Passejant pel bosc màgic.
Itinerari : refugi d’Estagnous (2245) – Col de Pecouch (2462) – Estany de Milonga (1959)– Cap Lause – Cabana de Agran - Maison de Valièr (centre d’informació Ribérot)
Temps: 5-6 hores
Desnivell: + 262 m. i – 1522 m.
Etapa senzilla, amb llargues baixades. Desdejuni senzillet, però suficient. No frissàvem i començàrem amb una sessió fotogràfica i una xerradeta amb el guarda del refugi. Nosaltres férem la ruta “normal”, però n’hi ha una altra d’alternativa, més senzilla, aconsellable en cas de boira. Descartada la pujada al mont Valièr per la boira, seguírem la ruta prevista, que s’iniciava amb una pujada al coll Pecouch de 2462 metres.
El camí comença just darrere el refugi i travessa unes zones de grans pedres granítiques, planeres, i alguna clapa de neu. De vegades, més que un camí sembla un xaragall. Tot està ben senyalitzat, amb fites i senyals grogues. 
No tardàrem gaire a arribar al coll. Altra vegada, les vistes resultaren espectaculars: el mont Valièr (que es tornaria omnipresent tota la jornada) amb el seu capell de núvols, el mont Valionet, pic Pomebrunet, coll de Cruzon i la muntanya Alta Serra, coronada per una filera de puigs arrenglerats (Pic Lampau, Omar Roüge, Tuc des Escarlettes, Tuc de la Mess, Cap d’Auternac...). A l’altre costat del coll es troben el preciós Cap de Ponech i el pic de Trèmul, que constitueixen una carena molt elegant.
La baixada del coll es fa creuant grans llosses de granit, amb una lleu inclinació (Les Lanzets). Estàvem en ple desglaç i hi havia aigua per tot: xaragalls, rierols i salts espectaculars. 
Passat el primer tram del descens, ens aturàrem a berenar amb vistes al llac Milonga. Calia aprofitar les vistes, ara que en teníem! A baix tot era boira.
La baixada fins al llac és prou pronunciada, amb zones de caos de roques. De tant en tant trobàrem uns curiosos botadors de ferro amb forma de sola de bota.
Des del llac, el sender és més evident i fàcil. Primer puja suaument i després, sense perdre alçada, creua diferents barrancs. Arribàrem a un trencall del camí (Cap de Lauses) i seguírem tot dret, enmig de la boira. Prest arribàrem a la cabana des Taus (1890 m) on ens aturàrem a fer un glop d’aigua, i continuàrem la ruta, amb una lleu pujada. 
Després creuàrem una llarga cresta (tancat d’ovelles) fins a una bifurcació amb senyals indicatives del GR10 (1892 m). Agafàrem el caminoi de l’esquerra que baixa amb una sèrie interminable de ziga-zagues cap a la vall de Riberot.
Ens creuàrem amb una parella que pujava amb dues mules carregades. Ens comentaren que volien fer una acampada al llac i pujar als cims de les voreres.
Durant la baixada travessàrem alguns rierols que queien precipitadament cap a la vall.
Just arribar al bosc, ens aturàrem a dinar sobre unes roques que s’enfilaven cap al buit. La baixada pel bosc va ser espectacular. És tractava d’un dens bosc de feixos i castanyers, d’un color verd brillant que contrastava amb el marró rogenc de la fulla caiguda i les roques plenes de molsa. 
De tant en tant trobàrem zones plenes de fang i salts d’aigua que travessàrem així com poguérem. Cal dir que ràpidament fórem a la part baixa del bosc, a la vorera del riu Riberot, alhora que el camí perdé pendent i es va fer més còmode. Després de travessar tres passarel·les, arribàrem a la Maison du Valier, una mena d’hotelet amb encant inclòs a la xarxa de refugis. 
A les 15 hores érem a la porta i allà ens trobàrem el guarda del refugi d’Estagnous, que havia baixat per la via ràpida, un camí que voreja el riu Riberot des del llac Rodon.
Ja hem comentat que la maison és un hotelet. Ens donaren una habitació per a nosaltres quatre, amb bany. Arreglats, dutxats i afaitats, baixàrem a passar la tarda al saló. Pensàvem fer una volta fins a una cascada, però minuts abans de sortir ens va caure una tempesta molt intensa. Plovia a voler, amb trons i llamps que retronaven per tota la vall. Tot quatre pensàvem el mateix: “Tanta sort que no ens ha agafat pel camí!”. La madona ens oferí servei de rentada (i assecada) de roba i aprofitàrem per fer una bona bugada.
El sopar, superior. Menjàrem com senyors, i podeu creure que quedàrem molt bé (sopa de fideus i alls, rostit de vedella amb picornells i mongetes saltejades, i mousse de formatge).
Intentàrem fer la volta nocturna, però l’aigua del riu passava per damunt. Així que ens n’anàrem a dormir prest. A més, el pronòstic del temps per l’endemà era molt xerec: pluja tot lo dia!
Imatges de flora pirenenca
