Us oferim la segona part d'aquesta impressionant ruta pel Pirineu d'Osca. 

ETAPA 4 / 26 d’agost 2020
DESCOBRINT CAMBALÈS I  MARCADAU

REFUGI DE LARRIBET > PORT DE LA PEYRE DE ST MARTÍN > COLL DE CAMBALÈS > REFUGI DE MARCADAU (WALLON)
18,2 KM / +1.230 M / -1.420 M

Des del refugi de Larribet ens toca baixar cap  la cruïlla de Doumblas, per a iniciar una llarga  etapa amb forts desnivells. De bon matí  baixàrem per la vall de Larribet i, en arribar a la vall del riu Arrens, van haver de fer una forta remuntada per enllaçar amb el camí que puja fins el coll del Port de la Peyre de Saint Martín.  

 

Aquesta pujada és constant, alternant trams més o manco suaus, amb costers amb prou desnivell. Abans d’arribar al coll passàrem pel llac de Remoulis, que veiem des de dalt. 









Poc abans d’arribar al Port de la Peyre de Saint Martín (2295 m) trobam un trencall  cap a l’esquerra, que hem d’agafar. Ja que hi érem allà ens apropàrem al coll per a veure l’altra vessant (de fet si haguéssim seguit, en poc temps podríem arribar al refugi de Respumoso ).





Però agafaren el desviament del camí de Cambalès, amb unes pendents més fortes i rossagueres  que entorpeixen el ritme. Aviat,  passàrem sota el coll d’Azun (molt evident, però estàvem avisat d’evitar-lo!) i  enfilàrem la dura pujada del coll de Cambalès ( 2706 m)  que posà a prova la nostra resistència.  Poc a poc anaren guanyant alçada i a la fi arribaren al punt més al de la ruta del dia. A dalt hi havia una mica de cobertura, així que, mentre descansàvem aprofitàrem per telefonar (durant la ruta n’hi ha poques zones amb cobertura pel mòbil), uns ho aconseguirem i altres no.

Des del coll  el paisatge és espectacular, amb vistes als llacs de Cambalès i del massís de Balaïtous .

El camí de baixada és per un caos de blocs granítics. Tot d’una que iniciàrem la baixada i per evitar una mica la calor, a l’hora de dinar, acabàrem aferrats a un parell de blocs aprofitant la poca ombra que ens podien oferir. En haver dinat seguírem la baixada un tant caòtica entre grans pedres i fites que despistaven més que orientar.



Al final decidírem aprofitar una llarga clapa de gel per baixar un tram, fins que trobàrem unes fites que marcàvem un sender  més o manco clar.

Un bocí  incòmode que, en arribar a la zona dels llacs, se tornà una mica més suau i còmode.  Ens aturàrem devora un  dels llacs que voreja la ruta per descansar.  Tinguérem la visita de les ovelles que deuen estar acostumades ja que no tenien gens de por i es deixaven acaronar.

La ruta ens oferia un ambient típicament d’alta muntanya ( la llarga baixada ens du varis quilòmetres per damunt dels 2000 metres)  entre els llacs, les praderes d’herba, els rierols i al fons la vista del Vignemale i la vall de Marcadau. Tot plegat un  espectacular paisatge característic de la vessant nord dels Pirineus, de fet som al cor del Parc Nacional des Pyrénées.





Pel camí  ens creuàrem amb uns pastors que pujaven a cercar el ramat. En Joan els comenta on els vàrem veure, vora els llacs.

Per acabar la etapa encara ens quedava la baixada del darrer trams del barranc de Cambalès, travessant un bosc de pins negres espectaculars fins arribar al Pla de La Gole, on hi ha una ermita (punt de trobada) i el refugi de Marcadau (Wallon) en obres.  Toca dormir en un campament improvisat i hem d’esperar a l’ermita, així que aprofitàrem per afer uns estirament i descansar.

En arribar la monitora, recollirem aigua del grifó del refugi i ens dirigírem a les tendes de campanya que havien muntat (com érem a un parc natural, cada dia les havien de muntar i desmuntar). Organitzades les tendes i els sacs de dormir sopàrem damunt un roc una sopa instantània, un plat de pasta rehidratat (no resultà gens dolent) i pinya en almívar. Tot molt ben organitzat per una monitora i un monitor molt atents i simpàtics.

Com estàvem ben cansats dormirem com angelets.

