Fa molts anys, quan el cos humà fou creat, tots els òrgans es reuniren per determinar qui d'ells seria el JEFE.
El cervell, ple d'orgull, digué: "Jo pens i control, he de ser el JEFE”.
Els peus digueren: “Nosaltres som els qui aguantam i mantenim dret tot el cos, per tant hem de ser els JEFES”.
El cor digué: “Sense jo que porto la sang a totes les parts del cos no hi hauria vida, així doncs, el JEFE he de ser jo”.
I així tots els òrgans exposaren les seves raons sense arribar a cap acord.
Finalment parlà el cul: “Jo també vull ser el JEFE, ja que jo també som important”.Tots començaren a riure i es burlaren del pobre cul, i aquest, ple de ràbia, decidí declarar-se en vaga. Allò va ser terrible i molt aviat el cos emmalaltí.
Començà a tenir febre, el cor i els pulmons lluitaren per sobreviure i, poc a poc, el cos es va anar omplint de tot allò que el cul es negava a expulsar.
Davant aquest desastre decidiren convocar una reunió d'urgència on el cul fou nomenat JEFE per unanimitat de tots els òrgans i així es va poder tornar a la normalitat.
Conclusió: Qualsevol pot ser JEFE i qualsevol dels JEFES pot ser un "cul".
