Actualment dos elements nous com el conill de xocolata i els ous de Pasqua s’han anat incorporant a les tradicions de les celebracions de Pasqua com una influència més arribada de fora. Però, d’on provenen aquests tradicions? Seguidament en trobareu una mica d’informació.
L’associació del conill amb la Pasqua es remunta a diversos segles enrere i té les seves arrels en l’antiga Europa. Originalment, el conill era un símbol de fertilitat i renaixement en la cultura pagana, i s’associava amb la deessa de la primavera Eostre o Ostara.
Amb l’arribada del cristianisme, l’Església catòlica va adoptar i adaptar moltes de les tradicions paganes en les seves celebracions religioses per a facilitar la conversió dels pobles pagans al cristianisme. La celebració de la Pasqua és un clar exemple d’això.
El conill va començar a ser associat amb la Pasqua a Alemanya en el segle XVI. En aquest moment, els nens alemanys decoraven nius amb pastura, palla i ous acolorits en anticipació de l’arribada de “Osterhase” o “conill de Pasqua”.
Segons la llegenda, el conill deixava ous de colors en els nius que els nens havien preparat la nit anterior.
La tradició es va estendre per Europa i, a mesura que els colons europeus es van traslladar a Amèrica del Nord, també van portar costum dels ous de Pasqua i el conill de Pasqua.
En l’actualitat, la figura del conill de Pasqua és una de les més populars i recognoscibles en les celebracions de la Pasqua a tot el món. En alguns països, es creu que el conill de Pasqua lliura cistelles plenes d’ous, dolços i altres regals als nens durant les festivitats.
La tradició dels ous de Pasqua
La tradició dels ous de Pasqua és un costum que es remunta a molts segles enrere i que té les seves arrels en diverses cultures antigues. En l’actualitat, aquesta tradició se celebra a tot el món i és considerada un símbol de la resurrecció de Crist, el renaixement i la fertilitat.
Orígens
Un dels orígens més antics dels ous de Pasqua es troba en l’antiga Pèrsia, on se celebrava l’arribada de l’equinocci de primavera amb un festival anomenat “Nowruz”. Durant aquest festival, els ous eren decorats i regalats com a símbol de la fertilitat i la vida nova.
Els antics egipcis també utilitzaven els ous en les seves cerimònies religioses, on es creia que representaven la vida eterna. Els ous eren decorats amb colors brillants i s’oferien com a ofrenes als déus.
A Europa, la tradició dels ous de Pasqua es remunta al segle XIII. Els cristians ortodoxos russos, per exemple, decoraven ous durant la Setmana Santa i els hi regalaven als seus amics i familiars com a símbol de la resurrecció de Crist. A més, l’ou també simbolitza la fertilitat i la renovació. Durant la primavera, la naturalesa es desperta després de l’hivern i les plantes i animals comencen a créixer i reproduir-se de nou. L’ou, com a símbol de la vida i la fertilitat, es converteix en un símbol adequat per a la celebració de la primavera i la Pasqua.
El costum d’amagar ous decorats en la naturalesa es va originar a Alemanya, on es creia que els conills ponien en els camps perquè els nens els busquessin durant la primavera. Aquesta tradició es va estendre ràpidament per tota Europa i, amb el temps, es va convertir en una part integral de la celebració de Pasqua.
Eva Remolina – AMIC
