Puig de n’Alí ( pel comellar de s’Home i Sa Coveta Negra)
22 d’abril de 2012
A l’excursió d’abril vam arribar a pujar (a la fi!) el Puig de n’Alí. Després de varis ajornament pel mal temps (pluja i neu!) assolirem el cim amb una bella excursió circular.
La trobada va ser a les 8 hores i després d’omplir cotxes vam sortir de Capdepera per arribar a una horeta després a Caimari, concretament a l’àrea recreativa que es troba passat el poble en direcció a Lluc. Aparcàrem el cotxes a l’aparcament de la zona recreativa i , mentre esperàvem una companya que venia de Palma, férem un mos (Ai , Manolo! Com canvien els temps! Ja berenam abans de partir!). Poc després de les 10 començàrem la pujada botant el portell d’accés al comellar de s’Home , situat just a la vora de la carretera (Ma-2130, poc abans del quilòmetre 10).
L’inici és un camí ample amb zones empedrades i d’altres cimentades, de forta pendent. 
Així guanyàrem alçada molt ràpidament i les vistes panoràmiques milloràvem per moments. Passat un quilòmetre (aproximadament) el camí es torna més suau i trobàrem dues fites a l’esquerra que ens indiquen el moment d’abandonar el camí per l’esquerra (poc més endavant s’esvaeix) amb sentit clarament ascendent. 
En un primer moment camí va ser bo de seguir, entre fites i restes evidents avançàrem en direcció nord, per la vessant del mateix n’Alí. En arribar al torrent s’ens plantejà el dubte de triar entre seguir pel torrent o girar cap a l’esquerra per un tirany molt desdibuixat. Unes primeres fites ens decantaren a seguir la segona opció però acabàrem pujant així com poguérem. De fet trobàrem algunes fites poques i gens evidents. Però avançàrem, per intuïció i llegint el plànol, per un terreny molt carstificat sempre en sentit ascendent amb molta pendent. 
Així avançàvem poc a poc, amb nombroses aturades, tant per recobrar l’alè com per gaudir del magnífic paisatge. Havíem de trobar unes pintures vermelles, però no en vérem cap ni una. Pujant lleugerament cap a l’esquerra, per a evitar una zona rocallosa, arribàrem a la cresta divisòria on trobàrem el “camí” (molt fitat) de pujada. De fet ja intuíem el cim. Pujant per aquest comellar arribàrem a una zona amb grans roques, que el caminoi voreja, fent un gir a l’esquerra passant de la vessant sud-oest a la nord-oest. En un minuts, de fort ascens, pujàrem el darrer tram. A la dreta hi ha un penya-segat i a l’esquerra coll de Sa Línea , amb el mur imponent del Massanella. Després d’una petita grimpada arribàrem al cim.
El cim era ple de gom a gom, de fet semblava la plaça des Sitjar el dia de la revetlla, (afortunadament, els altres excursionistes no tenien intenció de quedar!). Després de les fotografies de grup i personals, poguérem gaudir d’un bon espai per dinar. L’estada era d’àngels! i les vistes magnífiques. 
El cim de n’Alí esta format per grans blocs de roca calcària amb unes vistes espectaculars del Pla de Mallorca (sud); el castell d’Alaró, Alcadena, Comuna de Bunyola. i els Tossals (oest); el Massanella i el Gal•lileu (nord) ; i el Tomir i Pollença (est). Hem recorregut uns 3,2 quilòmetres.
Després de dinar i becar una estoneta (alguns) reiniciàrem la marxa en direcció al coll de Sa Línea o de Mancor, que separa el Puig de n’Alí i el Massanella. 
Baixàrem un tram fins trobar una fita amb una senyal vermella que indica a la dreta. Seguírem les fites que ens marcàvem un fort descens per un caminoi molt empinat. En el tram final ens despistàrem i perdérem el caminoi, però érem prop del coll i en breus moments arribàrem a unes restes que semblen unes cases de la neu. Al coll de Sa Línea arribàrem en uns minuts, pujant suaument pel camí de Mancor (cap a la dreta).
Des del coll de Sa Línia prenguérem la direcció de Comafreda, ja descendent. Uns minuts després trobàrem dues fites situades a la dreta del camí (vam passat prèviament per les restes d’uns sitges). Tot d’una trobàrem un seguit de fites que marquen un sender clar que voreja el torrent de la Coveta Negra. 
La baixada suau i constant, travessa varis rotlles de sitja i restes de casetes de carboners. No hi ha cap dificultat d’orientació, a més resultà un itinerari molt agradós i bonic. Una mitja hora més tard (des de l’inici d’aquest tram) arribàrem a un collet que separa la vessant est de n’Alí i el Puig des Grau. Poc més endavant travessàrem el pas de n’Arbona i iniciàrem una baixada amb molta pendent. 
Durant la baixada vorejàrem alguns rotlles de sitja, fins arribar a un camí de carro, és tracta del camí de sa Coveta Negra. Voltàrem cap a l’esquerra, mentre el camí perdé pendent i passades un parell de corbes arribàrem al camí vell de Lluc. Seguírem el camí cap a la dreta, en sentit descendent i una pendent suau. A la dreta, tot d’una, hi ha un avenç i més endavant trobàrem un rotlle de sitja amb quatre graons.. Uns minuts més tard arribàrem a la carreter Inca-Lluc, des d’on havíem partit. Travessant la carretera per sota, per la volta d’un pontet, accedírem a la zona recreativa, ara plena de famílies que passaven el dia a “l’aire lliure”. 
Ja només ens quedava fer els preceptius estirament i decidir on fer el cafetet, abans de iniciar la retornada a Capdepera. En total havíem recorregut uns 8 quilòmetres en una jornada ideal per a practicar senderisme per la Serra.
El proper mes de maig tenim previst anar-hi a la Serra dels Teixos. Ja us informarem.
Ara us deixam algunes panoràmiques
I unes fotos d'interés botànic... floretes vaja!
I l'itinerari
Cranques Reumàtiques
