Tornàrem a Sa Rateta, i va ser un contrapunt a l’anterior pujada del passat febrer



- Una temperatura ideal per a caminar, bona visibilitat  i un itinerari preciós... Què més se li pot demanar  a una excursió?
- Un bon dinar en acabar!
- Idò, no se'n parli més! En acabar hi haurà un bon arròs brut per a recuperar forces.
  
Dia 27 de novembre tornàvem a Sa Rateta. Després del fred que patírem pel febrer (i la nul·la visió al cim) aquesta sortida ens va permetre gaudir d’una de les excursions més belles de la Serra de Tramuntana en tota la seva plenitud.


Cases de Comassema, al fons el Coll des Bosc

Veguèu la crònica de la sortida de febrer  
  http://www.capvermell.org/index.php?option=com_content&view=article&id=7369:excursio-a-sa-rateta-des-dorient&catid=18:excursions&Itemid=35

   A les 8 del matí ens trobàrem a la plaça de la Constitució i després d’omplir els cotxes sortírem cap a Orient. Passades les 9 arribàrem al llogaret i després de reservar taula a un local per dinar en acabar la sortida iniciàrem la ruta


Inici de l'excursió

Encara amb certa frescor matinera començàrem a caminar xino-xano, pel camí asfaltat de Coma-sema, en poc temps arribàrem a la possessió (un magnífic exemple de possessió de muntanya, molt ben conservada). Arribats al safareig férem una aturada per a berenar, just davant se pot veure el Coll  des Bosc el proper objectiu.


Berenar vora el gran safereig de la possessió de Comassema

Amb la panxa plena seguim per un camí de carro cap l’alzinar proper (travessant  marjades de oliveres) i en poc minuts hi varem arribar. El Coll des Bosc és un ample comellar, ocupat per un bosc d’alzines, al qual s’arriba per un còmode camí típic de muntanya que puja tot fent una bona quantitat d’amples giragonses que es poden acurçar  per dreceres. Nosaltres agafaren una drecera, ben indicada per fites, que ens du a sa Font de Sa Cisterneta on férem una curta aturada que algú aprofita per cercar bolets (vora el camí hi trobàrem pimpineles i esclata-sangs). En poc minuts, superant un  tram amb més pendent, assolírem el Coll. Aquí tornàrem a fer una aturada, més aviat per ajuntar el grup  molt dispers durant la pujada. Cadascú pujà al seu ritme.


Pujant pel camí de Sa Rateta

Des del coll es començà a veure l’altra vessant, que ens ofereix unes magnífiques vistes sobre el Massanella i els Tossals, mentre guanyàvem alçada per un caminoi fitat que sorgeix a la dreta del mateix Coll des Bosc (direcció NO). Aquest camí puja pel descarnat rocam  fent elegants ziga-zagues, i malgrat es troba esbaldregat en alguns trams no presenta cap dificultat, llevat de la forta pendent que és manté fins arribar a la casa de Sa Neu. De fet la pujada aprofita el camí dels nevaters fins la casa de sa neu.


Panoràmica dels Tossals, des del camí de pujada 

Abans d’arribar als pous de la neu ens aturàrem a un replà pedregós que ens ofereix magnífiques vistes, des de la vessant sud, del Pla , Llevant i Migjorn de Mallorca. Inclús s’intueix l’arxipèlag de Cabrera.


Descans enmig de la pujada. Ja se veu el cim.

Després de travessar una esplanada de càrritx, on el camí s’esvaeix momentàniament (però just davant se veu el camí que puja per la part superior de l’esmentada esplanada, així que no hi ha pèrdua), arribàrem als Clots de Sa Neu.  En aquest punt hi ha un gran avenç  de devers 16 metres de profunditat ( a l’interior hi una paret construïda per a evitar filtracions) i d’altres dos més petits que eren utilitzats per emmagatzemar neu.


Els Clots de Sa Neu, conjunt d'avencs prop del cim.

En aquest indret s’acabà el camí. Des d’aquest punt se veu el cim i, amb l’ajuda d’unes fites, directament l’atacàrem.