 

ETAPA 5 / 27 d’agost 2020
CAP EL GRAN VIGNEMALE

REFUGI DE MARCADAU > PONT D'ESPAGNE > LLAC DE GAUBE > REFUGI DES OULETTES
16,1 KM / +820 M / -540 M

Després d’aixecar-nos, berenar i recollir les tendes de campanya, iniciàrem la primera etapa de la ruta que ens havia de dur al Pont d’Espagne.

L’etapa comença amb una baixada suau i còmoda pel vall de Marcadau, pel mig d’un frondós bosc i sempre a la vorera del riu del mateix nom. En passar pel refugi en obres, observàrem el cartell informatiu del que serà la reforma i aprofitàrem per agafar aigua.
 

El camí ample ens permet dur un bon ritme, aturant-nos de tant en tant per a gaudir del paisatge. De tant en tant n’hi havia una pujadeta o una baixada més pronunciada però molt curta. Així, quasi sense adonar-nos arribàrem a un tram asfaltat (prop d’uns aparcaments) , però aviat poguérem tornar a fer camí i arribàrem al Plateau du Clot on hi ha un refugi (Refugi Chalet du clot, 1522 metres)  i poc més endavant un telecadira que du al llac de Gaube.



Seguirem caminant una estoneta curta i arribàrem al Pont d’Espagne, una mena de punt de trobada turístic, amb una gentada. Però el lloc (al que se pot arribar en cotxe) s’ho paga. Aquí es troben els rius que venen de Mercadau (d’on venim nosaltres) i el de Gaube (cap a on hem d’anar), amb impressionants salts d’aigua i passarel·les  per poder veure els rius encaixonats des de dalt. Com hi ha una Hôtellerie-restaurant amb terrassa aprofitàrem per a fer un refresc. Allà compareixen altres companys excursionistes amb els que hem coincidit a altres etapes i ens comenten que ve mal temps i abandonen la ruta.

Des del mateix pont surt un camí, molt transitat (que ens aconsella a dur mascareta), que puja amb molta pendent cap el llac de Gaube. La pujada travessa la vall de Gaube, entre pel mig del bosc, que ens protegeix del sol.

Arribats al llac, ens dirigírem a la Hôtellerie on teníem una taula reservada, com a deferència de 3000 Ibones. Així que dinàrem a taula posada amb vistes del llac i del massís del Vignemale al fons. Gairebé a punt d’acabar, compareixen altres companys de ruta. 

Continuàrem la marxa voltejant el llac. Com hem dit les voreres del llac són plenes de gent de totes les edats (gent gran, famílies amb nens petits, colles de joves...). Malgrat la calorada que feia, iniciàrem una llarga pujada que ens permeté guanyar alçada alternant trams més o manco suau amb altres de forta pendent.  Prop del llac encara travessàrem una zona arbrada amb salts d’aigua i cascades, però aviat passàrem a zones de praderies vora el rierol de els Oulettes de Gaube.

Hi passàrem per l’impressionant  cascada d’Espumouse (1949 metres) i aprofitàrem per a fer-nos fotografies.





Poc abans d’arribar al refugi passàrem per un tram planer conegut com les Petites Oulettes.  Superat un contrafort arribàrem al refugi de Oulettes de Gaube (2151 metres), un dels refugis amb millors vistes del Pirineu francès: El Vignemale i les restes del seu glacial.

Com el refugi no disposa de dutxes, acabem fent un capfico al rierol (fred, fred, fred...!). Mentre esperàvem  per dinar vam fer un piscolabis a la magnífica terrassa. Mentre, el temps empitjorava i els núvols començàrem a tapar els cims. Del refugi el pitjor: el sopar.

Acabats de sopar i fer una mica de xerrada amb els altres caminaires, anàrem a dormir ja que ens havien d’aixecar molt prest per mor del mal temps que pronosticaven.
 

ETAPA 6 / 28 d’agost 2020
EL CIRCO DEL ARA, AIXÒ S’ACABA

REFUGI DES OULETTES > PORT DELS MULOS > CIRC DE L’ARA > BALNEARI DE PANTICOSA
15,5 KM / +1.065 M / -1.530 M

De bon matí, encara fosquejant, començàrem la darrera etapa entre núvols i boires. Un missatge ens demanava que fessin via en fer l’etapa per motius metereològics (previsió de fortes pluges puntuals).

El recorregut arranca per la banda dreta de les Oulettes en direcció al glaciar amb l’espectacular cingle de la vessant nord del Vignemale que apareixia i desapareixia amb les boires matinals. Amb els frontals encesos iniciàrem el camí  de pujada cap el Ports de los Mulos (2584 metres), un recorregut conegut per alguns de nosaltres d’altres caminades.

