Ibón: Als Pirineus, llac d’origen glacial. En català: estany.
A les darreries d’agost (del 22 al 28 ) un grup de caminaires que habitualment sortim a fer itineraris de muntanya fora de Mallorca, enguany vam decidir tornar a Pirineus per a fer la ruta dels 3000 Ibones, al Pirineu d’Osca.
Dia 22 d’agost 2020. Arribada a Sallent de Gállego.
La sortida, ben matinera, cap l’aeroport, vol a Barcelona, lloguer de cotxe i tira milles cap a Pirineus. De camí una mica de turisme. Aturada a berenar (ai, aquesta botifarra amb ceba confitada!) i autopista de Lleida i Osca.
Passem de llis per Lleida, fent la primera aturada a Osca, on férem un volt pel casc antic. Deixàrem el cotxe a prop de la plaça de bous i enfilàrem cap a la catedral. La catedral començà a construir-se al segle XI, però l’obra no s’acabà fins un parell de segles més tard, a la mateixa plaça de la catedral es troba l’Ajuntament, un bell edifici del segle XVI. Passejant pel casc antic, amb els carrers peatonals buits, visitaren San Pedro el Viejo (s.XII) i església de San Lorenzo (s. XIII).
DE nou en ruta decidírem apropar-nos a Sallent de Gállego però visitant pobles del voltant, una mena de ruta pel romànic rural: Senegré, Oliván, Orus , Biescas...
A Sallent cercàrem l’hostal i assistirem a la reunió on ens informaren de la ruta i ens lliuraren el mapa de la zona i un localitzador. Tot molt ben organitzat, per 3000 Ibones (www.3000ibones.com). 
Amb el sopar i un volt nocturn pel casc antic del poble acabàrem la jornada. L’endemà ens havíem d’aixecar prest!
ETAPA 1 / 23 d’agost 2020
Pels grans ibons. Del Balneari de Panticosa al refugi de Respomuso
BALNEARI DE PANTICOSA > BACHIMAÑA > COLL DE TEBARRAY > REFUGI DE RESPOMUSO
14 KM / +1.370 M / -870 M
Aixecats de bon matí vam cercar un forn pe poder fer un cafetó i una pasta. Compràrem pa, un poc de formatge i companatge, i... cap a Panticosa manca gent!. El gran pàrquing del balneari estava pràcticament buit i just després de deixar el cotxe, carregats amb les motxilles començarem la pujada que arranca de la Casa de Piedra, el refugi del Balneari de Panticosa. 
Des del Balneari de Panticosa el camí tot és pujada pel GR-11. El camí discorre entre grans blocs de granit i bells salts d’aigua, amb miradors, passatges estrets i racons que convidaven a aturar i fer-se una fotografia. Malgrat no haver gaire dificultats, hi trobaren alguns trams equipats amb cadenes, com la cuesta del Fraile.
A mig camí trobàrem el refugi de Bachimaña (2197 metres) , estratègicament situat vora l’ibon homònim (realment són dos, l’inferior vora el refugi i el superior, més gran, amb una característica illeta enmig). Ens apropàrem al refugi, fent una curta pujada, per a descansar una estona i veure el tram que havien fet des de la seva terrassa.
De tornada al camí, vorejàrem el gran ibón de Bachimaña i seguírem pujant suaument cap als Ibones Azules situats sota els Picos del Infierno, un racó preciós. 
El camí segueix pujant amb major pendent fins arribar al Cuello del Infierno (2722)m) des d’on es veu l’Ibon de Tebarray. 
Seguint per la part dreta de l’ibón, a mitja alçada, arribàrem al coll de Tebarrey o de Piedrafita (2765). La pujada és incomoda i aspra, especialment al final, havent de grimpar un poc. La baixada del coll és per una canal equipada amb un cable que facilita el descens. Cal anar amb molta cura.
