Pas Vermell, del Port d'Andratx a Sant Elm
Sa Dragonera, des del Puntal Vermell.
Diumenge dia 25 de setembre, les Cranques Reumàtiques començàrem la temporada 2011-2012 amb una excursió de les anomenades senzilles. Senzilla tant pel que fa a la durada (menys de 3 hores) com per la dificultat (no hi ha grans desnivells), però així i tot resultà una excursió molt gratificant.
Gratificant perquè ens tornàrem a veure el gruix del grup (amb notables absències, tot s’ha de dir), pel magnífic paisatge, pel bon temps (malgrat les males previsions) i pel reconfortant bany que ens esperava a la platgeta de Sant Elm.
A les 8 quedàrem a la plaça de la Constitució i partírem amb els cotxes cap a l’altra punta de Mallorca, ja se pot ben dir que anàrem de cap a cap d’illa, cap al Port d’Andratx, on comença l’excursió del Pas Vermell. A l’arribada férem la moguda de dur els cotxes al final de l’excursió (gràcies conductors!) i ens trobàrem amb tres companys que s’afegiren des de Palma.
Torrent de Saluet.
Fet el cafetó de mig matí, començàrem a caminar. Just iniciar l'excursió, passàrem el torrent des Saluet per un pont i vorejàrem el port per l’avinguda Gabriel Roca fins arribar al club nàutic. Tot d’una havíem d’agafar la desviació cap a Mont-port, però com que xerràvem i xerràvem, passàrem de llis i acabàrem al cimerol d’una urbanització (d’aquelles que fan malbé les vistes del port).
Port d'Andratx.
Ja que érem a dalt, férem una mossegada i tornàrem enrere. Ara, pel bon camí, no trigàrem a arribar al punt d’acabada de l’asfalt (Club Nàutic- carrer Aldea Blanca- hotel Mont-port- carrer Cala Egües) i a començar una pujada per una ampla pista cap al coll des Vent. Aprofitàrem alguns restes de l’antic camí, en molt mal estat (la pluja ha arrossegat la terra), i malgrat sigui molt empinat férem via en pujar. L’únic problema digne de ressenyar és el perill que suposa el trànsit de ciclistes que baixen a tota amb les bicicletes de muntanya, sense mirar prim). 
Descans al coll des Vent.
Al Coll del Vent ( 163 metres) descansàrem i trobàrem dos forns de calç adossats. Aquí hi ha una bifurcació del camí, cap a la dreta baixa a Cala Egos i cap a l’esquerra segueix el nostre itinerari pujant fins a un collet des d’on es pot veure el Port d’Andratx, la costa de Calvià i la marina fins Sant Elm. 
Puig d'en Ric
Seguírem pujant suaument fins al puig d’en Ric ( 312 metres) on férem una altra aturada per veure el paisatge (tota la part oest de la Serra de Tramuntana). Tanmateix no frissàvem. 
Vall de Cala Egos
Des de dalt es veu un ample camí que duu a unes antenes de telecomunicacions. Cap a elles ens dirigírem. Poc abans d’arribar tornàrem al camí ample (ve de la Font Seca) i uns 200 metres després hi ha la desviació (fitada) cap al pas Vermell. Férem cas omís i seguírem fins que s’acabà el camí en direcció oest. Allà trobàrem una fita geodèsica (puntal Vermell 312 metres) i sobre la carena gaudírem d’una magnífica panoràmica amb la costa de Sant Elm i la Dragonera. Sessió fotogràfica inevitable, quasi obligada diríem. 
Foto de grup al Puntal Vermell
Tornant sobre les nostres passes arribàrem a la desviació que ens dugué al pas Vermell (295 metres) . El pas és un gran cingle des d’on hi ha una magnífica vista de sa Dragonera, la vall de la Palomera i Sant Elm. Travessàrem el pas en sentit descendent i poguérem comprovar d’on li ve el nom: el sòl és de material ric en ferro, amb el característic color vermellenc.
Pas Vermell, topònim que dóna nom a l'excursió
Des d’aquí tot el camí és de baixada. Primer amb molta pendent, entre pinotells, càrritx i garballons, fins arribar al coll de sa Barrera, on hi ha una desviació. Cap a la dreta duu a s’Arracó i cap a l’esquerra, a Sant Elm. Seguírem cap a l’esquerra i en arribar a la primera bifurcació tiràrem cap a la dreta per un camí estret però sense pèrdua. De tant en tant trobàrem alguna fita aperduada, però tanmateix la baixada és evident i contínua.
En arribar al camí més ample (ja havíem baixat molt) giràrem cap a la dreta. La pendent es fa més suau i després de travessar una carena que impedeix el pas als vehicles, arribàrem a un coll (59 metres) situat al sud del puig Blanc (112 metres). Ja érem a prop de Sant Elm, des de l’anterior coll seguírem cap a la dreta (fletxes indicadores) i uns dos-cents metres endavant (just arribar a uns conreus abandonats) giràrem cap a l’esquerra. Poc després érem davant el castell de Sant Elm (torre del segle XIII) que no és visitable i així com poguérem (camins tallats per xalets) arribàrem a la platja de Sant Elm on ens esperava un ben merescut bany a les transparents aigües andrixoles. 
Arribada a la platja de Sant Elm
Feta la nedada poguérem dinar a l'ombra i fer un cafetó a una terrassa sobre la mar, abans de partir de tornada cap a Capdepera.
La propera excursió serà la Volta al Caragoler d’en Femenies a Escorca , dia 23 de novembre.
Pas Vermell, apunts de natura