Mentre pujàvem, ens començà a ploure intermitentment (quatre gotes) i ens obligà a posar-nos els protectors de motxilles i roba impermeable... i a llevar-nos-les. Una mena de “posa i lleva” constant.

Amarats en suor arribàrem al port ( que fa de límit de França i Espanya), i just a dalt ens caigué una breu calabruixada. Afortunadament atura i, amb bones, començàrem la delicada baixada perquè el sòl relliscava.  Afortunadament poguérem gaudir del circ de l’Ara, un conjunt de crestes que tanquen la vall.

El circ de l’Ara és un espai salvatge on neix el darrer riu verge dels Pirineus: el riu Ara.

Iniciàrem una baixada per la vall,  per la banda dreta del riu, fins a connectar amb el GR11 en un lloc on es creuen dos barrancs. Intentàrem no perdre alçada i deixàrem el camí per travessar un tram i agafar el camí  més amunt de la cruïlla. Abans d’iniciar la pujada pel GR11, aturàrem a fer una mossegada i beure aigua. Ens ajuntàrem tres grups diferents que fèiem la mateixa ruta (mantenint les distàncies) i  en reiniciar el camí, cada un du un ritme i ens separàrem.

 Iniciàrem una segona pujada, primer per un caminoi que voreja el riu Batanes, superant alguns contraforts i després per trams de pedreny prou incòmodes. Afortunadament no plou.  Prop del Puerto Viejo de Brazato ( 2566 m) vorejàrem els petits Ibones deros Batanes i enfilàrem el darrer tram de pujada per una zona de blocs de roca.

A dalt del port tornaren a caure quatre gotes i una breu calabruixada, així que l’aturada és mínima i seguírem, fent una baixada per un tram pedregós. A la dreta poguérem admirar els Ibones  dero Perforau que el camí voreja a certa alçada. És un lloc amb magnifiques vistes dels tres-mils de Panticosa: Argualas, Alga i Garmo Negro.

Després d’aquests ibons hi ha una baixada molt pronunciada, cap el gran Ibón de Brazato, que també vorejàrem.  Passat el dic ens aturàrem a dinar, a vora del camí.  

Ja només ens quedava una baixada llarga, molt llarga, amb interminables ziga-zagues que suavitzen la baixada contínua fins el balneari de Panticosa.  L’arribada és per l’edifici en runes de la font i en poc moments trobàrem el cotxe. 

Arreplegàrem unes coses i demanàrem informació al balneari on tenim una reserva. Com vàrem arribar molt abans d’hora, anàrem al Refugio de Piedra a fer un refresc amb els altres companys de ruta que van arribant.





Com a final d’etapa gaudírem d’un circuit a les “Termas de Tiberio”.  Un bon premi de final de ruta.

Del balneari sortírem totalment relaxats i partírem cap a Sallent de Gállego. Tornàrem el localitzador Garmin,  comentàrem com havia anat la ruta als organitzadors, anàrem a l’hostal i férem un volt pel poble, per a fer temps per sopar.

Dia 29 d’agost. De tornada a casa.

El darrer dia ens aixecarem d’hora, ja estàvem acostumats, i esmorzarem al mateix hostal. Carregàrem el cotxe i partírem a fer una mica de turisme.

Primer visitàrem el poblet de Lanuza devora el llac del mateix nom. Un poblet amb totes les cases restaurades.

Seguírem cap el poble de Sandinies. Molt bonic, punt de sortida de vàries excursions. Voltejàrem pels carrers plens de cases blasonades i pujàrem al parc/mirador de Las Eras on hi ha un búnquer.

La propera aturada va ser a Jaca, on visitàrem la catedral, passejàrem pel barri de vianants, el castell ...

De camí a Barcelona ens aturàrem a un restaurant de carretera (per cert dinàrem molt be!). Tot seguit continuàrem fins l’aeroport, arribant amb prou temps. La sortida i arribada de l’avió, puntual i els aeroports buits.

Una ruta impressionant, amb uns companys de ruta fantàstics que van fer d’aquest viatge inoblidable. Van fer la ruta Joan Palerm, Pedro Sánchez, Toni Alcántara, Toni Servera i Paco Galian.

La ruta esta organitzada per 3000Ibones, si us animeu  a www.3000ibones.com podeu trobar tota l'informació d'aquesta i altres rutes per la zona. Nosaltres els vàrem trobar molt seriosos, oferint molta informació i seguiment de les rutes.