Al final de la canal el camí es suavitza i la baixada ens du per Liena Cantal al gran Ibón de Respumoso on es troba el refugi que és el nostre fi d’etapa. La baixada de Liena Cantal ens mostra el majestuós pic Balaïtous i Les Frondielles. Arribats al refugi, davant nostre es veia el Circ de Piedrafita. 
El paisatge que voreja el refugi de Respumoso (2208 metres) des de la seva terrassa, mentre preníem un refresc, és magnífic. 
A les 16,30 ja érem al refugi. Després de les rutines de dutxa, rentada de roba i sopar, anàrem a dormir aviat. L’endemà a les 6,30 tocava aixecar-se.
ETAPA 2 / 24 agost 2020
TRAVESSA PER OSSAU. Del refugi de Respumoso al de Migouélou.
REFUGI DE RESPOMUSO > COLL D'ARRÉMOULIT > LLAC D'ARTOUSTE > COLL D'ARTOUSTE > REFUGI DE MIGOUÉLOU
16,5 KM / +1.201 M / -1.059 M
Esmorzàrem a les 7 i amb els primers raigs de sol il·luminant els cims de les muntanyes iniciàrem la ruta, seguint el GR-11, baixant suaument cap a un extrem del llac. Just vora el dic de contenció hi ha una cruïlla, agafàrem un ramal cap a la dreta (ignorant el que baixa cap a la vall). És un sender còmode que sense perdre alçada voreja una de les vessant de la vall. 
El camí gira cap a la dreta i descendeix cap el llit del riu Arriel, vora un salt d’aigua passàrem per un estret i assolírem el barranc on es troben els ibones d’Arriel Bajo que vorejàrem per la dreta, envoltats d’un paisatge d’una gran bellesa. Després d’una curta pujada arribàrem als ibones d’Arriel Alto. Un espectacular paratge envoltat pels pic Arriel, Palas i el Balaïtous.
Abans de fer la pujada cap el coll d’Arrémoulit ens aturàrem a fer una mossegada, descansar i admirar el paisatge tombats a un bucòlic prat d’alta muntanya. La pujada al coll ( 1423 m) és curta, però intensa. A dalt del coll es troba la frontera entre Espanya i França, a més és obligada una aturada per a fer-se algunes fotografies.
La baixada fins els llacs d’Arrémoulit resulta un xic incòmoda, ja que es tracta d’un tram pedregós, enmig de grans blocs de granit. Abans d’arribar al refugi férem una aturadeta.
El refugi d’Arrémoulit es troba ben a prop del dic de contenció, que travessàrem . Al final del dic trobàrem dues rutes per baixar cap el gran llac d’Artouste. Per errada no seguírem la baixada prevista (una baixada directa i ràpida per còmodes ziga-zagues) i ens complicàrem per una variant més atractiva. Vorejrem la paret del Pic del llac d’Arrious per l’anomenat passatge d’Orteig. Primer férem una breu pujada i el camí ens dugué al bell mig d’una paret que hem de travessar per una estreta cornisa, això si, protegida per un cable. Amb cura férem aquest tram, aeri i espectacular, que ens dugué al llac d’Arrious, on trobàrem una parella que ens confirma la ruta de baixada. Al coll d’Arrious (2254 m.) aturàrem a dinar. Férem un mos i iniciàrem la baixada, sense cap entrebanc fins retrobar el camí que ens dugué al llac d’Artouste, que vorejàrem per l’esquerra a bon ritme ja que ens quedava un bon tram de camí.
Al final del llac (dic) trobàrem una cruïlla, on girant cap a la dreta trobàrem els camí que puja cap els llacs de Carnau. Primer fent una lleugera pujada, i seguint la vessant del Pic de Lic durant una bona estona fins un punt que decididament puja fins els llacs (davant vèiem el curiós trenet que puja al Llac d’Artouste). Es tracta d’una pujada amb molta pendent i en arribar als llacs aturàrem descansar.