Últim tram, just abans d'arribar al cim

Al cim la vista és impressionant. A més del Gorg Blau i Cúber, les panoràmiques ens ofereixen les muntanyes més emblemàtiques de la Serra : el Massanella, el Puig Major, Puig de Ses Vinyes, L’Ofre....  Aprofitàrem l’arribada al cim de Sa Rateta (1.107 metres) per a fer la foto de grup i continuàrem la ruta, que ens havia de tornar a Comassema però per una altre itinerari de tornada, tot fent una volta circular.  Just tocaven les 13,15 hores.




Foto de grup al cim de Sa Rateta (1.107 metres)


Vistes de Cúber, el Gorg Blau, Puig de Ses Vinyes, Puig Major i Massanella

  Des del cim la següent fita és el Coll des Planet, al que arribàrem després de fer un forta devallada en direcció NO. El coll es troba travessat longitudinalment per una gran paret partionera que varem travessar per situar-nos a la base del penya-segat de la vessant nord del Puig de Na Franquesa.


El Coll des Planet i el Puig de Na Franquesa

Travessàrem pel coster ple de càrritx (el camí es troba molt desdibuixat) amb l’ajuda d’algunes fites (més aviat escasses).


Vessant nord de Na Franquesa

  Descendírem suaument fins arribar a una altra paret que hem de travessar i just darrere trobàrem  una petita esplanada on hi ha un creuer de camins enmig del bosc. Érem a la base del Coll des Cards, entre Na Franquesa (esquerra) i L’Ofre (dreta). Pujàrem per un camí molt costerut  (n’hi ha que tiraren tot dret) i en poc temps érem al coll.


Inici de la baixada des del Coll des Cards

  Des del Coll des Cards comença la baixada en direcció a Es Barrancons, que arranca per un caminoi que gira cap a la dreta, per la boscosa vessant sud de L’Ofre, fins arribar a Sa Font de S’Hortet. Aquest tram (de fet tota la baixada) s’ha de fer amb cura, seguint els punts blaus i les nombroses fites (algunes mig amagades per l’abundant vegetació) que marquen el camí.


Font de s'Hortet

La font raja molta d’aigua, que vessa cap s’Hortet. Passada la font tot d’una el camí desemboca en un camí de carro que seguírem en sentit descendent (esquerra) i poc després fa un revolt. Des d’questa corba un camí fitat s’endinsa en el bosc i malgrat el fort pendent és bo se seguir, això sí , insistim s’ha de tenir cura en seguir les fites i marques de color blau cel. Poc a poc baixàrem i ens desviàrem suament a l’esquerra, fins arribar a una era travessada per una torrentera fins uns penyals (que passàrem per la dreta)  i un portell.


Arribada al portell

En travessar-lo poguérem veure la vall de Comassema amb les cases, ben petites des de dalt.  Des d’aquí la baixada és un tant caòtica, primer tiràrem cap a l’esquerra ,tot vorejant uns penyals, i començàrem un fort descens per un camí esboldrat en molts de trams, empinat i ple de carritxeres. Tanta sort de les marques!


Comassema des del camí d' Es Barrancons

Malgrat se veia clarament la fita on havíem d’arribar resulta fàcil perdre el camí (per anomenar-lo d’alguna manera!). El descens per aquesta zona anomenada d’Es Barrancons resulta però, ràpida i aviat trobàrem el camí de carro pel qual havíem començat l’excursió prop de les cases de Comassema.


Vista general de la baixada pel camí d' Es Barrancons

Ja es tractava de desfer el camí que havíem fet de bon matí. Devers les 16’30 hores els darrers arribàvem al restaurant on havíem reservat taula. Com ens havíem promès a nosaltres mateixos ens esperava un deliciós i reconfortant arròs brut, amb una picada prèvia de frit.


Dinar d'arròs brut, després de la caminada

Vàrem menjar el que volguérem  i més,  no de bades les racions eren generoses (Xesca , Miquel ens recordàrem de vosaltres...). Així que, amb la panxa plena i el plaer d’haver tingut una excursió molt agradosa (per l’itinerari, pel temps, per les vistes i , el més important, per la companyia del altres caminaires), tornàrem cap a Capdepera.

Uns dibuixos de les panoràmiques des del cim de Sa Rateta (del llibre "25 excursions per Mallorca" de Lluís Valcaneras)



Plànol de l'excursió (del llibre "Itineraris de muntanya" de Benigne Palos)




 .