'equip de govern s'ha notat en algunes qüestions importants: participació ciutadana, territori, festes i celebracions o llengua. Però també saben que són moltes les coses que varen prometre, quant a canvis, pendents de dur a terme, i quatre anys passen aviat. Els ecosobiranistes saben que un pacte amb el PP haurà sorprès a alguns dels seus votants, per molt que la seva assemblea hi votàs a favor de forma clara, i per tant són conscients que ho hauran de fer molt bé per repetir resultats.

El que sí que va sorprendre, en aquest darrer ple, és que alguns regidors de l'equip de govern demanassin disculpes per possibles errades, tot i que ens va semblar que, més que d'errades, es tractava de gestions sense el resultat desitjat. Va ser el cas de Manuel Filgueiras per no haver retirat els vehicles estacionats en alguns carrers durant les festes de Sant Antoni, o de Joan Campins per no haver estat a temps d'organitzar la festa de Cap d'Any a la carpa de la plaça dels Pins. No és habitual que els polítics demanin perdó, i per tant s'agraeix.

I l'oposició? Doncs sembla que cercant el seu lloc a l'escenari post pacte PP-Més. En el cas del PSOE, aquesta recerca del nou rol pareix evident. Poc té a veure el Rafel Fernández dels primers plens, quan encara confiava amb una moció de censura, amb el d'ara, ja conscient que el seu paper, excepte un miracle, serà el de liderar l'oposició tres anys i mig. Ha transitat des dels inicis de legislatura, hiperactiu i “canyer” contra l'equip de govern, a uns plens actuals on és més mesurat i amb un perfil més baix.

En qualsevol cas, Fernández és un gat vell i sap que el pacte PP-Més no serà un camí de roses tota la legislatura. Esperarà el seu moment. I per cert, que deu fer comptes tornar a ser cap de llista, en Fernàndez? N'hi ha que diuen que prepara el relleu en la persona d'Isabel Rodríguez, qui hauria substituït Claudia Troppa com a favorita en les apostes.

I el PI? Doncs després de mig any d'absència i de no saber res d'ells, finalment, en aquest darrer ple, varen com a despertar i agafaren el lideratge polític en el tema de la falta de places a les escoletes. No sabem si és la millor reclamació per fer-ne bandera, ja que és un problema que ve de lluny i que tant a l'anterior legislatura -on ells governaven- com a l'actual, els governants locals s'han vist incapaços, de moment, de trobar una solució. En tot cas, ja està bé que se sàpiga que hi són.

Tornant a les escoletes, n'Agustí Nebot ja no recorda que tengué tancada l'escoleta més d'un any. I qui diu Agustí Nebot diu....

per BTT