Pensàvem que érem a dalt però no... encara ens quedava una altra pujada fins el coll d’Artouste (2472 m.). Primer una llarga rampa pel pedreny i després un tram amb molta pendent ens du al coll, la darrera gran pujada de la jornada.
El coll d’Artouste ens ofereix una magnífica vista del llac de Migouélou i del refugi. La baixada més o manco còmoda, amb moltes ziga-zagues, però com anàvem una mica cansats i se’ns va fer llarg. Arribats la vorera del llac només ens quedava vorejar-lo per arribar al refugi de Migouélou (2278 m.), el nostre final d’etapa.
Arribats iniciàrem les rutines de dutxa, rentada de roba i sopar. Cal dir que als refugis francesos se sopa a les 19 hores. Com cada dia ens anàrem prest al llit i dormírem com rabasses.
ETAPA 3 / 25 agost 2020
Del refugi de Migouélou al de Larribet
REFUGI DE MIGOUÉLOU > PLAN D'ASTE > LLAC DE SUYEN > DOUMBLAS > REFUGI DE LARRIBET
11,2 KM / +760 M
Tornem a fer l’esmorzar ben prest, però més per evitar la calor del mig dia que perla ruta, ja que l’etapa és de les curtes. El camí arranca del refugi i va per la base del dic del llac. Un dic amb unes formes curioses. En acabar el lic arribàrem a una cruïlla amb un camí que puja cap el coll d’Hospitalet i el nostre que baixa cap el Plan d’Aste.
I resulta una baixada llarguíssima per una immensa vessant de gairebé 1000 metres i innombrables corbes. Des de dalt es veu la vall al fons i el camí que després hem de fer de pujada. Així que camina, caminaràs seguírem la baixada tranquil·lament primer per les praderies i més a baix, pel bosc. Al final arribàrem al Plan d’Aste on hi ha un primer aparcament i el riu Arrens. Aturàrem vora el riu per a fer un mos i pujàrem a un segon aparcament on hi ha recollida de fems ( aprofitàrem deixar els nostres residus, ja que als refugis no es poden deixar). Visitàrem el punt d’informació amb un centre d’interpretació i ens férem uns fotografies a l’inici de la pujada que arranca per un frondós bosc.
La pujada va per un ample camí, devora el riu Arrens. La pujada és contant però suau. Vorejàrem el llac de Suyen i arribàrem a una cruïlla on hi ha una caseta que aprofita una pedra, a la zona coneguda com Doumblas, que també compta amb vàries cascades. 
Des d’aquest punt deixarem el camí ample per a fer una pujada amb més pendent pel Ruisseau de Larribet. Afortunadament en arribar a un paratge anomenat La Claou el camí se suavitza. En un gorg aturàrem a fer un mos i ficar els peus en remull. Una estona per descansar i encarar el darrer tram fins el refugi de Larribet (2072 m.). A la dificultat de la pujada s’afegeix la calor, així que cada un agafa el seu ritme i cap a dalt manca gent.
Arribàrem al refugi a l’hora del dinar i ens deixaren fer-ho a una mena de reservat del menjador, passaven de solejar-nos a la terrassa. Els refugi es troba sota el massís del Balaïtous i el pic Palas, envoltat de grans parets granítiques. Realment ens trobem a l’altre costat de la ruta que férem ahir pels Ibones d’Arriel.
Al refugi dinàrem com a senyors, a taula i amb cerveseta artesana dels Pirineus. Després de la sobretaula un parell decidírem explorar un poc (tota la tarda al refugi ens semblava massa temps!). Així pujàrem per un sender cap els llacs de Batcrabère, passant per la bretxa de Garenère.
De tornada una bona dutxa i esperar el sopar, mentre parlàvem amb altres senderistes que feien ruta i que a havíem coincidit a altres refugis. Aquest refugi va ser un dels que més ens va agradar, tant per les instal·lacions, com pel bon sopar que ens oferiren i la simpatia de les joves que el regentaven.
