Tots els qui ens movem al voltant de l'escriptura sabem, tot i que no els hem vist mai, que hi ha uns follets bojos que són capaços de destroçar-te el millor text. De fet no hi ha llibre sense una errada o tota una declaració que s'anomena fe d'errades.
D'errades n'hi ha de tota casta. En quan a les ortogràfiques pode diferenciar les que afecten a l'ortografia natural (omissió o confusió de fonemes f – z, p – d) i d'altres d'ortografia arbitrària (aquells que impliquen el coneixement i la correcta aplicació de les normes d’ortografia. Normes que es van aprenent i que per tant, no segueixen una natural relació grafema – fonema). Un tercer apartat serien les errades mecàniques (teclejar una tecla en lloc d'una altra veïnada). I llavors hi ha allò que anomenam lapsus, parapràxia o acte fallit.

Els actes fallits són comportaments anormals d'un subjecte que falla en alguns actes que habitualment fa de manera correcta. En aquest cas, l'encarregat de les xarxes socials municipals ha d'escriure cala Rajada i està pensant en una cagada i, inconscientment, substitueix una paraula per l'altra.

Al llibre Psicopatologia de la vida quotidiana (1904) Freud establí un nexe d'unió entre els actes fallits i l'inconscient, així com una relació entre aquests actes fallits i diversos mecanismes de defensa o mecanismes substitutoris de la satisfacció. Aquests errors poden ésser causats per distracció, cansament o excitació i, segons Freud, són manifestacions emmascarades de desigs inconscients.

L'errada fou substituïda al cap de poc temps, però les captures de pantalla són traïdores i un lector ens ho va fer arribar. La notícia, com a tal, no passa de l'apartat de xafarderies.

A saber en quina cagada estaria pensant! Era municipal? Pensava en la brigada?




I no és l'única errada... també surt CAPDEPERRA enlloc de Capdepera. Ja ho hem dit "errar és humà".