3a etapa. Dia 23 d’agost de 2016

Refugi de Pineta a Espuguettes. Ruta de 14,96 km. Desnivell +2009 m. Desnivell  -1041m.

Es tracta d’una altra dura i preciosa jornada de muntanya en estat pur. De bon matí sortírem del refugi i, vorejant el riu, iniciàrem la ruta passant pel càmping i el parador de Pineta. La primera part és planera però aviat arribàrem al bosc on el camí comença a enfilar-se, però també ens ofereix magnífiques vistes de les cascades del Cinca, el circ de Pineta  i tota la vall de Pineta.







Sortits del bosc començàrem una sèrie de ziga-zagues que sembla no tenir final. La llarga i feixuga pujada ens du al balcó de Pineta. Cada un dugué el seu ritme i vam fer vàries aturades. Al balcó ens retrobàrem i férem una mossegada gaudint de la vessant nord del Mont Perdut i la seva glacera.







Les vistes impressionen i aprofitàrem per a fer-nos fotografies. En direcció al refugi de Tucarroya, passàrem per un caos de roques (morrena del glaciar) i després d’una suau pujada arribàrem al llac de Marmorés on aprofitàrem per a fer un capfico i dinar (amb l’aigua ben gelada!).









Vorejàrem el llac i pujarem la bretxa que du al refugi de Tucarroya (2700 m) , una pujada amb molta pendent però, afortunadament, curta.



 



La baixada per l’altre costat és ben delicada, la forta pendent i el rocam no ajuda.





Baixàrem amb seny de bístia vella fins a arribar a un collet que marca el fi de la baixada de Tucarroya. Passat un altre caos de roques, seguint les fites, arribàrem a un sender que ja albiràvem des de dalt i que segueix la corba de nivell fins arribar prop del coll Ourquettes d’Aran (2471 m).

 

Per arribar al coll, salvàrem el desnivell amb un parell de llargues ziga-zagues que se van acursant així com arribàvem a dalt. Al coll se’ns obre una nova panoràmica espectacular amb el Plateau de Cardous i el refugi d’Espuguettes al fons.







La baixada al refugi se’ns va fer molt llarga (en part pel cansament de caminar tot el dia). Al voltant del refugi hi ha cavalls, ases, vaques, ovelles...allò semblava una granja! I...sorpresa, no hi ha dutxes! Acabàrem rentar-nos a bocins en una font exterior. Això sí gaudírem d’una habitacions per nosaltres amb unes vistes... Després del sopar compareix l’amic gaditano, en Miguel, a la mala hora... ja pensàvem que no arribaria.

4a etapa. Dia 24 d’agost de 2016

Refugi d’Espuguettes al refugi de Grange d’Holle. Ruta de 9,85 km. Desnivell +353 m. Desnivell  -302m.

Etapa de relax, una tirada curta de baixada cap a Gavarnie, per després pujar al proper refugi de Grange d’Holle. 

La sortida del refugi d’Espuguettes, en direcció a Gabarnie, comença amb una forta davallada pels prats de muntanya. Després de baixar un bon tram, abans d’arribar al bosc, ens trobàrem un cartell indicador cap el circ de Gavarnie.





A partir d’aquí el sender baixa suaument fins l’Hotel du Cirque, passant per tot un seguit de balmes, cascades (amb poca aigua) i arbres de grans dimensions. Resultà una passejada molt agradable.





 

A l’Hotel uns decidírem anar a veure el Circ de Gavarnie i d’altres quedar esperant a la terrassa. Així que pujàrem a la gran cascada juntament a una gernació de caminaires de totes les edats que decidiren fer el mateix.

Sota la cascada férem un mos i iniciàrem la baixa a correcuita, ja que no volíem fer esperar massa als qui no havien pujat. Després d’un breu descans tots junts baixàrem cap el poble per un còmode i ample camí.

En el poble cercàrem un lloc per dinar ( i trobàrem un de bo!) i descansar una estona. Panxa plena marxàrem cap el refugi, però abans visitaren l’església del segle XII (molt reformada) que conté algunes peces interessant.

 

 
La pujada al refugi és relativament suau, vorejant la carretera, fins un pàrquing de caravanes situat sota un gran monument de la Verge que domina la vall.

El refugi te molt bones vistes i unes instal·lacions molt còmodes ( I dutxes!!!) i com teníem molt de temps fins el sopar férem bugada, férem “pilates”, badàrem pels voltants i jugàrem a cartes ( a més de veure tots els llibres de fotografies de la biblioteca del refugi). Sembla mentida el que dona de si una horabaixa lliure!!!